579.- 1 de Gener de 2019

579.-  1 de Gener de 2019

Em sembla que és una data emblemàtica. No perquè sigui la data d’un dia especialment assenyalable, si no perquè és el primer dia d’un any, aquest 2019, que em dona la sensació de que acabarà convertint-se en un any especialment remarcable pel sobiranisme.

L’any 2018 ha deixat al descobert, de forma definitiva i palmària, que la famosa Transició, iniciada a la mort del dictador, no va estar res més que una remodelació de xapa i pintura,  mantenint al vehicle amb el mateix motor imperial. Els propis fidels a la dictadura anaven propiciant les peces de recanvi a mida que els seus cadells, que creixien a l’empara d’aquella creu allargada de Cuelgamuros, anaven mantenint en marxa i com un rellotget suïs aquell suposat vell i atrotinat motor.

La descoberta no ha estat sorpresa per a molts que ja havíem entès que, sense un Nuremberg i sense uns canvis estructurals en la judicatura, difícilment es podrien arribar a modificar els que podríem definir com a usos i costums  de la dictadura: canviar, per exemple, el nom del Tribunal de Orden Público pel d’Audiència Nacional no garantia gaire cosa més que voler-nos fer entendre que el moll de l’os de la dictadura s’havia suposadament auto immolat en una sessió memorable de Las Cortes, donant pas a un referèndum que obria totes les finestres  d’aquell El Pardo arnat i corcat per tot arreu. Va ser un miratge. I com que, com deia un avi molt savi, no cal dir res perquè tot se sap, allò que alguns sabíem s’ha anat fent fefaent per a molts, i molts més  s’han afegit al clam dels que entenen que hora és ja de que els suposats canvis i drets que aquella Constitució famosa prometia, siguin finalment portats a terme perquè aquella suposada transició sigui real. La confirmació definitiva pels que no sabien que tot allò havia estat un miratge, es fa palesa  amb l’actuació policial aquell U d’Octubre a Catalunya,  quan el món civilitzat entén  l’engany que s’ha mantingut al respecta a l’Estat espanyol.

Altres, vorejant els dos milions i mig de ciutadans de Catalunya, convertits ara en l’enemic comú necessari a batre per tots aquells que volen imposar de nou i obertament els criteris autoritaris mai perduts, però de sempre coberts per una tènue i fràgil pàtina democràtica, som ja els que entenem que d’arribar  aquells suposats canvis en res “canviaran”  el tarannà d’aquest Estat, i hem decidit marxar perquè tenim el  convenciment que un Estat madur, net i republicà és el que desitgem i  creiem possible.

Entenc que serà un any remarcable perquè  principis d’aquest 2019, la causa catalana tindrà un altaveu de primeríssima magnitud: es posarà en marxa la causa oberta en contra del independentisme català, que està en mans d’aquella justícia que hauria d’haver estat complertament posada al dia  a la mort del dictador, un assumpte que desenes de juristes independents han qualificat tot plegat de desori. Novament el món sencer serà testimoni del comportament d’aquesta justícia que, com deia el portaveu del PP al Senat, està controlada des del darrera... Després vindrà  Estrasburg i el TEDH, que esmenarà la plana a les decisions dels  tribunals espanyols. No serà la primera vegada que això passi: així, d’entrada, em venen a la memòria el casos Atutxa i Parot i el més recent de Otegi, que han deixat ben visibles les vergonyes de  la judicatura espanyola.

Mentre tot això tira endavant, i no hem d’esperar que tot plegat passi en un període curt de temps,  és evident que des d’aquí, des del carrer, la societat civil ha de continuar fent  camí, no aturar-se i saber les dificultats que ens queden per davant i assumir-ne els reptes. I les  incerteses, perquè som molts els que entenem que la clau de volta de tot plegat està en mans de la societat civil. És per això,  i a pesar de tot, que faig meva la frase  que algú va penjar a Twitter dient allò de que “no tinc ni idea de com, però guanyarem...”

J.  Vinyeta

1 de Gener de 2019

P.S.: Deixar anotat que La Caixa ha rebut una plantofada seriosa i molt sonora  amb el tema d’El  Messies Participatiu. Li varen fer mal a La Caixa les manifestacions a la fi de la representació de l’any 2017 i va decidir marxar a finançar-lo a les espanyes. Ha quedat clar que la presencia de La Caixa per portar-lo a terme no és necessària i la seva absència ha ajudat a que El  Messies Participatiu es convertís en un acte clarament reivindicatiu del independentisme català... per avui i ja per sempre.