580.-VOX, Rivera i
Casado.-
Andalusia ha obert
les portes a la dreta més cavernària. El Parlament andalús anomenarà President autonòmic al candidat
Moreno, del PP. I serà President amb el recolzament del seu partit, el PP, i
amb els vots de C’s i VOX.
No és cosa que no
s’esperés, al contrari. Per molts gestos que uns, PP i especialment altres,
C’s, ens volguessin transmetre per fer-nos creure que els pactes amb VOX no serien possibles, sabíem del final
del “cuentu” : renunciar a cotes de
poder resultava excessivament dolorós, per Casado que volia tocar la glòria amb
les mans i, especialment per Rivera que, com que ja havia deixat caure a la Sultana trencant el
pacta de Govern que en el seu moment havien signat, no podia acostar-se de nou al PSOE. Si volia
manar, necessitava imperiosament estar a l’ombra del PP.
Casado, per la
presència de VOX, ha anat portant el seu
partit més a la dreta, tant ho ha fet
que el diari The New Yorquer el situa ja a l’extrem de la seva banda política. Rivera i Casado ja havien signat un acord de
governabilitat de més de 90 punts, és la forma habitual de treball de Rivera:
enumerar molts i molts punts (si no recordo malament amb el PSOE ja en va
signar un amb 150 punts referencials...)
perquè la mateixa densitat de l’acord impedeixi el compliment de tots ells.
Però la participació de VOX en el pacta era necessària perquè la candidatura de
Moreno podés tirar endavant. Rivera continua dient que és liberal i centrista,
i que no ha pactat amb VOX; des de VOX li diuen que no es faci el desentès...,
que el pacta ha estat entre tres i que
així s’ha de mantenir.
A
Europa la imatge de Rivera cau i els liberals de Brussel·les s’han afanyat a
traure ferro a les relacions VOX -
Rivera perquè, a pesar de tot, a Europa els pactes amb l’extrema dreta no estan
ben vistos. El candidat Valls a l’alcaldia de Barcelona, calla. Entre aquella
clamorosa afirmació que ens deia d’estar fart de bona part de la ciutadania de
Barcelona i retrobar-se obligadament amb VOX de company de viatge després
d’haver afirmat la impossibilitat que tal esdeveniment es pogués produir,
deixen clara, d’una banda, el desconeixement de la forta implantació del
sobiranisme en molt bona part de la
ciutadania de Barcelona per part d’un candidat a la seva alcaldia i,
d’altra banda, la seva poca autoritat
dins de C’s. Des de França li assenyalen, a Valls, mals auguris en la
seva ja denostada carrera política. I Macron, en hores baixes i que pensava en
la coalició amb Rivera de cara a les
europees, també rep avís seriós per part de la premsa francesa al respecta.
Dita ras i curt: és Rivera qui sembla que hagi venut part del seu cabdal
polític per un plat de llenties andaluses. Només faltarà que, per la raó que
sigui aquestes llenties vinguin viudes...
J. Vinyeta
11
de Desembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada