578.- Recordant El Rubicó
M’agradaria poder
ser com aquests ninotaires aguts i savis que, amb un sol traç ràpid i àgil, son
capaços de deixar-nos sobre el paper un gargot que resumeix tota una història o
qualsevol esdeveniment. Dic això, perquè només se’m acut un plagi assenyalant
allò de que el TS ha creuat el Rubicó
Dic això perquè
ara, quan el TS ha xuclat tot el que podia i ja definitivament es queda amb el pes del
que hauria de quedar-se el TSJC, m’agradaria poder resumir tot plegat en un traç, una expressió, un mot... quelcom que
ho arrodonís. Però només se’m acut continuar qualificant tot plegat seguint el
que van dient, dia a dia, juristes de prestigi que entenen com a disbarat el
tot plegat. És com si el TS s’entestés en mostrar-nos la redacció
d’uns papers que, a molts, en semblen ja
escrits perquè, continuant amb el plagi, els
daus han estat tirats...
Llevat dels que hi
entenen i hi treballen, l’única cosa que podem fer els altres és no oblidar aquests que estan patint de la sort llançada, però continuar la feina per
ells iniciada i sense deixar de fer res del
que ens queda per fer, que és molt, i que es deriva d'aquella feina que els hi ha resultat tant mal pagada.
J. Vinyeta
29 de Desembre de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada