diumenge, de gener 20, 2019

582.- Extremadura i altres qüestions


582.-  Extremadura i altres qüestions.-

El Parlament extremeny ha aprovat una moció per la que demana la implantació del tristament famós 155 novament a Catalunya. És ben bé cert que cada un pot  demanar la lluna si entén que li convé.  Sembla que a Extremadura ja no li queda res més  per fer ni per preocupar-se que assegurar el seu estatus actual. L’atur, que volteja el 28%[1], l’altíssim índex de funcionariat que voreja el 25% de la població activa, el pitjor índex de creixement que la situa  a la cua de totes les comunitats... son coses que no semblen ser preocupants pel Parlament extremeny, però que té molt clar que  aquestes dades seran pitjors si des de Catalunya, com deia el l’expresident  Ibarra a Cat.Radio, no arribessin els recursos necessaris. No ens enganyem: la demanda del 155 és fa en clau econòmica perquè si Catalunya està sotmesa, Extremadura té la supervivència garantida i els seus polítics, en conseqüència,  també.

Milian  Mestre, fundador de Alianza Popular  amb  Fraga, a qui sempre ha reconegut com a mestre, i que ha format part del PP en èpoques de tots els calius polítics especialment durant les relacions Pujol – Aznar, ha anat, des de fa temps, mostrant un cert criticisme amb el PP actual que, com ha dit en varies ocasions, és un partit, el PP, molt allunyat de les idees fundacionals que empenyien a la anterior Alianza Popular. Pot ser sí. Ell sabrà, si hi era, com havien d’anar les coses i com realment hi van ara. Milian s’ha despenjat amb unes declaracions de les que es feia eco El Punt Avui de divendres passat  i en ens diu, ni més ni menys que “...no ho havia dit mai, però ara és clar que Madrid ens tracta [a Catalunya]  com una colònia...” És evident que una declaració així i feta pel qui la fa, és d’agrair. És una qüestió que des d’aquí hem  tingut  present quasi de forma permanent, perquè el tracta, molts ho tenim clar, ha estat clarament colonial.  Benvingut, Sr. Milian. Si el tracta és colonial, entendrà perfectament que vulguem deixar de ser  una colònia. Si s’hi vol afegir, a les nostres demandes, sap perfectament que serà ben rebut.  

Els taxis tornen a bloquejar Barcelona i amb violència. Si aquesta actitud fos mantinguda pels  CDR, per exemple, estarien ja tots apuntats  als jutjats. Les màfies, controlades per fils foscos i estranys (en el tema de les llicències, per exemple), queda clar que tenen un altres tractes...

J.  Vinyeta.-  
20 de Gener de 2018