dijous, de novembre 15, 2018

571.- Comentaris maliciosos?


571.- Comentaris  maliciosos?.-

No ens és fàcil mantenir un mínim de serenitat. Deu de se ser perquè son les conviccions personals (i pel que sembla de més de  dos milions de catalans) i no altra cosa,  les que ens fan anar endavant, independentment de les repressions, gairebé caricaturesques per la irracionalitat en que es porten a terme però tremendament doloroses,  en les que ens van sumint.

La situació, com ens van dient en tot moment és, realment, excepcional. Però això sembla que vulgui comportar una justificació permanent de tot plegat, inclosa, com em sembla, una inacció des del territori que només és trencada per les accions  de caire internacional que es van portant a terme des de Waterloo. D’alguna manera se’ns ve a dir que a les presons i al exili hi han totes les essències del País i que, per tant, fins no estiguin lliures els presos i no hagin retornat els exiliats,  res és possible i, com diria el poeta, tot queda per fer. Però, a  pesar del drama personal i familiar que presó i exili suposen, no podem desviar la mirada  del objectiu fonamental i actuar en conseqüència.

És ben cert que, si comparem aquella famosa Declaració de Barcelona[1], d’ara fa 20 anys, amb només qualsevol de les declaracions del President Quim Torra, queden clares les diferències entre  l’entramat  polític de la Catalunya pujolista d’aquell moment i les de la Catalunya d’avui dia actual, inclosa la societat civil, perquè  les distàncies son abismals. Abismals tant a Catalunya com al propi Estat espanyol sumit, en l’actualitat, en una degradació   de tal gruix que col·loca la credibilitat en les institucions sota mínims, afectades per una corrupció sense límits, a la que si hi ha afegit  la cúpula judicial deixant clara la seva dependència.

Però l’excepcionalitat general i  aquestes diferències abismals, que hi son  i que eren impensables  que hi serien  només fa tres o quatre anys, només evidencien que el temps juga a favor nostre. Res més. Però  mentrestant  el camí està per fer.

J. Vinyeta
15 de Novembre de 2018



[1] http://www.filosofia.org/his/h1998bar.htm