568.- La  lliçó d'Otegi.-

De patacada en patacada fins la derrota final. Aquest podria ser l’epitafi per a una justícia, la espanyola, que va mantenint-se aparentment incombustible, però dia a dia més desprestigiada davant del món europeu. És evident que, com en tots els col·lectius,  ha d’haver-hi membres amb capacitat i qualitat per exercir la judicatura. Però també és evident que, aquells que van rebent revessos judicials des d’Europa o que menyspreen decisions de l’ONU, semblen ser els majoritaris. I passa això perquè, en general i últimament son els que s’encarreguen de tirar endavant causes que son més sonades perquè son de  de caire marcadament polític i/o popular, amb les  que juguen interpretant la llei  de forma que els seus criteris polítics i ideològics,  i els dels que els paguen, siguin els paraigües  que  ombregin per damunt de les seves actuacions, i les justifiquin.

En poc temps al menys quatre estats europeus li han dit a la justícia espanyola que no està fent les coses bé, a tal extrem que aquesta justícia espanyola va haver de retirar les euro ordres de recerca i captura dels considerats “delinqüents”. Com que la cosa no és d’ara, avui li han dit des d’Estrasburg, el que entenc que encara és pitjor: que un pres que ha estat, si no recordo malament durant sis anys a la presó,  no va tenir un judici just... Si una cosa és inadmissible en la justícia és, precisament, que no ho sigui, de justa, i que  l’ombra de la prevaricació  voleï per damunt d’alguns dels magistrats.

Atutxa, Parot,  ara Otegi i molts d’altres, son noms que posen a la justícia espanyola en entredit. I val la pena assenyalar, com ja ho ha fet el propi Otegi,  alliçonant a la justícia espanyola de que continua cometen errors, que  amb temps de rumiar-s’ho tenen, dintre de pocs mesos, una causa general contra l’independentisme en general i contra els membres del govern català presos o a l’exili en particular, amb instruccions  atapeïdes, com assenyalen els entesos, d’errors i de clars menyspreus als més elementals drets humans i civils dels encausats. Poden rectificar, que  diuen que és de savis. Però per rectificar s’ha d’estar en disposició de reconèixer errors. I  això no ha estat mai en l’ADN d’alguns  habituats a ser normalment  obeïts en tots els casos. Després ja vindrà Estrasburg…

J.  Vinyeta.-  

8 de Novembre de 2018