567.-
De les conclusions judicials.-
Cap sorpresa. Es tractava
d’acusacions que havien de ser exemplars i sabíem que ho serien. Per tant, cap
sorpresa.
La majoria dels juristes
d’aquest Estat s’han manifestat en contra de les qualificacions que l’instructor
ha anat desgranant a mida que la
instrucció anava avançant, per cert, a
una velocitat insospitada. Es tractava
d’això, de voler fer creure ràpidament a la ciutadania de la gravetat d’uns
fets sobre dels quals poder crear, ajudats per la majoria cavernosa que domina
els mitjans informatius que des de Madrid es van estenen arreu de l’Estat, trepitjant
drets fonamentals i arribant a violentar la Llei, uns relats ad hoc que els criminalitzessin i deixessin,
amb suposada claredat, una culpabilitat indiscutible. Com diuen
els que hi entenen, en fer-ho pixaven fora de test.
Si entenem que es tracta
d’exemplaritat en les acusacions (com en totes les actuacions portades a terme
al respecta i especialment en el manteniment de les presons provisionals),
sabem de sempre que en els càstigs exemplars hi
ha sempre una aplicació abusiva de la justícia (per molt legal que es
vulgui plantejar l’abús), aplicació que aleshores concorda més amb una venjança que no en una solució justa. I la venjança, sota aquesta excusa de
exemplaritat, és el que s’ha anat mantenint
al llarg de tot el procés judicial: en la instrucció, en les conclusions exposades i en el resultat
de tot plegat, resultat sobre del qual em sembla que hi ha pocs que en tinguin
dubtes del què serà.
Ara, quan ja obertament ni
tan sols es dona als encausats/des la
gràcia de la presumpció d’innocència dient, com Casado i Arrimades, que Sánchez
està preparant els indults (segons això,
les sentències ja estan escrites...), és moment d’entendre d’una vegada que la
situació creada és irreversible en tots
els sentits i de ser conscients que de la repressió no en sortirem fins que
ens convertim en un Estat lliure. Si així ho entenem, el Govern i el Parlament han d’actuar en
conseqüència, perquè les paraules se les emporta el vent...
J. Vinyeta
2 de Novembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada