569.- El Suprem i la banca

569.- El Suprem i la banca.-

La pròpia justícia espanyola, a través del Tribunal Suprem, ha auto dinamitat el ja mínim de credibilitat que li quedava i resta en una situació de com a mínim semi descomposició, a l’espera de la substitució de Lesmes que finalitza el seu mandat en dies propers.  

Que una sentència ferma d’una de les sales del Suprem, amb un mínim de dos o tres  casos aplicats i ja resolts a favor dels demandants, hagi estat qüestionada i revocada pel plenari del propi tribunal convocat i presidit pel propi cap de la judicatura, Lesmes,  és una bestialitat judicial que no pot trobar referència  en els anals de les judicatures, quan menys, europees.

Queden clares un parell de coses. El poder de l’oligarquia, concretada en aquest cas en la banca, rescatada i que no ha tornat els calés que va rebre per “retrobar-se”, és el real poder d’aquest Estat en que ens toca viure: la banca no pagarà els impostos derivats  de la realització de les hipoteques i les haurà de pagar, com fins ara i en contra de la sentència que ha estat revocada, el ciutadà, perquè el poder real, ha cridat a capítol als seus cònsols i aquests l’han obeït. Però el  pitjor que em sembla entendre  està en el fet de que no hi ha, hores d’ara, cap sentència ferma del propi Suprem que no pugui ser auto reconsiderada i auto revocada. La fiabilitat que  se’n deriva  en la justícia en aquest País, és nul·la com a conseqüència de les vel·leïtats d’uns jutges i del seu cap, Lesmes, que es desacrediten des de  que deixen clar a qui es deuen. Autodestrucció o avís als navegants que aspiren a la presidència de la cúpula del poder judicial? Per reblar el clau, aquesta decisió que deixa en evidència flagrant la inhabilitació necessària dels sotmesos al desitjos oligàrquics i, per afegitó, la distància insalvable entre els membres de la judicatura i la societat civil, la pren el Suprem a les portes del judici  al Govern català del que estarà pendent mitja Europa.

Europa ha reconsiderat negativament, en forma de decisions, el comportament de la justícia espanyola respecta del cas català. Des d’Espanya, aquestes reconsideracions han estat enteses com  interferències en un sistema judicial que, suposadament, actuava correctament. Ara, tota Espanya, es troba immersa en una disbauxa judicial sense parangó creada per la pròpia cúpula judicial amb impunitat flagrant i amb  una afectació a la totalitat de la ciutadania. Què farà ara Espanya? Continuarà creient que el sistema judicial actúa correctament?

La banca ha guanyat, però deixa tota la justícia espanyola amb les vergonyes, mai tan ben dit, a la vista. Donat el pes que l’oligarquia demostra tenir sobre de tot el sistema judicial, i donat que la resta de l’Administració està sota control del seus funcionaris,  pretendre  realitzar una reforma imprescindible del cos judicial i del funcionariat que manega la resta, em sembla impossible. El que em porta a considerar que, malauradament, todo quedó atado y bien atado... 

Espanya també ha de dir-hi la seva, i amb urgència.

J.  Vinyeta

7 de Novembre de 2018