533.- Arrimadas i les bèsties.-
Inés Arrimadas es fa pesadeta d’escoltar. Sempre surt en
tromba per repetir, al candidat o al President, el que ja ens ha dit massa
vegades i que podem resumir dient que el Candidat és un desastre (amb els
insults de rigor tornats a exposar i a repetir) o que el President només ho és pels catalans indepes. Parla només en castellà perquè la TV amiga
que la segueix no hagi de traduir; sempre té raó, crida mentre està al faristol
i quan torna a l’escó, rep els aplaudiment dels seus incondicionals. Cofoia, li
dona la mà al seu company. I s’asseu, qui sap si convençuda de la seva veritat. Una vegada,
una altra i una altra... Sempre amb l’improperi a punt i sabent que ni tan sols
s’ha pogut postular com a candidata a la Presidència de la Generalitat.
I ara ha tingut ocasió de
tornar-se a lluir. La Candidatura i el candidat electe Quim Torra han estat l’ase dels cops. A l’ara
ja MH President, li va dir de tot retraient-li uns tuïts i articles del passat
pels quals, a pesar de tots els pesars el
President va demanar, en el meu entendre, innecessàriament perdó. La
major filípica d’Arrimadas va venir per un article del MH Quim Torra de l’any
2012. L’article es titula La llengua i
les bèsties[1]
i fa la referència inicial a un llibre
d’en Folch i Torres que el seu pare feia llegir als seus fills. Es
titulava el llibre De quan les bèsties parlaven que, com diu el propi autor de
l’article, era un llibre en que les bèsties parlaven i creaven una sèrie de faules
dedicades a l’educació dels infants. Un cop dit això, el que ve al darrera és
realment una filípica contra aquests castellano parlants (les bèsties que
parlen, com abans ho feien les que parlaven català) que mostren claríssima
intransigència a tot el que olori a català, en tots els seus àmbits , i que se’ls hi estarrufen els cabells només de
sentir-lo a parlar. I n’explica una cas concret succeït en un vol Barcelona - Zurich.
He arribat a la conclusió de que Arrimadas ni
tan sols se’l va llegir, l’article. Que li varen passar al nota i va aprofitar
l’avinentesa per llençar la seva filípica. Perquè si l’hagués llegit hagués
entès que parlava d’uns concrets intransigents (potser ella en coneix alguns...),
malauradament freqüents entre els castellanoparlants, histèrics quan senten
català on creuen que només ha d’existir la llengua de l’Imperi. Si se’l va
llegir, no el va entendre. Indistintament, la resposta, volent ser contundent,
era esperpèntica i per tal, pura demagògia.
Alguna cosa freudiana deu
d’haver-hi en aquestes bèsties
intransigents que empenyen sempre perquè la llengua catalana deixi d’existir i desapareixi, que estenen la seva fòbia (i totes les fòbies tenen un darrera freudià digne d’estudi
psicoanalític...) a la resta de l’Estat i amb cert èxit. Com per exemple,
aquesta ILP burgalesa perquè el català
quedi reduït, segons el rètol que s’hi veu, pràcticament a l’àmbit familiar[2],
rematant la immersió lingüística escolar, és clar...! Suposo que Arrimadas, que
sí pensa en tots els catalans, prendrà cartes en l’assumpte. O al menys, en la
propera trobada al parlament parlarà d’aquesta fòbia, cada vegada més
extensible a tot aquest Estat del a por
ellos, que pretén ampliar el criteri colonial deixant de banda una llengua per a reduir-la
ja oficialment a les diferents formes dialectals lingüístiques de
cada racó de Catalunya. És l’expressió
clara del compliment de l’article 3.3 de
la CE que tant diuen defensar, oi...?
Catalunya li cau malament
i que els catalans, al menys els indepes, siguem tossuts no li agrada. Com no
li agrada la realitat d’un
País que és obert, inclusiu, plurilingüistic, europeu, respectuós i
moltes coses més... Ho entenc: Catalunya és la cara reversa del País erm que Arrimadas defensa. Sembla que
a Inés li faci mal, molt de mal que el seu país sigui tal com és, dolor que augmenta quan li posem
davant i com a mirall un País al que odia i que malgrat tot funciona, i el desespero ja és total quan molts d’aquí i molts també de fora, tenim clar i li evidenciem que aquest seu país, a més, no té solució. Però
ha estat ella qui ha triat.
J. Vinyeta
15 de Maig de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada