531.- ETA es dissol

531.- ETA  es dissol.-

ETA plega i es dissol. Queda clar que aquella etapa que ha durat seixanta anys, amb no sé quants morts per una banda i Misters X per l’altra; amb Triples A i clavegueres de l’Estat; Intxaurrondo i zulos creant drames a desenes de famílies;  la incertesa de tots plegats, la por de molts i la por com a raó de vida per altres, ha acabat definitivament. És un moment històric i l’Estat espanyol opta per no ser-hi. En un moment, en un tempo, en el que les campanes haurien de cantar en tots el campanars perquè la guerra s’ha acabat, l’Estat espanyol opta per ignorar-lo. Ens ve a dir, amb actituds que freguen gairebé el ridícul, que res no ha acabat mentre  no s’acabi amb els etarres que corren pel món, que res serà fins que els que queden no col·laborin amb les forces policials, que els presos es quedaran on estan... Per l’Estat, res a canviat. És aquella idea imperial d’un Estat en el que la pau és inadmissible si no va acompanyada de la total humiliació d’aquell amb el que  està enfrontat. Tornen a la meva memòria aquells articles de Borja de Riquer que tant bé defineixen l’actuació de l’Estat davant del que ha entès sempre com a colònies o, en el millor dels casos, entès com a part integrant del territori del que és propietari.

Alguns (m’agrada pensar que som molts...) hem rebutjat, des del principi, les bombes. Però hem anat veient com l’Estat ens deia allò de que amb violència res de res i que sense ella, tot. Després, quan la violència s’apaivagava  que, amb les armes, tampoc res. Després, sense armes,  que sense dissolució, tampoc, res. Ara ens diuen, després de la dissolució, que sense col·laboració amb les forces amades, res de res... No es tracta, en cap cas, de donar raó als que fotien bombes, però si algú d’aquells que  les posava es va creure  a l’Estat en cada una de les seves propostes, se suposa que  ha anat quedant escarmentat. Aquest és l’Estat en que ens toca viure i del que molts en volem marxar.

El Món sabrà què ha passat i com han actuat els diversos Governs que han estat funcionant en el País durant aquests anys.  Té  com a testimonis aquells que sí han pres part directa en la finalització de la violència i que, en més d’una ocasió, han estat inclús criminalitzats per la seva intermediació. Se sabrà. De moment, orgull imperial i neci.  Res  més.

J.  Vinyeta

4 de Maig de 2018