532.- Rajoy, a la corda fluixa

532.- Rajoy, a la corda fluixa.-

ETA ha plegat i el PP no vol ni assabentar-se’n. Son inútils els clams que van venint d’arreu, des dels propis sector implicats (TV3, “adoctrinant” com sempre, a FAQS, ens va posar a les pantalles alguns d’aquests clams...) o des d’aquells que han participat directament en les negociacions de la  dissolució etarra (Gerry  Adams...). El PP s’entesta en assenyalar-nos que amb ETA vivia millor.  I ho fa, en el meu entendre, per pura estratègia electoral més que per qüestions ideològiques, que també.

Hi ha governs que tenen por manifesta no de  de perdre el poder, si no de perdre el que amb el poder a les  mans han anat construint per a sostenir-s’hi i protegir-se. Son, en general, governs sustentats per una oligarquia determinada que deixa fer mentre els seus interessos particulars vagin pel bon camí i saben, aquests governs, que, de la mateixa manera que aquesta oligarquia els va posar i els ha mantingut, en qualsevol moment, sigui per desinterès o per clara conveniència  d’aquesta oligarquia, pot tallar les cordes que sustenten les titelles, i fer que aquestes quedin fetes un nyap  ensopegant contra la realitat, amb el  terra, ple  del fang i la merda  que durant anys aquest  govern  hi ha anat deixant. Quedaran  desprotegides, sense el més mínim suport i amb l’amenaça, si no hi ha  denuncia concreta, de quedar-se a l’albor d’una justícia que les titelles havien cregut seva. Per a conservar el poder han de ser més papistes que el Papa i, simultàniament, mantenir  apunt les estructures de protecció creades per aquest fi mentre el poder els hi ha estat de cara... I es ben clar que el PP, ara, amb Catalunya enfrontada, el “mal moment” en que els hi arriba l’adéu d’ETA, amb el poder judicial que sembla ara descontrolat, amb els pensionistes al carrer,  el món femení en peu de guerra,  algun  sector dins de la premsa diària qüestionant-lo, etc..., el PP té pànic.  

Des de Desembre del 2011 el PP, capitanejat pel inefable Mariano Rajoy, ha estat a la disposició de tot aquell franquisme residual, però de pes importantíssim i  moll de l’os d’aquella oligarquia que belluga els fils. Aquesta oligarquia, preveient el què algun dia podia passar, va crear  un altra guinyol que va posar  darrera les bambolines del govern de Rajoy.  Amb la benedicció d’Aznar, que mai ha sabut marxar, i amb els suports econòmics necessaris, el PP es troba ara que té monstres al darrera.  I entre aquests monstres i els que ha anat creant en aquests anys en el seu entorn (aquell  a por ellos..., per exemple),  es troba entre l’espasa i la paret. Tot el que faci (i tot és tot, sense excepcions...) ha d’estar bé, no ja per l’oligarquia, si no per aquells monstres que aquesta oligarquia ha posat al darrera del PP per a controlar-lo. Dit ras i curt: el Sr. Rajoy i el seu PP, estan  sota el control del C’s del Sr.  Rivera que ha de ser, per guanyar punts i poder mantenir aquell control, més papista que el Papa més papista que hi hagi hagut en la història de l’Església vaticana..., tant que alguns els veuen ja repartint purgues d’oli de ricí com aquells dels jous i les fletxes...

¿Algú es pensa que no li hagués agradat a Rajoy signar el document de fi d’ETA i sortir amb el document a la mà i fer-se la foto que  “passaria” a la història acompanyada del seus nom?  Segur que sí. Però sap de la  batalla electoral que se li  acosta i sap que C’s li va restant vots. Ha de de ser més intransigent del que puguin arribar a ser  els Riveraboys, i que és molt, per intentar mantenir el favor dels que encara  el mantenen viu, tot i que el seu currículum al respecta és “impecable”,  no solament en corrupció, erigits segons els jutges en associació per delinquir, si no en tots els ordres:  social (polint-se la guardiola de les pensions, per exemple), econòmic (amb un  deute impagable) i polítics (en un retrocés vergonyant en  llibertats i drets de tota mena), tot plegat per beneficiar, com així ha estat,  als oligarques que el paguen.

Rajoy tem pel poder. Nosaltres, pel que ens pot venir al darrera. És per això que, com es preguntava  G. López Casasnovas a la premsa de la setmana passada, qui sap si hem de tenir  clar que potser el pitjor està per venir. Perquè ara que ETA ja no hi serà, resulta evident que l’enemic comú de tot l’Estat serà Catalunya i el seu Procés (qüestió, d’altra banda, gens difícil d’aconseguir amb un tristament famós 155 unànime que ja pretén precisament això). I  no deixa de ser trist haver de continuar patint, si encara continuem enganxats a les decisions espanyoles, per tot lo nostre  que, entre  uns i altres, intenten, parafrasejant  les CUP, fotre-ho tot a la paperera de la història, però amb tots nosaltres inclosos...

J.  Vinyeta

7 de Maig de 2018