523.- Patacada.-
Han estat dies de silencis
prudents i d’una certa por. No hem pogut deixar de banda, tot i les advertències, el temor sobre de la
fiabilitat de la Justícia Alemanya, perquè, quan portes el culet calent, tot fa
de mal fiar. És una mica allò del gat escaldat que fuig de qualsevol aigua que
el pugui esquitxar.
Puigdemont ha estat posat
en llibertat sota fiança a Alemanya. Alemanya diu que no hi veu violència en
tot plegat. Potser ha passat que els jutges recordessin el desgraciadament famós anomenat Punch de
Munic de de Hitler de 1923 i el
volessin comparar amb el Procés. I si ho han fet, saben què és violència i què
no i ho han deixat clar. Per acompanyar al President, des de Bèlgica ens arriben
notícies de llibertat, per segona vegada, pels consellers exiliats. I perquè l’alegria
sigui més complerta, la justícia belga
obra diligències contra l’Estat espanyol
per l’ús del geo localitzador utilitzat per les autoritats espanyoles,
col·locat en el vehicle del President sense l’autorització belga. La patacada
que tot plegat representa per la justícia espanyola en particular i per al
govern espanyol i els seus corifeus en general, és monumental: fer el ridícul
davant d’Europa dona via lliure a la societat civil europea, entre els que hi
som, per exigir responsabilitats a aquells que li volien prendre el pel.
Tot plegat engega
preguntes. I, evidentment, la primera és com haurà de respondre el jutge
Llarena (i tot el món judicial al que pertany, perquè em sembla que no se’n
podrà desentendre...) respecta dels presoners polítics (ara es pot dir així més que mai) que estan encausats per delictes que no existeixen a Alemanya,
Bèlgica, Suïssa, Escòcia o en els Estats en que, amb l’última euro ordre en marxa, no varen actuar al
respecta com varen ser Finlàndia, Suècia o Dinamarca, llocs per on va passar
Puigdemont abans d’entrar a la RFA. Pel que diuen els que hi entenen, la causa
sobre de Puigdemont i la resta
d’encausats queda, com a mínim, “tocada”. Però també entenen que
l’arbitrarietat de la justícia espanyola
impedeix qualsevol intent de preveure actuacions.
I la pregunta que crec més
important: davant del fracàs a Europa de les tesis espanyolistes, fracàs tan
davant dels estats en sí com davant de la ciutadania europea, ¿no seria hora de
que la política a l’Estat espanyol entrés definitivament en escena abandonant un
aposta judicial que, com queda clar, no ha anat pel bon camí que els Rajoy boys volíen? I Europa, no hauria
de definir-se obertament i deixar ja de banda uns silencis culpables?
Quan l’actuació de l’Estat
espanyol, amo i senyor de la finca de la
que se n'ha apropiat, ha estat un alambinat producte de laboratori per atemorir
a qualsevol que s’oposés a la seva voluntat, i queda desmuntat per part del Estats Europeus als
que l’Estat espanyol a intentat forçar temeràriament, ¿no ha d’haver-hi una
resposta que faci entenedora als
ciutadans de l’Estat espanyol de que hi ha hagut alguna cosa que l’Estat, els
seus poders i els seus adlàters han fet malament? I com a corol·lari, Rajoy no hauria
de dimitir?
El que sol passar en
aquest Estat que ens toca viure és que, quan demanes respostes, t’ofeguen amb més
repressió...
J. Vinyeta
5 d’Abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada