527.-
Grocs perillosos.-
Des del 20 de Setembre
passat, la constant del govern de Rajoy està en insistir en que el Procés és violent. Es tractava, com hem dit tantes
vegades, de crear la idea de la violència permanent que hauria de justificar
tot un tràmit judicial sever en el TS i en mans d’un jutge, Pablo Llarena, que
ha estat vinculat a la ciutat de Barcelona en la seva carrera judicial, i que,
segons El Pais[1],
entenia que el problema català no podia resoldre’s només de forma judicial (!).
Llarena cursa les euro
ordres de recerca i captura dels exiliats catalans per rebelió (que suposa violència necessària...) i Puigdemont, després d’un
periple europeu de gairebé 2500 Kms, és detingut a Alemanya, empresonat i, en
pocs dies, posat en llibertat: els jutges alemanys, que sí saben de la
violència, rebutgen la suposada per l’Estat espanyol en aquest cas. Tal decisió
desarma al jutge Llarena i a l’executiu espanyol que,
incapaços de reconèixer errors i amb la pretensió d’afermar aquell relat de
violència ja caduc a Europa, posen en marxa una
campanya en la que tot és susceptible de ser considerat odi o terrorisme (recordem als CDR...) que,
en qualsevol cas, sí serà violència inculpatòria. Mentre, Catalunya, que s’ha anat vestint de groc en demanda de la llibertat dels presos polítics, va suportant, amb un estoïcisme cridaner, les
ires furibundes i, aquestes sí, violentes dels grups feixistes que campen sense control i amb absoluta
impunitat ja des de CatRadio fins a la recent anomenada Avinguda Vicens Agulló
a la capital valenciana...
Amb aquests antecedents,
arribem al dissabte 21 d’Abril d’enguany: el Barça ha de jugar la final de
l’anomenada copa del Rei, enfrontant-se al Sevilla, a l’estadi del AT. de
Madrid. Com que la afició culer ja se
sap gens indiferent davant de tot
plegat, decideix anar a Madrid vestida de groc i amb estelades. I amb xiulets
perquè, com cada vegada, quan el rei Felip entri a la llotja de l’estadi i soni
l’himne nacional espanyol, la xiulada indicarà el descontent general dels
sobiranistes davant del tracta colonial que se’ns dona des de l’Estat i del paper
d’un rei que, havent de ser mitjancer, actúa de part.
L’afecció culer va
arribant a l’estadi i es troba a la policía nacional requisant tot allò que
sigui groc: samarretes, bufandes, llaços, xiulets a les criatures... Les peces grogues, petites
pancartes, rètols extensibles, tot, sota l’excusa de que pot incitar a la
violència, queda sotmès, sense ordres concretes al respecta, a l’arbitrarietat
del funcionari policial que, gelós de la seva feina, l’aplica amb
contundència. És evident que amb el nord
perdut i en plena paranoia, l’estat busca qualsevol cosa indiciaria d’allò que
suposadament entengui que li pot convenir
(uf...!). Les estelades tenen més bona predicació perquè, per una
sentència judicial, encara no recorreguda per la fiscalia, estan autoritzades.
Les imatges dels homes i
dones que s’han de desprendre de les samarretes que duen posades, portin o no missatge serigrafiat, i els contenidors que
els policies van omplint amb les requises, es tornen virals. I l’estat, que
se’n fot del mort i de qui el vetlla, ni tant sols es ruboritza quan Europa i
el món sencer veuen que, novament i per enèsima vegada, carrega inmisericorde
contra drets fonamentals: drets que un Estat, que imposa sense discussió l’exercici
de la Llei, ignora que aquesta Llei que
delata, neix inexcusablement de l’existència d’uns drets fonamentals i
universals que transgredeix obsessiva, voluntària i permanentment. El món ho veu i l’Estat no se’n amaga, però convindrem que poca cosa o res pot esperar-se d’un Estat de nul·la tradició
democràtica i per tant profundament habituat a les actuacions autoritàries. Per arrodonir la festa, Felip portava una corbata amb els colors del Sevilla... Paciència, fins quan?
De totes maneres avui, quan he sortit a festejar la Diada, he pogut observar que, fins que jo he estat
al carrer, no havien segrestat les roses gorgues, potser perquè sabien que en serien centenars de milers i això donaria massa feina...
23 d'Abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada