522.- Dia de la infàmia (parafrasejant Roosvelt).-
Es fa difícil contenir
la ràbia. La infamant interlocutòria del
jutge Llarena que, segons les opinions dels que hi entenen, és un autèntic desastre, una “merda”
(sic) segons Ekaizer, amb trampes en el tema
dels informes policials fets a deshora, segons Queralt... etc... fa, tot
i la vulgaritat que sembla respirar la interlocutòria i sense valors clars
jurídics, que els nostres entrin de nou a la presó. I això passa a l’endemà de que l’ONU reclama de l’Estat espanyol que es respectin els drets humans de Jordi Sánchez...
Hauran estat, tant aquests com els que ja ho eren, uns
empresonaments encara més cruels per la seva
inutilitat. Inútils, que demostren que Espanya (perquè els de a por ellos no son solament l’estat en
sí mateix, ni la Castella imperial ella sola) té un desconeixement absolut de
la realitat, inclús la històrica realitat, d’aquest País nostre. País aquest que des de segles, ha
deixat clar que la tossudesa en la
supervivència ha estat una constant en sortir-se’n dels desastres imposats: a
cada envit maldestre, som més. És per això que han d’arrabassar legitimitats i
drets per poder compensar amb la por i els castics precisament aquest augment en
les files indepes, que prové dels fins ara indiferents, però també de les pròpies files
unionistes de gent que és incapaç de combregar amb la disbauxa polític-jurídica
amb que s’embolcalla l’Estat espanyol dia a dia més autoritari. El País
continuarà en la defensa de les pròpies llibertats i això, per a molt que s’hi entestin, no ho aturaran amb presons i inhabilitacions; ni el dictador amb execucions i trinxant al País fins a l’extenuació, va
poder-ho aturar. I ara, tampoc s’aturarà.
Sembla mentida que
després de tants anys intentant-ho no se’n hagin adonat. O potser és que només
hi ha la voluntat de fer mal...
J. Vinyeta
24 de Març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada