524.- El gossos borden...

524.-  El gossos borden...

Un proverbi àrab diu allò de “Els gossos borden, la caravana passa...” És el mateix, reconvertit, que  aquell atribuït al Quixot (i sembla que mal atribuït) a qui li fan dir allò de “Borden?... Doncs és que cavalquem...!”

I certament, així estan. Madrid, borda. Tenen por, com els gossos, de que algú envaeixi, encara que només sigui ideològicament, el seu territori. I borden.  No poden assumir la cavalcada que suposa que algú entès com  estrafolari,  un jutge d’un Land alemany desconegut i de nom impronunciable, pugui tenir contra  les cordes a tot un Tribunal Suprem de la Capital de l’Imperi. La consternació a que ha  quedat sotmesa tota aquesta Espanya franquista i imperial  ha estat de tal gruix que, per poder justificar no se sap ben bé què, han carregat contra Europa en general i contra Alemanya en concret. Des d’afirmar  que  Shengen, en aquestes condicions ja no serveix, a preguntar-se aleshores de què serveix una euro ordre, o assegurar que els jutges alemanys no tenien perquè aprofundir en les demandes judicials espanyoles o, potser el més greu, afirmant que  els jutges alemanys han trencat la confiança mútua entre estats i, com a conseqüència, entre l’Estat espanyol  i la Comunitat Europea... Barbaritats per justificar el que no necessita cap mena de justificació. Una ràbia incontenible els fa bordar i “beneir” l’atac a Münster afirmant  que el karma existeix, i borden  exaltats el triomf d’Espanya a la copa Davis  davant d’Alemanya... Odi i necessitat de revenja i...res més! Perquè el que realment ha passat és que els jutges alemanys no s’han cregut un discurs de violència creat per acomodar-lo  a uns fets  a fi de poder incriminar a posteriori aquells fets amb aquell relat expressament creat. Recordar que aquest discurs exprés ja no va ser ni llegit per Finlàndia, Suècia i Dinamarca. I que quan, a més d’Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia l’han llegit, també  han descobert el relat d’un discurs exprés de difícil credibilitat.

Dastis ha hagut  de durcir le coeur, com diuen els francesos, per no entrar en un conflicte diplomàtic. Però J. Losantos, amb la verborrea acostumada, ha anat més lluny i demana obertament mantenir com hostatges els alemanys que viuen a les Balears i insinua que les cerveseries bàvares  poden començar a esclatar..., tot perquè l’insult a que s’ha sotmès a la Pàtria és intolerable i que, davant d’un fet violent (?) com ha estat el que ens ocupa, només hi cap una resposta també violenta... Immediatament se m’ha ocorregut  pensar que els CDR son acusats de terrorisme per tallar carreteres, per cert un fet comú i freqüent en totes les protestes ciutadanes de tot el món, i aquesta autèntica manifestació d’odi, violenta i amb missatges realment terroristes de l’ínclit Losantos,   quedarà impune. Però aquest és l’Estat en que ens toca viure: acusant-nos d’odi quan som els odiats, els perseguits i els engarjolats. I els que van “repartint” i amenaçant (recordem  Blanquerna, per exemple...?), campen lliures i beneïts per bons padrins. I si ens queixem, fem victimisme...

Ens queda una segona acusació, de corrupció (perquè sembla que el malbaratament de cabals públics no hi cap en la legislació alemanya), sobre la que els  mateixos jutges han de decidir sobre l’extradició de Puigdemont. Vol dir això que ens queden encara uns dies de foscor... Però no deixa de ser esperançador que des d’Alemanya es digui que hi ha dubtes en la qualificació del suposat delicte, i que, un dels advocats del President, Boye,  digui amb rotunditat que es guanyarà... Tot i això, no puc estar de recordar allò del blat que no és blat fins...

És evident que se’ns imposa una espera. Ara, en la meva opinió, el més important és veure si Llarena accepta o no el compliment de les mesures cautelars assenyalades per l’ONU respecta de Jordi Sánchez i actuar en conseqüència. Després, continuarem...

J.  Vinyeta

10 d’Abril de 2018