526.- Comentaris (Valls, Llarena – Montoro, copa
del Rei)
C’s s’ha d’escabellat. Conscient de que l’alcaldia de Barcelona mai
serà d’ells, anuncia la proposta de que Manuel
Valls, ex primer ministre francès i de pare català, pugui ser el candidat
del partit per l’alcaldia de Barcelona.
Es tracta de que Espanya i part d‘Europa tinguin la sensació de que el Sr. Rivera pica molt alt i de que es fa amb les esferes polítiques europees. Però
la realitat està en que ni ell sap amb
quines opcions compte, tot i que personalment entenc que en cap: Barcelona
és realment cosmopolita, el canvi constitucional arrel de Shengen permet als
estrangers residents ser nominats i escollits en eleccions municipals. Però BCN
compta amb persones i equips que
la ciutat i els seus ciutadans entenen com
a més propers, més útils i més servicials. Si algú, clarament desprestigiat
després del seu pas per la política francesa, vol venir a fer l’Agost a
Barcelona, em sembla que ho té difícil,
perquè les coses importants els barcelonesos en les prenem amb serietat. I
molts, Sr. Rivera, veiem al Sr. Valls com si portés un nassarró vermell... Si
les coses no es giren, i gairebé hauria de ser per alguna cosa de caire “hecatòmbic”
i copernicà, entenc que Valls tindrà l’opció, com a molt, d’entrar al consistori, però res més. Tanta
opció com la que va tenir en el seu moment Carina Mejías que, pel que sembla,
haurà de sortir per la porta del darrera del consistori, pot ser acompanyada
amb Ada Colau i Alfred Bosch i qui sap si, volent un ajuntament unionista, el
Sr. Rivera ens ajudarà a fer-lo decididament republicà.
La baralla entre Montoro i Llarena està en plena
efervescència. Es fa difícil assenyalar qui belluga els fils de tot
plegat. Rajoy – Montoro - Llarena volen
salvar els respectius culs, esperonats,
tots plegats, per un Rivera que va marcant els tempos polítics amb una insolència beneïda per un PSOE que no toca
bola, aplaudida per la més extrema dreta i suportada per un PP que, en aquests
moments esta més atabalat del compte a l’espera de les decisions de la justícia
alemanya.
Llarena demana a Montoro que
demostri que no hi va haver finançament il·legal al 1 – O. Dit de una altra manera, Llanera
demana a Montoro que demostri la seva innocència al respecta. Llanera advoca que els informes de la GC assenyalen una
“diversió” d’una quantitat que ronda el 2 milions d’€. Però al mateix temps
ignora un informe del corresponents
funcionaris d’Hisenda que el tinent coronel Baena de la GC va guardar
per unes suposades ordres de Zoido per
no entregar l’informe de marres al jutge
Llarena. En aquest informe Hisenda certifica que no va haver-hi despesa de la Generalitat
dedicada al 1 – O. L’embolic és gros, evidentment. I tots busquen lliurar-se
del que en serien clares responsabilitats: Llarena, d’haver portat a terme una
instrucció pèssima, Montoro, d’haver mal
controlat el que era la clau de volta del que havia de ser la rendició de la
Generalitat, Rajoy, com a màxim responsable de la intervenció de la
Generalitat. I Zoido i Baena, sabedors de l’existència del informe d’Hisenda
que deixa clar tot plegat, intentant
passar el més desapercebuts possible.
Una guerra sempre comporta víctimes...
I ahir estava clar que hi hauria
sarau a Madrid. Una final de copa del Rey en la que hi participa el Barça és un
espectacle extra esportiu garantit. Si la final és contra l’At. de Bilbao, la
festa és complerta. Tot i que el Barça hi anava sense partner polític, no va fallar. La policia requisava
especialment coses grogues: samarretes,
bufandes amb lemes o referències a qualsevol cosa o sense... Quina mania amb
el color groc....! És a dir,
posaven en ambient a tots els culers que ja hi anaven animats... I va
arribar el moment gloriós. L’entrada el Rei a la llotja de l’estadi i la posta en marxa de
l’himne nacional espanyol amb suficient intensitat per amagar els xiulets que massa
culers (per a no dir tots els alí
presents) dedicaven aquell sobirà que en un discurs de no fa pas tants dies
s‘havia oblidat d’ells i justificava sense embuts la violència que contra ells
s’havia produït. La policia feia fotos als que xiulaven perquè, últimament, tot
és terrorisme... Després va venir un
partit de futbol ben jugat en el que el Barça va atropellar al contrari. Potser
va ser que els jugadors volien fer-li un comiat digne a un dels millors
jugadors de la història del Barça. És diu Andresin, Don Andrés, Iniesta,
derrotant al contrari per un contundent 5 a 0. Ara, a esperar la corresponent i
habitual repressió posterior...
J.
Vinyeta
22 d’Abril de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada