504.- Perills

504.-  Perills.-

Estem entrant en la que podríem denominar zona de confusió. Arrel de la implantació del 155 és evident que no ens ha estat fàcil la supervivència. Els partits indepes, amb la gent a la presó o a l’exili, diria que no ajuden massa  a la clarificació de tot plegat i, especialment, a aclarir el què  pot passar a partir del dia 22. Però em sembla que, donat que uns i altres han de cuidar  els missatges, valdria més que estesin callats. Que és molt dràstic? Dons  si, si que ho és i més a les portes d’unes eleccions que han de retornar la iniciativa precisament  a tots aquests dels que parlo.  És evident que les CUP no tenen perquè ser curosos: no tenen ningú a la presó o exiliat i, en conseqüència, poden tirar pel dret, cosa que ajuda molt a mantenir el caliu.  Però em sembla evident que la pròpia ERC s’està foten en un jardí en el que es pot trobar enfangada fins el coll. Parlar del govern “legítim” i del govern “real” que pugui sortir de les urnes  em sembla una manera de no dir res volent dir-ho tot. I si els exiliats no poden tornar, què faran tots plegats?.

En tot això, la societat civil està  donant mostres suficients d’ordre i disciplina i deixa clar que no necessita d’un lideratge específic per portar a bon fi moltes coses, com les  que  s’han organitzat amb tots aquets líders a la presó o l’exili: vagues i manifestacions més que multitudinàries amb èxits rotunds en tots els casos o, no en tinguem cap dubte, en l’organització del viatge a Brussel·les dels propers dies, posada en marxa per aquesta població civil, ajudada, és cert, per l’experiència  de les organitzacions que han creat habitualment actes multidunàries  (ara en mans temporals dels números dos),  i que   està donant el do de pit perquè tot sigui espectacular. Una societat civil compromesa  que veu amb claredat que  omplir les urnes el proper dia 21 és fonamental per poder fer que el País es confirmi com a tal.

Dic tot això perquè, des de la banda dels rajoyboys hi ha una obsessió d’intoxicació permanent, amb la finalitat clara de  desanimar a tanta quanta gent es pugui, dels que no son dels seus, a fi de que  no participi en les votacions del proper dia 21. I entenc que és precisament aquest situació la que s’ha de cuidar pels perills que comporta el no fer-ho. La junta electoral està prohibint tot el que pugui, d’alguna manera, fer-nos recordar que i el què hem de votar el proper dia 21: llenguatge, el color groc inclús als carrers, pancartes,  imatges i retransmissions de TV3, al·locucions per Cat Radio... tot allò que, en circumstàncies més properes a la normalitat ciutadana seria admissible i raonable, és fervorosament qüestionat davant de la Junta Electoral, que no escatima esforços en donar la raó al PSC (molt interessat en aquests afers) o a qualsevol altre que miri per l’èxit unionista en la consulta (tot és l’Estat espanyol). En conseqüència em sembla entendre que els partits que protagonitzaran els dies de campanya, tot i que ja hi som immersos des de fa mesos, han d’encoratjar, han d’ animar aquesta societat civil, que està constantment bombardejada amb retalls de drets, prohibicions, intoxicacions...  i que necessita desmentits oficials permanents; necessita  de la claredat de posicionament de tots i cada un dels protagonistes polítics (independentment de les declaracions, emparades per la llei, que faran els que estan a la presó per sortir-ne...) i ser conscients, plenament conscients, de que sense aquesta societat civil que s’està jugant la pell dia a dia,  ni Catalunya ni ells, en conseqüència, anirà en lloc.

No dir cap mentida o expressió susceptible de ser mal interpretada o devaluada per aquesta societat civil.  I molta serietat, perquè ja no  necessita de mítings abrandats. Denunciar mentides i qüestionar-les amb raons i dades poderoses i incontrovertibles serà més important que denunciar determinades barbaritats que es deriven de la brutalitat del 155. I explicar el què es podrà fer  no tenint, inicialment al menys, el poder coercitiu necessari per  a portar a terme totes aquelles coses que es volen portar a terme. En conseqüència, per exemple, preguntar als Comuns com pensen portar a terme aquest “ampli” programa social que propugnen si no hi ha els mitjans necessaris i fer públiques les respostes, perquè quedi clara la seva demagògia i indefinició. Transparència, molta transparència...!

Personalment tinc clar que ningú em va enganyar respecta de la duresa que se’m venia a sobre  quan es va tirar endavant la DI. Però ara, quan entenem que realment Europa ens mira, és evident que, aquells que han de liderar l’acció política corresponent i necessària han de portar la transparència gravada en el front, i la consciencia tranquil·la i suficient de que a la societat civil, que tant els ha recolzat, li han donat tota l’ajuda necessària per sobrepassar els moments actuals. Perquè si resulta que no ho han fet, l’onada que aquesta societat civil crea amb les seves actuacions, els passarà per sobre i buscarà, cosa gens difícil encara que retardi el resultat final, aquells que ens tindran en compta fefaentment per tirar endavant.

J.  Vinyeta

1 de Desembre de2017