507.-
Dia de reflexió.-
Demà votarem. Des del
primer dia de convocatòria han intentat arraconar-nos:
han limitat TV3, prohibint, per exemple, la retransmissió de la mani de Brussel·les,
i censurant tot el censurable amb la “sana” idea de que ens “informéssim” en
els mitjans que des de sempre, i no exclusivament ara, han tractat Catalunya
com nucli de tots els mals; amb ridículs espectaculars en el tema del color
groc, però mantenint la carpa taronja a
Plaça Universitat; mantenint a la presó o a l’exili a consellers o activistes
clarament pacifistes pel sol fet de que els hi fa por que estiguin lliures;
deixant que l’extrema dreta actués amb absoluta impunitat; dificultant, això sí
com cada vegada, el vot exterior... un enfilall de disposicions per aconseguir l’objectiu real
que, segons Cospedal, va ser el motiu de convocatòria de les eleccions: “Éstas
elecciones se han convocado para que las
ganen los unionistas...”[1]
Amb tots aquests
antecedents, i amb tots els que s’han quedat al tinter perquè la llista
indecent és enormement llarga i
malaltissa, demà anirem a votar. Dels nostres
no crec que n’haguem perdut cap després de la campanya, i el què tampoc sabem
és el número, que dono per segur, dels que n’hem guanyat. Com a mínim, estic convençut de que Dante Fachín ha obert
forat... Per cert i parlant de la Campanya, potser que el que millor l’ha definit ha estat VilaWeb dient-ne
que ha estat “una campanya amb una mà
lligada a l’esquena i la boca tapada...”,
amb una retallada de drets de tal mida que la pròpia Humans Rigths Watch els hi ve picant
la cresta des de l’actuació policial del 1 – O, tot i que d’aquella actuació, i
sense voler-la frivolitzar en cap moment, em dona la sensació, per la
publicitat mundial que va rebre, que ens
ha salvat d’alguna altra salvatjada posterior que, a ben segur, estava
programada....
Però demà, repeteixo,
votarem i definitivament sortirem de dubtes. Anirà malament als interessos
republicans? No ho crec. Però queda clar
que en el pitjor dels casos, el que sí hem guanyat és una “atenció” internacional
impensable fa només un parell de mesos.
El que vol dir que, en el pitjor dels casos no haurem de començar de nou: senzillament,
haurem de continuar, però amb el coneixement i reconeixement internacional de l’existència
real del problema català arreu del món, recordant allò d’en Companys de tornar
a lluitar, tornar a patir, tornar a vèncer....Resistir, en una paraula i en el
pitjor dels casos! I, encara de que no li agradi i ho vulgui dissimular, Europa també en coneixerà, i aquesta sí que
de primera mà, tots els detalls, un a
un...
Rufian, en el seu moment,
ja va pronosticar un PP residual a Catalunya.
Tots sabem que les enquestes son el que son, però així ho vaticinen i donen raó a Rufián. A les
hores, que haurà de fer el PP davant d’aquest possible daltabaix?. Primer dir
que, sigui quin sigui el resultat, que l’independentisme ha retrocedit,
felicitar al seus escolans i... quedar-se tan tranquils, perquè des de fa temps
que donen a Catalunya per perduda.
Però de tot això, ja en
parlarem a partir de demà passat, perquè sempre, tot i que mal sigui molt a la llarga,
els errors passen factura i ha estat evident que l’actuació de PP – PSOE PSC – C’s
ho ha estat: serà una empremta de la que mai se’n podran desprendre. Demà... a votar, evitant, per molt que ens costi, que per una mínima provocació,
s’impugni algun vot o alguna taula. I
als interventors i apoderats, que guaitin amb ull de falcó...!, perquè sabem de segur que tot allò que no els hi convingui serà
posat, en el millor dels casos, en entredit.
Que la força ens acompanyi!
J. Vinyeta
20 de Desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada