508.- Dels resultats electorals

508.-  Dels resultats electorals.-

Les urnes han parlat. I, a pesar de totes les dificultats, prohibicions, limitacions, intervencions i censures, el grup independentista ha tornat a guanyar la majoria absoluta al Parlament. La minoria de C’s, amb una Arrimadas que no ha variat el seu discurs, ha estat la més votada, és cert, però ni amb la seva minoria sumada a la del  PSC i a la del PP,  li donen possibilitats de accedir a la Presidència de la Generalitat.  El bloc unionista no ha estat capaç de defensar aquell 155 que tan aferrissadament ens varen imposar i, amb els resultats a la mà, es queda amb 57 escons. Els Comuns, amb 8, no poden donar cap majoria i Domènech, a pesar de tot i de perdre 3  dels 11 escons dels que disposava, continua predicant en el desert de la indefinició –equidistància tan pròpia dels d’Iniciativa.

La nota més destacada, en la meva opinió, ha estat la patacada que s’ha fotut el PP.   Amb un Albiol  sortit de mare i amb la presència  freqüent  de Rajoy per envalentir a la concurrència, no ha estat capaç de retenir als seus votants i s’ha quedat amb 3 escons que l’envien al grup mixt. La profecia de Rufián s’ha complert amb escreix: el PP s’ha convertit, a Catalunya, en un partit residual.  El PP, que va crear unes eleccions a la seva mida, per guanyar-les i, especialment, per legitimar aquell disbarat que ha suposat el famós 155,  ha rebut en plena cara la resposta dels indepes: una majoria absoluta incontestable, desfeta dolorosa de la que ni Rajoy, en la seva compareixença, en va voler parlar. La pregunta que immediatament ens podem plantejar és que com un PP en hores baixes  podrà governar un Estat en el que el 16% de la població  i el 20% del PIB el marginen electoralment de forma inapel·lable.  Comportarà  això una nova cita electoral general a l’Estat espanyol...? No ho sé, però no crec que el tancredisme, en la situació creada , sigui la solució.

Els comuns - podemites reclamen la inclusió immediata d’una agenda social contundent. És el que queda més bonic, realment. Però obliden que la Generalitat està intervinguda precisament per aquells que sistemàticament han anat “cancel·lant” totes les Lleis que en el decurs dels dos últims anys s’han creat precisament  amb clares finalitats socials. I aquest oblit, que és intencionat perquè és coneguda la persistència del TC en anular tot el que  sortís del Parlament  Català, per molt caire social que tingués, els serveix de bandera lapidària per quedar-se al marge  i aparentar ser els bons de l’obre quan, en realitat, no fan anar ni les bambolines de la representació. Sols.  És de la única manera que semblen poder anar... per arribar en lloc o,  com a molt,  fins  Iceta.

C’s ha fet bona aquella tesis goebbeliana de que la gent s’apunta al carro guanyador. I ho han fet bé: han anat inflant les enquestes prèvies  fins que la gent unionista ha quedat convençuda de que Arrimadas guanyaria. Això era molt clar en l’època en que Goebbels podia fer de les seves amb un partit únic, al que havia adoctrinat i, per tal adoctrinament, disposat a votar a Déu o al Diable segons fos la consigna donada des de d’alt.  Arrimades s’ha quedat sense la Presidència de la Generalitat  perquè la pluralitat ha estat sempre manifesta a Catalunya. I dins d’aquesta pluralitat hi ha un grup majoritari, que és el grup sobiranista – independentista que des de fa anys va mantenint una resposta monolítica  exigint el dret a decidir i l’accés a un Estat que configuri definitivament la Nació que ja som. D’altra banda dir, com ha dit Arrimades, que la llei electoral catalana l’ha perjudicat, és una estupidesa perquè, precisament, Catalunya no té Llei Electoral pròpia i utilitza en els seus comicis la Llei Electoral espanyola.

Davant d’aquest panorama, què? No vull ser derrotista però si que vull posar els peus a terra.  El Jutge Llanera ha ampliat el cas que té obert per rebel·lió i sedició amb uns quants noms més i, pels que  hi entenen, aquest cas  es pot anar ampliar encara més sobrepassant, segons diuen, els dos-cents  o tres-cents imputats  (exiliats inclosos) afegint-hi els batlles  “sediciosos”. És a dir: centenars de càrrecs públics que, si algú que pugui saber com no hi posa remei, poden anar a presó o engreixar, per determinades circumstàncies, el grup d’exiliats a Brussel·les, impossibilitats de retornar llevat d’aparèixer alguna llei d’amnistia aplicable a tots plegats.

Es podrà formar Govern? La situació és excepcional i és evident que, hores d’ara, tot és massa verd per portar-ho ara a la cuina, i que tenim per davant  quasi dos mesos de temps d’espera. Com s’ha dit sempre, dos mesos en política son quasi una eternitat. El que passa és que tenim davant  uns que la política només l’entenen com a resultat d’imposicions. Per tot plegat, l’eficàcia en la elecció del presidenciable a la Generalitat ha de ser l’objectiu primordial, i en conseqüència no hem de descartar solucions valentes  que poden ser molt doloroses. De moment la societat civil s’ha conformat en parlar a través de les urnes però, autogestionada com està, ha dit la seva última paraula?  Jo crec  que no i, honradament, la crec a punt per intervenir  a la que ho cregui necessari.

J.  Vinyeta

23 de Desembre de 2017

P.S.: Per rematar, R. Madrid 0 -  Barça  3