505.- Comentaris (Garanties i jutjats, TV3).-
Els unionistes (ara ja estem en clara nomenclatura
revolucionaria), es varen passar no sé quant de temps dient-nos que aquell referèndum
que no es podria realitzar l’1 d’Octubre en cap cas podria ser vàlid perquè mancava de les garanties necessàries. I, amb un cop
d’estat, varen convocar unes eleccions pel proper dia 21 amb les suposades garanties
necessàries. Ja hem començat la campanya electoral i aquelles suposades
garanties fan figa.
En un twit d’aquests que
vas rebent, i que son medis importants per no perdre
pistonada informativa (deixant a banda, evidentment, tot allò que ha
d’anar directament a la paperera), s’hi assenyalava més de 130 suposades
garanties que quedaven en suspens o que quedaven qüestionades. No les vaig comptar.
Però si que hi ha, en el millor dels casos, algunes coses que qüestionen la
netedat d’aquets comicis. El més anecdòtic el conformen les prohibicions del color groc en fonts i edificis públics.
La que ja no ho és tant d’anecdòtica, és la censura imposada a TV3 i
CatRadio, que ha arribat a no poder retransmetre la manifestació indepe des de
Brussel·les, a l’extrem, segons manifesten periodistes de TV3, que només podien
retransmetre en directe un minut cada mitja hora...
Però el gruix de les “limitacions” està
evidentment en el manteniment de presos, que s’entesten en definir-los com a
polítics presos i en l’existència d’exiliats, tots ells membres de les llistes
electorals. En tot plegat però, possiblement la que put més està en la no
acceptació d’observadors independents internacionals per garantir els resultats
electorals. Això últim té la seva gràcia, perquè la ministra Cospedal va tenir el valor de dir públicament que les eleccions del
dia 21 es “varen convocar perquè les
guanyessin els constitucionalistes[1]...”.
La indicació ens deixa clara la pèssima i perillosa qualitat democràtica de
l’Estat en que ens toca viure i, junt a la no acceptació de controladors
independents per la junta electoral central, ens augura la possibilitat d’una
tupinada. Amb raó els partits indepes s’estan bellugant per intentar col·locar
interventors en totes les taules electorals. La campanya, perquè en les taules
electorals se segueixi fil per randa el reglament establert en la Llei electoral per l’obertura d’urnes i
lectura de les paperetes, una a una i exclusiu del president de la taula, s’està fent viral a les xarxes. I ha
d’aplicar-se!
Tenim candidats a la presó
o a l’exili, amb incongruències clares especialment en el cas dels empresonats.
El Suprem va deixar en llibertat sota fiança als consellers empresonats llevat
del Vicepresident Junqueras, de Quim Forn i manté a la presó al Jordis. Els que
hi entenen, diuen clarament que les raons donades pel jutge Llanera estan, per dir-ho molt, molt
suaument, sobre dimensionades. Però el
que encara sembla més greu és que es
retiri l’ordre de cerca i captura, la famosa euro-ordre pels que estan a Bèlgica, i es mantinguin els d’aquí
empresonats. L’opinió més estesa s’expressa en el sentit de dir que la justícia belga podia deixar en ridícul a
la justícia espanyola en no acceptar, la justícia belga, que els exiliats foren
jutjats per determinats delictes que assenyala la justícia espanyola i, abans
de que passés, la justícia espanyola s’estima més el ridícul que ja suposa el retirar l’ordre donada que el de no poder
encausar a Puigdemont i companyia pels delictes pels que ho va fer inicialment,
mantenint, de pas, aquell esperit de derrota
humiliant pròpia de les suposades victòries imperials que li son pròpies a l’Estat
spanyol. Als que hi entenen els hi sembla una decisió inèdita i inexplicable
pel que comporta de retroacció d’un decisió judicial internacional que, es vulgui
o no, defineix un error o abans de promulgar-la o després en retirar-la. Arrel de
la retirada, sembla que, ineludiblement, obligarà a l’Estat
espanyol a fer-se càrrec de les despeses judicials corresponents (Costes judicials) per les diligències
obertes a Bèlgica al respecta (tribunals, fiscal, advocats...), tot i que em
sembla que l’última paraula està per dir...
De totes maneres aquest “va i vé..” de la justícia espanyola, no ens ha
d’estranyar. Hi ha un informe de la xarxa europea del Consells de Justícia, sobre de la
independència i qualitat del sistema judicial a Europa[2]
al que val la pena fer-li una ullada. Un bon fil al respecta l’ha fet un twitaire, al que no tinc el gust de
conèixer, que s’identifica com Abel Riu i suposo que aquest és el seu nom. L’informe
va ser aprovat el 9 de Juny d’enguany i inclou el text que es va fer servir en
les enquestes. Els gràfics mostren les respostes dels jutges enquestats i hi expliciten
el “nivell” de qualitat del sistema judicial espanyol i de la resta els Estat
de la UE. En el gràfic de la pàgina 62, pel grau d’independència judicial Espanya queda situat
en el lloc 18. Vist
tot plegat, resulten comprensibles determinades accions judicials.
El CAT ha donat valor a la pluralitat que exerceix TV3 en la seva tasca informativa. Era una cosa evident i des de fa molt de
temps. Només calia anar fent zàping per les teles de l’Estat per comprovar la
manca de pluralitat, cosa senzilla de fer només veient, i per pocs minuts,
alguna e les tertúlies que anaven
sortint en cada una d’aquestes emissores de TV, per donar-te compta de
que de la participació fora de la línia ideològica de la capçalera, cap, ni
una. Ignoro la causa, però em va donant
la sensació de que o és la censura real que TV3 va rebent o és perquè estan
sensibilitzats i volen ser extremadament curosos, però el cas és que això de la
pluralitat va permetent que la presència “favorable” o contemporitzadora amb la
situació actual a Catalunya sigui
gairebé majoritària. No sé si cal posar-se definitivament nerviosos, però si
que cal recordar a Jordi Carbonell quan
deia allò de “que la prudència no ens faci ser traïdors...” Volem a La Nostra, cert.
Però també la volem lleial.
Per acabar: tenim el dia 21
a tocar. L’èxit depèn de nosaltres i Brussel·les ha estat un bon principi de campanya.
J. Vinyeta
7 de Desembre de 2017
ENCJ
Report
2016-2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada