473.- Comentaris (Aeroport, TC, Colau)

473.-  Comentaris (Aeroport, TC, Colau)

Sembla que el caos ha de convertir-se en la notícia lamentable de l’Estiu  2017 a Barcelona. L’amo de l’Aeroport del  Prat, l’Estat, que controla el 51% de les accions d’Aena, s’ha desentès de la vaga dels treballadors d’Eulen, (empresa del palco del Bernabeu, a la que Aena va adjudicar la licitació al respecta, saben que, si era la més baixa, d’altra banda fet habitual en les contractacions oficials,  podria obeir a fosques raons salarials amb els seus treballadors), fins que no ha tingut més remei que sortir del cau per enfrontar-s’hi i intentar trobar-ne el desllorigador. Suposadament. Dic suposadament perquè, ¿qui m’assegura que tot plegat no és un muntatge des de Madrid amb la “sana” intenció de que no s’arregli i l’aeroport “passi” definitivament a mans de la guàrdia civil o de la policia nacional per controlar la infraestructura de cara al 1 – O? Cosas veredes, amigo Sancho... donades les “proximitats” mai aclarides entre Eulen i el PP, especialment a Galícia.

Rajoy,  fa una apologia sobre de les bondats del turisme i de la seva necessitat pel país, blasma  les accions d’Arran  per destructores, aprofita per carregar les tintes, com sempre, contra el Govern de la Generalitat,  i contra Catalunya en general i els indepes en particular   que, abduïts per les Cup, convertits tots plegats  en  dèbils mentals, ens  deixem arrossegar per uns extremistes,  de la forma més inclement, a l’abisme profund... Tot plegat no és més que el fum habitual però, que en aquesta ocasió, deixa en evidència  el cinisme també habitual d’aquest PP de Rajoy. No diu ni una sola paraula sobre del caos de l’aeroport de Barcelona, sobre del deteriorament que estan patint desenes de milers de ciutadans nacionals i estrangers  i amb pèrdua de vols de forma substancial,  una turismofobia (paraula que ha estat inventada precisament per ells) ara si, real i sense precedents, però resultat, no de les accions d’Arran, si no del mal fer les coses des de l’administració, per la deixadesa habitual davant precisament d’aquest envejat augment del turisme amb destinació Barcelona – Catalunya, responsabilitat cínicament carregada a la Generalitat  o als propis usuaris  per arribar-hi  “con demasiada antelación...”  La culpa, sempre és dels altres, especialment quan aquests altres poc o res hi tenen a veure. I quan, no ho oblidem, el 1-O el tenim a tocar.

Com que podia  semblar que tot plegat era poca cosa, el TC s’ha despatxat  amb una sentència segons la qual els jutges normals podran ignorar les Lleis autonòmiques quan s’oposin a les estatals sense necessitat de comunicar-ho als interessats. El TC ha convertit en membres del Tribunal Constitucional tots el jutges de l’Estat prenen decisions que fins ara eren exclusives del TC. És la recentralitzció més seria, important i greu que s’ha dut a la pràctica des del intent de la Loapa. Per això mateix David  Miró, des de les pàgines  de l’Ara ens diu clarament allò de que finalment la Loapa  ha guanyat el plet. Allò d’una, grande y  libre, treu pit. El franquisme està viu i operant.  Marxem!

Colau ens ha dit allò de que mai ha estat independentista. Sempre m’ha sorprès que aquestes esquerres no vulguin un Estat nou i lliure per poder defensar i instaurar noves qüestions socials  que, de bon segur, serien ben vistes per tots aquells que les necessiten i que la gran majoria de ciutadans d’aquest nou Estat, tots aquells pòtols capitalistes que conformem el poc que encara queda d’aquella classe mitja exemplar, que ni som pòtols ni capitalistes esbojarrats, aplaudiríem.  El que passa és que aquests Comuns, empeltats cada vegada més d’ICV, no poden acceptar allò que directament no ha estat proposat per ells. Forma part de l’ADN herrerià.  Tot plegat  perquè  no fem el que ells diuen què s’ha de fer, com i quan  ha de fer-se. Però, tornant a Colau, ens va dir que el 9N havia votat sí – sí... Ara no vol ser independentista.  Però també ens va dir que no pensava entrar en política i no  m’estranyaria que ara, quan allò de la PAH ja ha quedat mig oblidat, aspirés a la presidència de la Generalitat que, pel què diu,  suposo seria Generalitat Autonòmica i no la Presidència d’un Estat independent... oi?. Resulta evident que, en massa ocasions  com aquesta en el cas de Colau,  els silencis son les millors paraules.

J.  Vinyeta

10 d’Agost de 2017

P.S.: Acabades aquestes línies, l’assemblea de treballadors d’Eulen  ha rebutjat totes les propostes i no deixa de ser curiós que la més mal tractada hagi estat la proposada per la Generalitat (només dos vots a favor dels 300 i escaigs presents). El comitè ha presentat més propostes de les acordades. Manipulació? Ara és muntarà per Foment una gabinet de crisi, al que de moment no s'hi ha convidat a la Generalitat...