407.- Comentaris (Rodalíes, PSOE – PSC, altres...).-
El Sr. Miquel Nadal
era aleshores el conseller d’obres públiques. I per obra i gràcia de Zapatero,
es va signar el traspàs de rodalies de Renfe. Rodalies de Barcelona es
convertia en Rodalies de Catalunya. El PSC anava a bombo i plateret anunciant
les virgueries que es podrien fer i deixant clar que el binomi PSOE – PSC era
el que convenia a a Catalunya. El
traspàs no era més que una aixecada de camisa, tal com ha anat quedant palès, i
res més. Però el PSC havia de portar un suposat trumfo a la mà perquè,
coincidint amb la signatura del traspàs, des de Madrid se’ns deia també que l’Aeroport de Prat es
continuaria gestionant des d’Aena: pal i suposada pastanaga...
A Gener del 2010
escrivia jo el següent:
I hem acabat el 2009 i començat el 2010 amb un parell o
tres de notícies que fan patxoca. La primera va estar la signatura del traspàs
de rodalies de Renfe. Segons el Conseller Nadal, passarà personalment revista
als lavabos de tots el vagons de tots el trens, que en això sembla que sí hi té
competències. La pregunta que se’m acut és si per sancionar al encarregat de la
neteja, per no haver fet bé la seva feina, el Sr. Nadal haurà d’obrir un
expedient sancionador que serà resolt a Madrid, o la sanció la podrà imposar
directament la Generalitat[1].
No es tracta de
voler-me citar, però han passat sis anys des d’aquella signatura i hora és de
recordar que molts ja enteníem que
aquell traspàs deixava en evidència el que no era més que un paper
signat que feia bonic però amb el què, en realitat, Adif continuava sent
propietari de vies, estacions i trens. És a dir, la conselleria de transports, la
Generalitat, no podia fer gaire més que
mirar-s’ho, iniciar les protestes per la pèssima actuació del sistema ferroviari
amb centenars d’incidències anuals i amb milers d’usuaris afectats i aguantar
els xàfecs que a diari anaven caient des
del primer dia...
Ahir, la
Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els Ajuntaments afectats per les
incidències de Rodalies varen fer un
acte carregat de contundència exigint el
traspàs real de la xarxa a la Generalitat, al mateix temps que s’anunciava la
tramitació d’una demanda contenciosa – administrativa davant l’Audiència
Nacional contra Adif pels constants incompliments de les inversions
acordades.
Sense voler ser
derrotista, no crec que aquesta reclamació, tot i feta amb un preàmbul solemne
com el que es va representar ahir, serveixi per a res. Donades les circumstàncies, m’afegeixo a les
veus que comencen a demanar, amb molt de realisme, el retorn del servei a la
administració central. Al menys la Generalitat deixarà de portar el jou
vergonyant que comporta una responsabilitat inexistent però imposada per un
Estat que, en matèria ferroviària, només
inverteix en AVEs sense possibilitats d’èxit econòmic, inversions mantingudes sense vergonya inclús durant els
pitjors moments de la crisi dels últims anys.
El PSOE i el PSC estan enfrontats amb allò
de la abstenció a favor de Rajoy. Rodríguez Ibarra, ex-president extremeny,
defensava la idea d’expulsar als
catalans del PSOE perquè els hi fan perdre vots... El PSOE farà el que voldrà.
Però suposo que té clar que si envia al grup mixt els set parlamentaris del
PSC, el PSOE encara serà més minoritari.
Els Ajuntaments han
començat a posar en marxa l’Assemblea de
Càrrecs Electes. Tal com van les coses i pensant en que aniran pitjor, no
està de més tenir previst qui pot tirar el País endavant si la situació acaba
per complicar-se del tot. El Procés fa por, molta por a l’Estat. I l’Estat,
només sap respondre amb els tribunals que ja van acostant-se a la societat
civil (Santiago Espot, per exemple). La idea de l’Assemblea de Càrrecs Electes
neix de l’ANC, però entenc que son els Ajuntaments els que hi ha de posar-hi
l’oli a la llàntia. I ja comença a ser l’hora de fer-ho.
S’ha iniciat la
formació del nou partit polític que ha de resultar d’un hipotètica fusió dels Comúns, Podem, ICV i EUiA. Dic hipotètica perquè hem de veure com acaba
tot plegat, dons ja sabem com actuen els
d’ICV si és que han de perdre
protagonisme i/o marca (l’última topada al Parlament per qüestions de
protagonisme ha estat patent). No veig a Coscubiela sense remenar les cireres
en tot aquest afer. Per tant, estarem a l’espera dels esdeveniments.
J. Vinyeta
27 d’Octubre de
2016
P.S.: S’està celebrant
el ple d’investidura. Res de nou. Només saber quants socialistes votaran no i
quin serà el nou govern que munti Rajoy, com a úniques novetats. Esperarem.
----
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada