403.- I aquí, a Casa Nostra?.-
És ben veritat que
el PSOE ens ha tingut entretinguts, com no podia haver estat d’una altra manera,
amb un espectable brillant d’allò més, però dramàtic. Què el gruix d’un partit
polític com el PSOE, prescindeixi dels milions de afiliats i simpatitzants que
li donen el vot, i per tant el modus
vivendi des del punt de vista crematístic, i hagi actuat amb autoritat
casernària, no deixa cap bon gust de boca a ningú, inclosos aquells que no hi
tenim “proximitat política”. Ja s’ho faran és cert, però no ha estat res, tot i la seva espectacularitat, que
ajudés a millorar la credibilitat del ciutadà en l’entramat polític de l’Estat
espanyol, ans el contrari.
Aquí, a Casa
Nostra, mentre, han passat coses i importants.
Puigdemont va salvar la qüestió de confiança, tal i com estava previst
després del vist i plau de les CUP. A la troup
d’Anna Gabriel entenc que no li quedava cap altra possibilitat després del
sarau que varen muntar amb el tema de pressupostos fa uns mesos; de la mateixa manera que no li
quedarà altra remei que acceptar el pressupostos que es vagin construint en el debat previ perquè no fer-ho, tal com va
advertir el President, la no aprovació pressupostària suposarà la immediata
convocatòria d’eleccions i el consegüent retràs en el Procés. Puc equivocar-me,
però em sembla evident que les CUP no
cometran el mateix error dues vegades i menys a les portes d’unes eleccions conseqüents, com seria el
cas, en les que podrien perdre bous i esquelles.
La moció de confiança va venir precedida per
la baralla interna a CSQP. Els Comuns demanaven més protagonisme i, suposo que
en criteri de Coscubiela i dels d’ICV, deixar en mans de Dante Fachín tot o
bona part de la iniciativa del grup parlamentari era tant com perdre la raó de tot plegat, perquè ja
se sap que aquest comunistes - ecològics
o tenen la iniciativa o res ni ningú la pot substituir. La cosa va acabar
repartint-se els papers, però em sembla que el toc d’alerta general els va
posar sobre avís d’una hipotètica fragmentació, el que els va animar a mig
estendre una mà a Puigdemont no fos cas que
la fractura acabi produint-se algun dia en que
encara no s’hagi oficialitzat la formació d’aquest Partit del que ens
parla Ada Colau i es trobin, quartejats,
sense un mínim suport popular necessari per a cada una de les “parts”
que componen el grup parlamentari de CSQP[1], a causa
d’una flagrant indefinició. Per cert, en
aquest partit a formar, cap dels
possibles integrants vol perdre els seus acrònims en el nom del Partit. Serà
curiós de veure el nom amb que acaben identificant-se.
Després ens ha
vingut el debat de Política General que ha anat clarejant el Full de Ruta,
fixant un Referèndum, ja anunciat pel President, pel proper mes de Setembre del
2017, ¡ més coses (66 en total) com la constitució de les comissions de
seguiment del Procés (el full de ruta), dates per a l’aprovació de les Lleis de
desconnexió o la demanda al Govern de
realitzar un Referèndum acordat amb el Govern Central mal sigui, al menys, per
tenir, si hi cap, més raons i, en qualsevol cas, intentar ampliar el vano
participatiu. Domènech i companyia han
estat els primers en acceptar la realització d’aquest referèndum, sempre que
sigui vinculant.
Com que la
maquinària de l’Estat espanyol és vol presentar com imparable davant de l’acció parlamentària catalana, el
TC envia a Forcadell a la Fiscalia (és a dir, a les mans del Ministre de
Justícia Català...) i el Suprem demana
el Suplicatori al Parlament espanyol per poder investigar al Sr. Homs també pel
9N. En aquestes circumstàncies, el Parlament aprova un moció de suport als encausat pel 9N i a la Presidenta i la Mesa de la
Cambra per les actuacions del TC. I com
a resposta, Turull i Anna Gabriel també
seran investigats per la Fiscalia pel seu paper a la Mesa del Parlament en
facilitar la modificació de l’Ordre del
Dia per poder efectuar la votació famosa del 27 de Juliol passat... Dona
la sensació de que la Brigada Aranzadi, els advocats de l’Estat, que segueixen
instruccions del Govern Central (males llengües defineixen els membres de la Brigada com a “los Sorayos”, però segur que son males
llengües...), està en disposició
d’investigar als 72 diputats indepes, a fi de
deixar al Parlament de manera que només es parli del que ells decideixin
i quan els hi convingui: és una forma molt peculiar d’entendre el que és una democràcia i els drets que l’hi
son inherents. Però ja se sap que no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar.
Em
sembla que ara ens tocarà esperar, amb els alts i baixos de costum, l’aprovació
dels pressupostos, el seguiment del full de ruta per la Comissió corresponent,
l’aprovació de les Lleis de desconnexió i veure si un cop hi som arribats a tot
plegat, el xoc de trens, allà pel mes de Juny vinent, es fa inevitable.
Que tot
plegat ens agafi ben aferrats, però ferms i conseqüents.
J. Vinyeta
10
d’Octubre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada