405.- Del Born, de la Memòria Històrica i dels toros

405.- Del Born, de la Memòria Històrica i  dels toros.-

La famosa Exposició muntada  al Born hagués passat sense pena ni glòria  si no hagués estat per la col·locació del símbols franquistes al mig de la plaça. No em sembla oportú haver-ho fet. Però no és més que la conseqüència de la “desnaturalització” de l’espai que la Sra. Colau i el seu equip venen imposant des de fa temps en aquella zona. Tot plegat no em sembla més que, com ja ha dit algú, un retorn al pensament d’aquella gauche divine reviscuda en aquest segle. Em costa d’entendre que moltes d’aquelles esquerres que varen governar duran set  anys (entre els 2003 i 2010) es queixin ara quan, durant el seu mandat, no varen fer res per retirar alguns d’aquells símbols.

Amb tot això, el què s’ha aconseguit és revifar allò de la Memòria Històrica, accelerat encara més per l’aprovació de la tramitació, per part del Parlament, de la Llei per la que es declaren nuls i sense cap efecte jurídic els judicis sumaríssims  entre 1939 i 1980: és una acció de justícia. Si el TC la suspèn, què deixaran clar encara que ho facin  per una suposada “invasió” de competències ?

És evident que entre els fets succeïts durant la guerra civil i l’acció posterior comesa per aquell nan saguinari sobre la població civil hi ha una gran diferència, però la repressió posterior no és més que una continuació d’aquella   guerra civil, continuació de la que encara avui en patim conseqüències. És per això que, en la meva opinió, s’ha d’estendre aquesta Memòria Històrica fins aquelles dramàtiques dates. Perquè em resulta evident que, en nom de Déu o en contra d’Ell es varen cometre autèntiques salvatjades. I d’algunes d’aquestes, especialment des de la banda derrotada, ningú en vol parlar amb l’excusa, tot i que no deixa de ser veritat, de que ja varen ser represaliats pels vencedors. Però encara que no agradi, que quedi clar que a les cunetes de l’Arrabassada  també hi ha enterrada part de la Memòria Històrica.

El TC, que sembla tenir abonament diari aquí a casa nostra, s’ha despenjat amb l’anul·lació de la suspensió de les corrides de toros a Catalunya, al·legant que envaeix competències estatals  del Ministeri de Cultura. Tan se val la raó, perquè ja sabem quin és l’objectiu  de tot plegat. El TC, que em sembla que és la primera vegada en el que no hi ha hagut unanimitat en la presa de decisió, s’oblida, una vegada més (i quantes en van...?), de que la Llei aprovada pel Parlament, ho és com a conseqüència de la presentació d’una Iniciativa Legislativa Popular, amb més de 180.000 signatures, és a dir que aquesta Llei va ser el resultat d’una exigència social concreta amb una demanda de modificació de l’estatus al respecta del moment, el que no fa més que posar en evidència que és precisament la societat civil la que pot exercir el dret inequívoc i irrenunciable de modificar allò que entén  com a susceptible i necessari de modificació: la Llei que entén injusta.  

El TC, que cada vegada sembla més sotmès a la voluntat del Govern Central, sap que els espectacles taurins a los ruedos està tocat de mort i en comptes  de deixar la  mort natural de l’espectacle no fa més que allargar una agonia, assenyalant a la Catalunya antitaurina, clarament majoritària en tot el País, amb una única finalitat “repressiva” (i d’allargar agonies ja en varen aprendre fa uns quaranta anys...). Perquè és evident que a Les Canàries també hi ha la prohibició de les corrides, des de 1991,  Llei que, pel que he sabut, la va proposar un membre precisament del PP i no hi ha hagut cap soroll  (en exposar-ho, en cap cas plantejo la situació en el sentit de demanar el mateix per l’arxipèlag, que quedi clar). Ningú entenc que pugui negar el fet de que, anys enrere, l’assistència a les corrides aquí a casa nostra era un fet. Però els temps han canviat, la TV del moment ens va atipar amb la fiesta y la canción española i els nets d’aquells avis que anaven a les representacions de les sarsueles al Paral·lel (potser hi anaven també més per “l’erotisme” de la zona en el moment i  que també ha mort) o a les Places amb les corrides, ja no hi son i els que venim al darrera no en tenim ganes de reviure aquella època, que en cap cas serà la nostra.

El Parlament es va equivocar en no ampliar la Llei fins els correbous per raons, entenc, purament electorals (si no recordo malament CiU tenia majoria absoluta, en aquell moment), però  el TC, al menys en aquesta ocasió, hagués pogut passar a la Història amb un caire més progressista. Però sabem que això és demanar un impossible, tant que s’estima més fer el ridícul davant del món que donar la raó a Catalunya, cosa d’altra banda  molt habitual.

Només recordar-li al TC que precisament  per un problema taurí, aviat farà dos-cents anys, va haver-hi un esclat a Barcelona que va acabar amb la  crema de convents. Tot es va iniciar en el que es coneixia com El Torín, una Plaça de Toros a la Barceloneta. La poesia popular en parla així: “El dia de Sant Jaume/ de l'any trenta-cinc/ hi va haver gran broma/ dintre del Torín;/ van sortir set toros/ tots van ser dolents/ això va ser la causa/ de cremar els convents.” No sé si els Srs. del TC ho sabien això. Però no està de més recordar-los-hi que, a vegades, petites guspires (o mitges, segons es vegi) cremen tot un bosc...

J.  Vinyeta

20 D’octubre de 2016