404.- Comentaris (Dia de la Hispanidad, PSOE, PSC).-
12O.-
I va arribar el 12 d’Octubre. 21
entitats unionistes havien convocat la manifestació corresponent i, com es va
poder veure, no varen ni omplir la Plaça de Catalunya de Barcelona. Albiol va deixar-s’hi veure, C’s no hi va
assistir i no sé, hores d’ara, si els
Rivera boys participaran en la manifestació que Societat Civil Catalana s’ha
reservat per avui diumenge (el canvi de
dia de la manifestació segons SCC, va estar motivat per l’anunci de pluja pel
dimecres passat... o per diferenciar-se d’algú); la faran avui a Can Dragó i
començarà a les cinc de la tarda. L’extrema dreta, pura i dura, es va manifestar a Montjuic. Ja se sap que son
pocs per alçar banderes amb “la gallina” (el que no vol dir que no siguin
influents...) i per tant, així els hi va anar. Però, com sol passar, va anar amb els incidents habituals de crema
d’estelades i senyeres i amenaces a periodistes. Segons la Guardia Urbana, els
primers varen ser 5.000; els altres algun centenar. No he sabut trobar dades de
participació donades pels organitzadors.
Tan se val.
No es tracta ara de
fer comparacions amb la participació de les manifestacions de la Diada, perquè
ja en sabiem de les diferències avant la lettre. Però si que val a dir
que, al menys pel que es veu al carrer, és cert que allò que ens diuen de que no som
tots és evident. Però també resulta evident, no solament des del punt de vista del
resultat electoral que sempre intenten escamotejar, que els altres, ells, els
unionistes, son molts i molts menys, per molt que ens diguin el contrari. Els
hi agradi o no.
El PSOE continua el camí al Gòlgota. Allò que semblava dit i
fet queda clar que el dit si ho ha estat. Però el fet no és una qüestió fàcil.
Només ha faltat que el Sr. Correa hagi refet les seves pròpies declaracions
afirmant que amb l’arribada de Rajoy a la presidència del Govern va continuar
“treballant” amb el PP, perquè la pujada al Gòlgota dels socialistes sigui més
costeruda: el silenci al respecta que manté el PSOE em sembla prou eloqüent. No m’atreveixo a afirmar que el PSOE s’ha
equivocat, perquè des de fora les coses sempre van com més ens convinguin per poder-les
explicar, tot i que em sembla que sí ho ha estat, un error. Però la realitat
està en que la militància del partit i milions de votants que el PSOE havia
rebut, uns i altres han quedat estupefactes davant de la inutilitat i revocació
de les seves decisions preses en tots els aspectes i a tots els nivells.
Potser que qui millor ha sabut expressar-ho ha estat
Ignacio Sánchez Cuenca[1] en el
seu article publicat a InfoLibre i
titulat Los dirigentes del PSOE no saben
en que época viven[2].
Hem de suposar que la abstenció en la investidura de Rajoy pot ser efectiva.
Però també és cert que iniciar i tirar endavant una suposada revolució manada per i des de les elits que siguin, deixa de ser una
revolució per a convertir-se en un fet
lampedussiá i, si se’m apura, en un fet
dictatorial que deixa les bases que haurien de conformar la hipotètica
revolució convertits en participants inútils en els processos decisoris. Però,
ja s’ho faran. I ho veurem.
En les primàries del PSC,
fetes ahir, Iceta s’ha alçat amb la victòria amb 700 vots més que Núria Parlón.
Iceta, la vella guàrdia, a repetit que el seu partit no ha de ser crossa del PP
i es ratifica en el no a la investidura de Rajoy per mantenir la coherència. No
sé si això suposarà un trencament de relacions amb el PSOE. Però, per si de
cas, Julio Vallcorta, que va ser secretari d’organització del PSC i que va
abandonar-lo el 2006, que va formar part
de C’s i finalment va ser candidat de UPyD a l’Ajuntament de Barcelona el 2011, pretén la reedició de la Federació
Catalana del PSOE perquè entén que el PSC ha fet un tomb sobiranista molt clar.
El currículum d’aquest senyor sembla coherent amb el to emprat en l’acte de presentació de la plataforma, on va
recordar velles històries i exigències ja que el Sr. Vallcorta va arribar a dir que si fora necessari anular
les autonomies per acabar amb les vel·leïtats separatistes, hauria de fer-se...
Vist tot plegat, no sé en quin punt de la dreta extrema es situaria aquest nou
PSOE Català. En qualsevol cas, amb Federació
o no, arribarà un moment en que el PSC haurà de situar-se a favor o en
contra definitiu del Procés català i l’elecció, la que sigui, comportarà un
sèrie de decisions que hauran des ser assumides per Iceta i suposadament pel
PSC. I tal com la Brigada Aranzadi va constrenyent el cercle sobre de la
política catalana, no seria estrany que més d’hora que tard des d’aquí es digui
prou i s’acceleri el procés. Entenc que
fora bo que Iceta s’ho anés rumiant, llevat de que ja tingui molt clara la seva
oposició al que molt bona part de Catalunya vol. De ser així, que no s’espanti
si aquesta actitud suposa la fi del PSC. També d’això, de aquestes possibilitats,
haurem d’estar amatents.
J. Vinyeta
16 d’Octubre de
2016
P.S.: Finalment s’ha
fet avui la trobada anunciada per la SCC. Segons Guardia Urbana hi han participat
1500 persones. Ha comptat amb la presència
d’Albiol i Arrimades. El PSC també hi
estava representat per David Pérez, Secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya.---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada