397.-
Comentaris (Pacte C’s – PP)
El pacte PP -
C’s s’ha signat[1]. Insisteixen,
especialment Rivera, que és un pacte d’Investidura i res més. Destaca ja el
títol del document: 150 compromisos para mejorar España, i dins del document hi ha
exposades aquestes 150 qüestions que, segons C’s, han de fer-se perquè el País,
Espanya, vagi millor i es regeneri política i socialmet. Ja voldria jo que
l’Estat es regenerés i es convertís en un Estat democràticament homologable.
Però un pacte “regeneracionista” que modifica el concepte de corrupció per
evitar dimissions – expulsions - sancions de membres d’un partit (per exemple, els defraudadors no seran
“corruptes” segons aquest nou criteri), assumit per un partit tot ell a més inculpat
per corrupció, fa difícil que el que ve darrera d’aquesta nova definició pugui
ser avalat per una societat per a la que diuen que s’ha fet, precisament,
aquest pacte.
El Sr. Rivera no ha
pogut amagar els seus orígens i ha
estat incapaç de resistir la temptació a
la destrucció de la immersió lingüística a Catalunya. Això, no és d’ara. Forma
part de l’estructura ideològica amb la que va néixer el seu Partit amb aquells
manifestos (Babel i companyia) que en el meu entendre, pel marcat
anticatalanisme visceral (només cal recordar la traca final del Sr. Boadella
dient que eren els tancs els qui haurien de solucionar el fet
independentista català...) deixaven
entreveure un marcat caràcter xenòfob: no deuen recordar el que va els hi va passar,
en l’aplicació d’aquest tema, a les Balears
tot i tenint el PP un Govern i un Parlament a favor. El Pacte assenyala,
inexcusablement, la unitat d’Espanya (impossibilitat de referèndums
secessionistes) i quan parla d’infraestructures assenyala la necessitat de la
realització del corredor del Mediterrani, però hi afegeix, tot seguit, el de
l’Atlàntic, a més de completar els AVE a
Galícia i Astúries... Tot plegat no fa més que demostrar, per enèsima vegada,
que Catalunya està en el centre del debat i que aquest debat els hi és inevitable.
En tot lo altra, no
cal insistir-hi massa: mesures recentralitzadores i socials de difícil execució
econòmica donat que, els que hi entenen,
han avaluat el seu cost en 25.000
milions d’€..., al mateix temps que rebaixa impostos (especialment el tram més
alt del IRPF) i sabent que hi haurà una
retallada (Brussel·les dixit!) de 10.000 milions d’€ en el proper pressupost:
un bon panorama! Tot plegat també ens
deixa clar que Rivera ha perdut molts
llençols, potser massa llençols en aquesta bugada, amb les permanents
contradiccions personals i negatives del PP (corrupció en general, diputacions,
modificacions constitucionals, per exemple...) que ha hagut d’assumir i empassar sense immutar-se a fi només del
mínim poder que tot plegat li pot representar.
Penso que valia la
pena fer un comentari a tot plegat tot i que quedés clar el tarannà, d’altra
banda al que ja ens hi tenen acostumats, si Rajoy torna a governar. Però
assenyalar també que, donada la composició del Parlamento, legislar no li
resultaria gens fàcil donades les minories majoritàries que el componen. I si
la investidura de Rajoy no és porta a
terme en el propers dies, i tot fa indicar que serà així, els acords quedaran,
una vegada més, convertits en paper
mullat, com ho varen estar els primigenis acords C’s – PSOE previs a la també
fallida investidura de P. Sánchez. Un altra brindis al sol del Sr. Rivera.
Aquí a casa nostra, tenim l’11 de Setembre a tocar. I hem de
reconèixer que, des de Madrid ens ajuden molt. Entre la persecució penal a Forcadell
per a la seva inhabilitació, les cartes
del TC a Puigdemont i Junqueres en el mateix sentit, la amenaça d’aplicació de
l’article 155 de la Constitució per part d’Albiol, les dramàtiques condicions que va posant
Montoro per rebre el FLA, i només son uns exemples, queda
clar que van forçant la màquina amb l’intent d’anorrear voluntats. Però em
sembla inaudit que no entenguin que a cada “apretada” els ànims es van fent més en la idea de que hem de marxar.
El curs polític de facto ja s’ha iniciat. Colau desfulla
la margarida per participar o no en la
Diada, mentre es prepara per a la fundació d’un nou partit polític en el que hi
participarien Podem, ICV i EUIA. Doménec es dona per integrat al grup.
Els nois d’ICV
també han començat a voler-la tenir permanentment, la iniciativa. Ja ho sabem.
Però aquesta vegada crec que la coordinadora general Marta Ribas ha picat molt
amunt en demanar a les CUP que no donin suport a Puigdemont en la sessió de confiança del
proper 28 de Setembre. Fora millor que Ribas – Coscubiela – Rabell i companyia es
dediquessin a pensar quin edifici o institució pensen encerclar aquesta Diada: no seria la primera vegada que
es passen la Diada ballant una sardana anticapitalista...
Ara, a esperar si
Rajoy s’estavella, avaluar-ne les conseqüències. Esperar també a les eleccions
basques i veure fins a quin punt el PNB necessita al PP per a governar i, en
conseqüència, pactar. I veure si C’s ha
d’empassar-se un altra gripau...
J. Vinyeta
29 d’Agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada