398.-
De la Investidura.-
Ens varen confirmar el que ja ens havien anunciat: que
la investidura de Rajoy amb el recolzament de Rivera, fracassaria. PP i C’s s’aferraven al sí sense fissures.
Però tota la resta de la Camara va votar
unànimement, també sense fissures, en
contra de la investidura. Rajoy no va traure en la segona volta més sís que nos
i no va poder ser investit. Rajoy marxava
amb el cap cot i Rivera, aquesta espècie d’home de les mil cares[1], es
preparava ja des del mateix moment de la
publicació del resultat a iniciar un altra curs de supervivència, fer del seu fracas una victòria i ha interpretar,
com Lon Chaney, el paper que ara pogués
abastar. Però les sessions d’investidura
ens han deixat algunes coses més, en la meva opinió remarcables, i una traca
final.
Personalment entenc
que hi ha dos discursos remarcables: el de Joan Tardà[2] i el de
Gabriel Rufian[3].
Tardà, com sempre, no va desaprofitar l’ocasió per deixar Catalunya en el seu
lloc. Ha estat el més constant i més clar en la defensa permanent dels drets
dels catalans (no sé els anys que fa que es belluga pel Congreso de los Diputados)
i els del propi País i sempre amb la mateixa
contundència. Sempre dona la sensació de que amb allò de que algú ho havia de
dir sigui l’únic que no te dubtes en dir les coses aprofitant al màxim allò de
la immunitat parlamentària, entre les que sempre hi ha veritats palmàries. Però
aquesta vegada va dir una cosa que, al menys jo personalment, no recordo que s’hagués
dit mai en seu parlamentària i de la que personalment ja fa temps que entenia que
era absolutament necessari que es posés sobre de la taula. Venia a dir clarament que si no hi ha acord per a la
independència de Catalunya, el deute (espanyol) és del Reino de España... i que ja s’ho
faria el Reino ell solet si hem de marxar unilateralment. Però afegint que
Catalunya, si hi ha acord, també està disposada a col·laborar en aquest tema. És important deixar clar el tema del deute del Reino perquè quedi clar com estan les coses. A banda de que continuo pensant que una de les raons per a no deixar-nos marxar és, precisament, aquesta. Va
fer en la rèplica unes disquisicions històriques sobre legitimitat de la
Constitució Espanyola del 78.
Rufian va estar en
el to habitual. Però va convertir el discurs en un reguitzell de preguntes al
candidat que en més d’una ocasió va ajupir el cap. No és massa llarg i, personalment,
entenc de visió necessària del video o
escoltar la gravació radiofònica del discurs. Les
seves referències al Sr. Ibex o al Frente Nacional Naranja feien les delícies dels seus i d’alguns de
Podemos. Però el que deixava cares sèries eren les preguntes que anava
desgranant i que posaven en evidència la pèssima qualitat d’un Govern, d’un
partit i, en suma, d’un Estat que presumeix de demòcrata i avançat. Va
finalitzar amb la demanda d’ajuda a Domènech i Iglésias amb allò de “¿Os imaginais un País con un PP Residual...? Certament aquest País està ja en marxa. Farien
bé els increpats d’afegir-s’hi!
El Sr. Rivera va
deixar clar que vol un candidat que li ofereixi garanties per “tocar” poder. I,
amb contundència, li diu al seu ja ex soci, que abandoni i deixi pas a un nou candidat solvent afegint que, com
a resultat de la ineficàcia de Rajoy i la pèrdua de confiança que ara és evident, el pacte signat és ja paper mullat però a disposició
del candidat amb possibilitats que el vulgui acceptar. Tot plegat irrita als
Populars el que es manifesta en la
declaració final del portaveu del PP Hernando en l’última pujada al faristol de
la Camara. Una cara més del Sr. Rivera que, estic segur, modificarà el contingut del famós pacte en funció
de les hipotètiques demandes – imposicions d’aquell amb el que vulgui pactar, amollant-lo
a les “necessitats” del moment... que és la raó de sempre.
Ara queden dos
mesos per refer el que, hores d’ara està desfet. El Sr. Sánchez, convertit en
ninot d’un voodoo especialment mediàtic,
pateix les agulles que li van
clavant amb l’intent religiós conseqüent
de que abandoni el no que ha mantingut diria que heroicament. Però també és ben
cert que alguna cosa haurà de fer, que entenc que no es altra que agafar el
toro per les banyes i iniciar contactes amb les forces del no, pot ser inclús
amb el “dimoni” que representen els diputats catalans (Cosas veredes, amigo Sancho...) El resultat de les eleccions basques
assenyalaran el camí també al PNB...
Tot plegat deixa
ben clar que si no fos pel tema català, ja fa dies, mesos, que hi hauria
govern. I queda també clar que en unes suposades terceres eleccions (per cert,
inclús el propi PP en vol canviar la data...), el problema de
Catalunya subsistirà i la situació es repetirà com en un perpetuum Mobile musical fins
a la seva solució, sigui d’una o altra manera.
La traca final ha
estat de primer premi de Jocs Artificials: l'exministre dimissionari per
mentider i "panameny" Soria, és anomenat per Rajoy com a Candidat a Director executiu
per Espanya al Banc Mundial. L’escàndol ha estat de traca i mocador i, pel que
he llegit, sembla que fins i tot Bloomberg s’ha fotut les mans al cap. ElDiario.es[4] fa una
ressenya curricular del candidat a la que val la pena fer-li una ullada. El Sr. Rajoy, tot i haver perdut fins i tot
els socis, porta a terme una cacicada més perquè quedi clar qui és el que mana.
Afirmar, com diu de Guindos que la
elecció és resultat de les avaluacions del comitè corresponent és, a més,
enfotre-sen de la virolla.
No sé si hi haurà,
en el tema de la investidura, novetats importants abans del 26 de Setembre amb les eleccions galegas i basques ja
rubricades. Nosaltres, aquí a casa, quedem, a l’espera de la qüestió confiança del dia 28 i de la confecció dels
pressupostos pel 2017. Les CUP potser hauran de comportar–se perquè, encara que
no els hi sembli, el més important és avançar en el full de ruta assenyalat. Esperarem
i veurem.
J. Vinyeta
5 de Setembre de
2016
[1] Faig referencia
a la película del mateix titol in terpretada per James Cagney en la que
relatava la vida de l’actor Lon Chaney,
actor del cine mud conegut per la facilitat amb
la que interpretava qualsevol paper que li fos encomanat. És un film
dels anys ‘50
[4]http://www.eldiario.es/canariasahora/topsecret/Refrescandole-curriculo-Soria-Banco-Mundial_6_554754542.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada