392.-
Comentaris (Jutge Vidal, CUP, TC,
Madrid)
Ha saltat la notícia. El Sr. de
Alfonso ha estat reintegrat a la l’Audiència de Barcelona. Ell ho va
sol·licitar immediatament que fos fulminat pel Parlament i haig d‘entendre que
el reglament així ho especifica. Però al
mateix temps sona malament que al Jutge Vidal hagi estat sancionat per tres
anys pel CGPJ per dedicar hores lliures a la confecció d’un model de
constitució catalana i que, per conspirar en contra de determinats personatges
polítics catalans, el mateix CGPJ
reintegri a de Alfonso a la judicatura.
Queda clar que aixoplugar-se en la ideologia del partit del govern
central té premi i que, en canvi, posar-se en la línia de defensa dels interessos de dos milions de
catalans té càstig. Un home , de Alfonso, que el Parlament l’assenyala com a conspirador, que dona mostres de submissió al
Ministeri del Interior, incomplint també amb
el reglament imposat al càrrec,
amb aquests antecedents, exercirà la magistratura amb la independència que el
càrrec pressuposa? O ho farà amb fidelitat al Ministeri de l’Interior?
Les
CUP tornen a posar
condicions. No n’han tingut prou amb la patacada que originà la no aprovació
dels pressupostos, que ara, quan ja hi ha un nou full de ruta ocasionat per
l’aprovació de les Conclusions famoses, aquest ha de modificar-se de nou si és que Puigdemont vol tenir èxit en la
qüestió de confiança. Insisteixen en que
el RUI hauria d’estar inclòs en un calendari per a celebrar-lo durant el primer
semestre del proper 2017. De totes maneres, si a cada intent del que sigui hem
d’elaborar un nou full de ruta, no
quedarà temps ni per executar les
accions acordades en el full anterior. Però, independentment, entenc que amb aquest RUI s’ha de ser curós si no es vol que es
converteixi en una repetició del passat 9N. La raó per a ser curosos, en el meu
entendre és clara: si es munta un referèndum en el que els del no no hi participin, no serà més que un dejà vue i amb un reconeixement
internacional no gaire vistós. La
solució no sé on està i com ha de fer-se si és que finalment el Parlament
(l’únic estament que crec que pot
modificar el full de ruta) decideix
portar-lo endavant. Però no veig que s’hagin de cremar els focs abans
del dia de la festa...
El
TC està reunit en
aquests moments decidint què han de fer amb Forcadell, Puigemont, el Parlament i el bloc de conclusions. Segons el que faci
serà, com diu en Sanchis a El Punt Avui d'avui, com fotre-li una patacada a un vesper. Esperarem a veure
fins on arriba aquesta patacada, Però, independentment, PDC ja s’ha quedat
sense grup parlamentari al Senat.
El
Parlamento continua
esperant l’aquiescència dels partits per
a que Rajoy torni a governar. En qualsevol cas, donat els tarannàs amb que semblen mantenir-se PSOE, C’s i Podemos, dona la sensació de que
els seus plantejaments, Rajoy inclòs,
tendeixen a unes terceres eleccions que, ens agradi o no, sembla que
donaran més volada al PP. Personalment em
sembla entendre, amb els números a la mà,
que, donat que la oposició és majoritària, es podria deixar governar al
PP a canvi de anar-li constrenyin la governabilitat a en les votacions a
l’Hemicicle, fins a deixar el Parlamento pràcticament inoperant amb un
resultat, quant menys, entretingut durant un parell d’anys... En fi, ja s’ho
faran. Però pensar que hi haurien diferències entre un
govern del PP, del PSOE, o de C’s o de hipotètiques combinacions de entre els quatre,
és tan inútil com discutir el sexe dels àngels. A més, qualsevol d’aquests
hipotètics governs, necessitaria ineludiblement els vots catalans d’ERC i PDC i
per tenir-los, aquests vots, tots aquells partits haurien de travessar unes
línies que els propis interessats consideren indepassables. És per aquesta raó per la que no hi ha govern i per la que ja
es varen repetir les eleccions, raó en la que hi tornem a estar ara.... Tot i que no ho volen, Catalunya és
el nucli del debat polític de l’Estat Espanyol.
J.
Vinyeta
1 d’Agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada