394.- Investidura?.-
El Sr. Rivera ha posat sis condicions per recolzar
la investidura de Rajoy[1]. Rivera
ha aguantat fins que ha pogut però, ha apostat per finiquitar les seves
promeses electorals i apropar-se a l’arbre que li pot donar millor ombra.
Rivera manifesta que en cap cas el pacte per la investidura sigui un pacte de formació – participació en el
futur govern. Però és clar que ha dit
sempre a priori el contrari del que vol
fer o farà.
Les condicions
entenc que son assumibles per tothom..., però no sé si el PP està disposat a
acceptar-les, tot i que hem de deixar clar que es pot prometre i signar tot i, posteriorment, no complir res. La política ens hi té acostumats...
És evident que, amb
independència de les ambicions personal del Sr. Rivera, des del punt de vista
català, en el suposat de que encara estem a Espanya i en el suposat de que aleshores
els partits catalans entressin en els futur
comicis, la modificació de la Llei Electoral presenta, en qualsevol cas,
un element positiu com és la modificació
de les llistes, fent-les obertes. Però la modificació de la proporcionalitat que planteja (desconec el contingut exacta de “condició”
tercera) sembla dirigida als partits nacionalistes de qualsevol comunitat a fi
de modificar les “proporcionalitats” que els hi donen actualment participació en
el cos Legislatiu barrant-los-hi, amb la modificació dels mínims necessàris i "legalment" amb els resultats electorals a la mà, l'accés a l'Hemicicle. El Sr. Rivera sabem
que és un antiindependentista visceral i per tant no perdrà pistonada per intentar,
a parer seu, afeblir el Procés o intentar aturar els "conats" de Procés que puguin anar sorgint a l'Estat.
És evident que tot
sembla empènyer al PSOE a una abstenció en el moment de la votació pro investidura.
Però també és cert que, en funció de les últimes enquestes del CIS, en cas d’unes terceres eleccions, és l’únic
partit que creix, tot i que lleugerament. Per tant, a pesar de la voluntat de
Felipe González, molt bona part dels barons del PSOE estan amb el no per allò
de que se’ls ha votat per encapçalar l’oposició i amb el no per allò de que les
enquestes els situen amb millors expectatives.
Què farà el PSOE és realment el misteri per desvetllar.
Tot i la esperada
claudicació de Rivera, al Sr. Rajoy, li manquen escons. Si els meus números no
fallen, em sembla que en son once escons. D’on els traurà? No crec que tingui
el valor de emanar-los a PDC i/o a ERC... En altres circumstàncies m’atreviria
a dir que el PNB s’hi afegiria. Però amb les eleccions ja convocades pel més de
Setembre al País Basc[2] i amb la
candidatura de Otegi pel mig, entenc que el PNB hauria de ser prudent. Però, ho
sabem tots, si alguns han fet sempre el que els hi ha convingut han estat
precisament aquests del PNB: depèn dons del que puguin arribar a pactar amb el
PP. El tema del Concert els hi és
fonamental, però Rivera no estava
per aquesta feina...
Queda dons que, de
moment, hi ha una investidura incerta i si aquesta incertesa es va mantenint,
Rajoy ha dit que no s’hi presentarà.
D’altra banda
Podemos li diu al PSOE que hi ha possibilitat d’acords per formar govern... No
sé com s’ho miren perquè, per arribar als 176 escons, a banda de no sé amb qui més, haurien de pactar amb ERC i PDC i això,
al menys pel PSOE, és pitjor que pactar
amb el diable.
Veurem com acaba
tot. La situació, tot el “si vull...” de Rivera, no està resolta i serà
entretingut veure aquells que com el Sr. Rivera han estat dient no, modificar
les seves promeses electorals. Parodiant aquell desafortunat aforisme del
director d’aquell diari (de Tarragona, si no recordo malament) referint-se al “no”
de les dones, en política sembla
resultar evident que un no sí que pot
convertir-se en un potser i un potser acaba sent un sí... No és més que una altra manera de
justificar allò que els ciutadans en massa ocasions entenem com injustificable.
J. Vinyeta
10 d’Agost de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada