396.- Comentaris (Rivera, Rajoy, Sánchez)

396.-  Comentaris  (Rivera, Rajoy, Sánchez).-

Hi ha ocasions en que, volent o sense, els discursos de determinats polítics  sonen a autèntica presa de pel de la ciutadania que, per altra banda i amb la indiferència habitual, aquesta ciutadania acull com si res hagués passat. Ve tot això a  compta arrel de les actituds que van mantenint ell Srs.  Rivera i Rajoy.

El Sr. Rivera ja diu allò de que a la política si ha de venir vacunat. Però em sembla que més que vacunat hi ve amb recobriment de ciment armat amb el que aconsegueix convertir-se en una espècie de frontó de totes les pilotes que, volent o sense perquè li és igual, li van petant  a sobre. L’últim exemple està en la patacada que li fot en Rajoy dient que en la reunió del Consell Nacional del PP, no s’ha tractat de les sis condicions famoses. Amb pell i cara (dura) de Groucho, ens ve a dir que si aquestes condicions no agraden, en te unes altres. La necessitat de que no hi hagi terceres eleccions, fet que els podria deixar a la cuneta, obliga a empassar-se gripaus de totes les mides: des de pactar amb el PSOE fins a des desdir-se’n i pactar amb el PP; a posar unes condicions i canviar-les; de dir que Rajoy no podria ser President a donar-li un si rotund i empassar-se inclús la dignitat. Tot per estar a prop d’un poder del que sap que només  deixarà caure engrunes sota de la taula. Però més val una engruna, deu de pensar, que una butaca freda a la oposició sense cap futur...

Rajoy va dient que ha guanyat les eleccions  i que, per tant, ha de governar per a continuar amb la millora dels resultats que s’han obtingut durant el seu passat manament. És aleshores quan em poso a tremolar. No sé quins son el guanys “excel·lents” dels que vol presumir. Fem una aproximació a la realitat:

. El propi partit (i ell n’és el responsable principal del patit) està imputat pel  tema dels discos durs del que sembla era tota la trama del finançament il·legal

. Els temes Bárcenas i Gürtel arriben ja al judici oral amb testimonis impensables fa un any, però de “campanillas”

. La corrupció està pràcticament consolidada en tot l’Estat  (és evident que a Catalunya també hi ha corrupció, però hem de convenir que és un joc d’infants comparada amb la que hi ha a la resta de l’Estat) i València n’és l’expressió paradigmàtica

.  Una reforma Laboral que va mantenint un 20 % d’atur a tot l’Estat i que ha precaritzat fins a límits inimaginables la contractació laboral

.  Una amnistia fiscal que la família Botin, per posar un exeple, aplaudeix amb les orelles

.  Un increment del deute que sobrepassa el 100 % del PIB

.  Deixa pel Govern que vingui, sigui quin sigui,  unes retallades de 10.000 mil milions d’€  per a compensar el pressupost (això sense comptar amb la multa que, de moment, Brussel·les pensa no aplicar...) després d’una reducció d’impostos que haurem de pagar

.  I possiblement la que és mes greu que és la incapacitat de saber estar de forma políticament correcte, recordant allò que molts li venen dient de que no el faran President i, per tant, fent un pas “al costat” perquè, algun altra que sense la carrega de corrupció que porta a sobre Rajoy, pugui ser votat i triat com a President de l’Executiu...

 Podem afegir-hi moltes mes coses però, per acabar (i per no entrar en el bloc polític recentralitzador i de judialització de la vida política de l’Estat en termes tan elementals com els purament ideològics), només fer referència a com està portant el tema de la investidura, per a la segona legislatura en el que va d’any,  a tal nivell que és capaç de endarrerir  una setmana una decisió  cantada, per poder assenyalar una data de la primera sessió d’investidura de forma que, de no complir-se el seu desig, les futures eleccions coincideixin precisament en el dia de Nadal d’enguany. Tot o qualsevol cosa, de forma que la seva figura, amb tot el que porta arrossegant, torni a reeixir. Pobres de nosaltres si encara hi som...!

I al fons de tot plegat, el que és  el recull de les ires  dels mitjans i i de bona part de la ciutadania és el Sr.  Sánchez. Només em faltaria, a les meves velleses, en erigir-me com a defensor  - simpatitzant – votant del PSOE quan no ho he estat mai. Però em fa mal veure el tractament que en general es fa d’un senyor que ve dient no al Sr. Rajoy des del inici del procés electoral i que aquest no a  Rajoy generi un credo tan peculiar que tota la suposada  ortodòxia ens vulgui fer creure que la decisió del PSOE - Sánchez és l’error del segle. No vull justificar res (només em faltaria ara, ja ho he dit,  defensar al PSOE, estan com està  lluny de la meva manera de veure les coses), però pensar – entendre que el PP  no té cap responsabilitat en els endarreriments en el procés  d’investidura actual  i carregar responsabilitats en una sola de les bandes, em sembla de  poca maduresa ciutadana  i mediàtica. Si Rajoy hagués triat una altra data, reiteradament demanada per tothom, hores d’ara ni se’ns ocorreria pensar que el proper Nadal poden haver-hi eleccions generals.

Personalment entenc que qui s’ho ha de fer mirar és precisament el Sr. Rajoy, deixar de tractar-nos com a nens de teta i començar a fer camí. Però, es clar, si el camí que ha de endegar no és més que la continuació del que va deixar aturat,  gairebé fa mes de 250 dies,  que Déu ens agafi confessats...!

J.  Vinyeta

20 d’Agost de  2016