393.- Comentaris (TC, Investidura)

393.- Comentaris  (TC, Investidura).-

El TC sembla que s’hagi estimat anar amb una mica de cura. Abans de suspendre idees (que no seria la primera vegada), avisa perquè aquestes idees  no es tirin endavant. En fi, res de nou que no sigui  l’amenaça contra persones concretes abans de que el propi TC decideixi d’emprar els mitjans que la nova Modificació de la LOCT li atorga.  Diuen  els entesos que no existeix  cap TC, en el món civilitzat, que sigui obertament jutge i part com és el cas de l’Estat Espanyol, disposant d’una Llei per poder  actuar d’aquesta manera. Digui el que digui el PP, aquesta famosa  modificació del article 82 de la LOTC, es fa en previsió de que a Catalunya passin coses. La fa el PP, com ha estat fins ara, per evitar-se una hipotètica negociació política que, tot i que li agradi o no serà, d’alguna manera el final d’una etapa;  i, per evitar-la,  la judicialització de qualsevol cosa que olori a procés (i en aquest cas concret, les Conclusions famoses no solament flairen...) és per a tots ells, momentàniament,  la millor via.

Una conseqüència directa de les “Conclusions”  ha estat la defenestració de PDC:  Homs i els seus han de passar al grup Mixt del Congreso de los Diputados, situació de la que ja els varen advertir de la possibilitat al Senat, del que ja n’havien sortit escaldats.  No sabrem si hi havia pacte o no amb el PP (i sembla que sí que hi era...) a raó dels famosos vots emmascarats en l’elecció de la Mesa del Parlament. El cert és que el PP abandona la votació i Girauta,  gran amic, és el que complerta amb el seu discurs la desfeta dels exconvergents. Sigui com sigui, i per la mà màgica dels Rivera Boys, capitanejats per Girauta, PDC es queda sense grup parlamentari.  Queda clar que C’s continua fent amics a Catalunya, El Sr. Rivera hauria de recordar que segons totes les fonts, el 80% de la població de Catalunya està per arribar a un referèndum vinculant i, per tant,  definitori sobre la situació catalana i que, segons enquestes, el resultat seria favorable al sí. Si es queda sense premi a Madrid i a Catalunya perd pistonada,  què faran el Sr. Rivera i Girauta i companyia?  El Senat  i  Brussel·les son sempre un recurs...

Tot plegat, no ho oblidem, no son més que conseqüències d’aquesta investidura de Rajoy que no acaba d’arribar amb garanties d’èxit. Rivera ens està demostrant que és capaç de col·ligar-se amb el dimoni més maligne per cobrir objectius si no de partit, quan menys personals. És difícil d’avaluar una actitud així. Passa del no sense fissures a Rajoy a pactar amb el PSOE després per a, finalment, pactar ara amb el PP. I si es torça, pactarà amb qui convingui. perquè li és precisa la seva presència constant “en el candelero...” perquè sino serà adsorbit per algú que el necessiti proper per absorbir-lo finalment  i llepar els ossets que hagin quedat perquè res de res positiu en quedi. I suposo que Rivera ho sap: o entra al Govern o és queda com a tercera força  en la oposició que en aquests moments està, amb  les mans més grosses del PSOE i Podemos. En qualsevol de les dues situacions haurà de fer per intentar sobreviure. Si entra en el Gobierno de Rajoy, estarà sota vigilància constant del partit, encara que li donin Administració Territorial, com a gran unionista que diu ser. Però amb els escons que té, no pot aspirar a res per si sol.  Si és queda a la oposició necessitarà totes les TVs que l’han mantingut fins ara per fer-se sentir, ofegat com serà per les veus de Sánchez i Iglésias - Errejón. Tot és mal que mata. Com ja he dit, pot ser primerament adsorbit  per acabar seguidament  i definitivament absorbit amb les greus i penoses conseqüències, per qualsevol dels grans partits als que s’acosti. Ell sabrà. Si va reblant el clau més del compte per complaure a Madrid, potser que aquí perdi bous i esquelles. I també pot passar que allà també hi deixi fins i tot la camisa. Però suposo que això ho té també comptat.

Veig al Sr. Sánchez sacsejat des de tot arreu. La Sultana calla però pensa, Felipe Gonzàlez, que millor estaria intentant descobrir al Míster X, no para de donar instruccions. Molts dels Barons  defensen la idea de facilitar la investidura de Rajoy. Tots manipulant l’opinió pública sense saber ben bé fins on aquesta manipulació pot arribar. No son de la meva corda. Però reconec que fer de Sánchez el boc expiatori  per poder anar a fer-lo responsable de la celebració d’unes terceres eleccions, si arriben a celebrar-se, no serà més que una altra manera de defensar la immobilitat de Rajoy que, per no marxar, sí que en serà l’autèntic responsable... tot i que em sembla entendre que si no marxa és perquè  Rajoy, les espera amb candeletes aquestes terceres eleccions...

I Pablo Iglésias, està de vacances? Ho dic perquè jo no el sento per en lloc...

J.  Vinyeta

4 d’agost de 2016