359.- Comentaris
(Muriel, bicicletes i PSOE).-
Muriel Casals ha estat envestida
per un ciclista, i en un pas de vianants.
Està greu, a la UVI. Personalment ho lamento de tot cor. Una persona lligada a
la Nostra Terra com ho ha estat ella, mereix sempre el nostre reconeixement i
gratitud. Per tant espero, esperem
molts, un ràpid restabliment. El País la necessita.
Dit això, i aprofitant l’ocasió, entenc, i des de
fa temps, que l’Ajuntament (si, Vostè especialment, Sra. Colau) ha de posar límits a la actuació dels
ciclistes i motoristes que circulen amb impunitat per les voreres, importunant
i posant en perill als vianants. Personalment tinc coneixement de tres casos
d’amics – coneguts víctimes d’atropellament per bicicletes (dos) i un per un motorista, sempre en plena vorera o
pas de vianants. I això en un cercle íntim i personal que tampoc és tan gran
(si eixamplem el cercle al total
d’habitants de la ciutat no sé fins on podem arribar....). Tots tenim drets, és cert. I també
obligacions inherents, com a mínim, al fet conviure. Però forma part de les Administracions la cura,
precisament, dels més febles que, en el cas de referència, som precisament els
vianants. Potser ara, quan l’afectada és un persona públicament ressonant
arribi alguna mesura al respecta. Però convindrem tots que governar com a resposta als esdeveniments sol equivaldre a resoldre malament, per manca d’abordar el
problema amb profunditat, el que es pretén arreglar. Respecta de la a
circulació tremendament habitual de
ciclistes per les voreres, convé recordar que en massa ocasions és la perícia
del vianant qui salva la situació i esquiva el risc, i que també en massa
cassos (i en això segur que tinc quòrum suficient) a més son increpats els
vianants, sense la més mínima vergonya, per molts d’aquets indisciplinats que
tenen el convenciment de que els altres no existim. La disciplina viaria, és
cert, ha de començar pel propi vianant. Però la Guaria Urbana, que està a les
seves ordres, Sra. Colau, està perquè aquesta disciplina, en el pitjor del
casos, sigui imposada al incomplidor. Només depèn de Vostè.
El PSOE, tot i que amb bones paraules, li ha dit al Sr. Sánchez
que o forma govern o, si no, com que s’anirà a eleccions, el PSOE farà
primàries a primers de Maig. Dit d’una altra manera: que, si no espavila, li perilla la candidatura.
D’altra banda sembla que el Sr. Rajoy tornarà a dir-li no a Felip VI. Per tot
plegat, em sembla entendre que Podemos i C’s estan a l’aguait i a l’espera de
qualsevol moviment que els hi pugui donar protagonisme.
Uns dies passats, parlava del show que s’està
mantenint a les espanyes. No fa tants dies que aquí, a casa nostra vivíem una
situació que, sense ser idèntiques, plantejava una situació en certa manera
similar. A Catalunya els dos partits majoritaris (JxS i la CUP), amb majoria
més que absoluta al Parlament (tot i la caverna volent-nos fer veure el
contrari, incloent en les seves prèdiques aquells vots nuls o blancs i sobiranistes
referendaris per sumar una majoria inexistent...) tenien, i tenen, unes diferències ideològiques
abismals, qüestió que dificultava l’acord per sí mateix. Però amb un objectiu
comú: la República Catalana. Va ser suficient que Mas fes una passa al costat
(un fet dolorós i històric, no hem d’oblidar-ho mai) perquè en 48 hores
tinguéssim President i Govern i ens
estalviéssim unes eleccions incertes en tots els aspectes.
Des de Madrid se’n fotien. Mas, on focalitzaven
totes les demoníaques maleses, havia de plegar (i un cop fet, l’eix del mal i
les seves derives independentistes es dissoldrien com sucre a l’aigua.
Ilusos...). I Mas plega, diu que se’n va
a refundar un partit CDC que, inclús aquí, a casa nostra estava en entredit. I
demostra que el partit no era el que li preocupava i que, pensant en la
República Catalana, entén que és necessari sacrificar políticament la seva
persona i el partit davant dels reptes que Catalunya té. I ho fa.
Avui s’han filtrat declaracions del barons del PSOE
en el Comité Federal de dissabte passat. A part de les filípiques directes a
Pedro Sánchez, en la meva opinió son per a ressaltar les del President
Extremeny Fernández Vara quan s’insinua
la possibilitat de pactar amb el “independentistes catalans”. Les he sentides
en un resum info rmatiu mentre anava
en cotxe. El Sr. Fernández Vara els
hi diu, literalment, que si pacten amb
ells, amb ERC i DL, “en Extremadura se
nos comen” i que ell personalment perdria 15 punts... o de una altra manera diu: salvem el partit, la
governabilitat ja ho farem després... si ens convé. Hi ha diferències entre Mas i Fernández
Vara...? A Espanya sembla que s les
coses sí son diferents…
J. Vinyeta
1 de Febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada