Espanya.- Des de la perspectiva espanyola no és que nosaltres haguem de reflexionar massa, perquè
sigui quin sigui el resultat del partit que hi ha per jugar al Parlament de
Madrid, les patacades les continuarem
rebrem aquí independentment del resultat del matx. Perquè la cosa no serà nova
si no una dejà vue, però molt
més alambinada i dura. Ja ho sabem. Però les coses estan com estan mentre
que el Sr. Sánchez intenti formar govern
i Rajoy esperi que es convoquin noves eleccions. Dic això perquè em sembla que l’actitud del
Sr. Rajoy sigui la de esperar i veure-les a venir, cosa molt habitual en ell, deixar passar els dies de “gracia” de la investidura esperant el
fracàs de Sánchez i després, eleccions. Aquesta sembla ser estratègia a
seguir per Rajoy. Però el tema de la
corrupció a València ha fet mal, molt mal, i si Rajoy pensa en futures eleccions, no li queden gaires cartes
per jugar. Es per això que torna a repicar amb la carta catalana, potser l’as
més important dels poquíssims que li puguin
quedar a la mà. Sap que quan més merdés ens munti més se li apaivagarà el
soroll de València i més punts anirà rebent
d’aquesta Espanya profunda de vot captiu; i sap, a més, el poc amb que
electoralment es castiga, al menys fins avui, la corrupció en aquest país.
A tot
plegat han d’afegir-s’hi les reflexions necessàries del Sr. Iglésias i del Sr. Rivera, que han de
firmar les capitulacions amb la parella de noces que els triï o triïn, qüestió
que dependrà exclusivament de la dot corresponent. Reflexions entre les que podrien fer-se’n,
tots dos, una d’específica a la que feia referència en Toni Bassas en un
programa Divendres de la setmana passada. Reflexió que era, ni més ni menys, que, entre els dèficits estructurals que
pateix Catalunya, potser el més
important sigui el dèficit polític clamorós; Madrid no fa política a Catalunya
i tota la relació bilateral es manté a traves de la fiscalia. Si tots dos volen,
que reflexionin per buscar-ne les causes
d’aquest dèficit i ser-ne conscient de les conseqüències que tal
deficiència ha ocasionat. I, de tot
plegat, fer-se’n entenedors i solucionar-lo. Seria una mostra de la voluntat de
“regeneració política i democràtica” de la que tots dos en fan bandera.
Convergència ha iniciat el procés de re fundació, el que pressuposa
una profunda reflexió introspectiva. Mas, home que no és precisament poruc,
l’ha iniciat i amb tots les conseqüències. És ben cert que l’ombra de Pujol era
i és molt allargada. Però un cop acabada aquella dependència política i
sentimental, feta la trencadissa que va ocasionar el despreniment d’Unió i
pensant en els casos de corrupció que a CDC li queden pendents de judici, han
d’aconseguir ombra pròpia i, un cop plantats en solitari, acceptar i resoldre
els diferents reptes que CDC fins avui
te plantejats. Una dreta no repatània, catalana, neta, independentista, europea
i social (oxímoron?), son alguns dels aspectes que haurà de cobrir la nova Convergència i
que potser, per deixar mes clares les seves intencions, inclús haurà de canviar
de nom. A tots els fills els hi arriba
el moment d’anar sols per la vida...
Inclús la
CUP sembla que ha iniciat un procés
de reflexió. La actuació del partit durant les converses amb JxS
va crear, a pesar de la voluntat
d’aparença contrària, dissidències (“contrasts”) interns. El diari ARA de
divendres passat, en l’ARA comarques
gironines, publica un parell
d’articles al respecta. Un es
titula Tensions i alleujament[1], i fa referència a aquella situació que es va crear i que posa en
evidència, al menys en la vegueria de Girona, allò que molts ja hem defensat de
sempre de que sense independència no hi ha ruptura (o revolució, si es vol
millor). L’autor parla en el seu article de que tampoc el membres de la CUP
entenien ben bé el perquè de aquella aversió a Mas i afegeix que el final de
les negociacions, amb el nomenament de Puigdemont, va suposar "alleujament" i, al menys per a
la CUP de Girona, el pas de “de
l’angoixant adolescència a la dolorosa constatació de que la vida adulta tampoc és un espai confortable”. En l’altre article La CUP Nord – Oriental admet que cal autocrítica[2],
son varies les veus que s’alcen
obertament per fer autocrítica o almenys
per a veure-hi clar en el per què de tot plegat i reflexiona l’article sobre la
dimissió de membres disconformes amb com van anar aquelles negociacions. De tot el que s’expressa, queda
evident que s’imposa, al menys, reflexió.
El que no sé és si Anna Gabriel i companyia estaran d’acord en aquesta
reflexió que alguns proposen. En sentirem a parlar.
J. Vinyeta.
8
de Febrer de 2016
P.S.: Al carnaval de Cadis, ha guanyat
el primer premi una comparsa favorable al dret de decidir. Adjunto el
link corresponent: http://www.vilaweb.cat/noticies/una-comparsa-favorable-al-dret-de-decidir-de-catalunya-guanya-el-primer-premi-del-carnaval-de-cadis/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada