354.- Comentaris (Govern, Duran, Govern a Espanya).-
Ja tenim Govern, amb nomenaments clarament
polítics, i ara el que hem de fer és esperar. És ben cert que la feinada que ve és marcadament
política i social, però se'm dificil entendre que es prescindeixi de Mas
Colell, tècnic de prestigi internacional, a canvi de Jonqueras, i de Boi
Ruiz, que no crec hagi estat un mal Conseller de Sanitat, canvi que
suposo imposa la CUP, i que en el seu lloc hi posin a Comín. Les coses han
quedat com han quedat i, per tant, ara, com ja he dit, a esperar actuacions.
De totes maneres hi ha hagut una primera actuació
que ha causat una cert desconcert: la Generalitat ha retirat l’acusació particular en set casos en que hi ha hagut
aldarulls seriosos a la ciutat i, entre ells, en el cas de Can Vies que va
deixar a Sants potes enlaire. No és la meva intenció entrar en discutir la
decisió, perquè, des del punt de vista
jurídic, no soc qui per discutir-la. El que si m’agradaria que se’m aclarís és
si aquesta decisió forma part dels acords amb la CUP i si, aquesta decisió, ens
deixa més vulnerables a les accions dels radicals que acaben destrossant, en el millor del casos, mobiliari tant privat com públic. Per la
primera qüestió, fora necessari saber si
realment respon a acords presos amb la CUP i, si és així, crec que estem en el
dret de saber quines sorpreses més ens esperen. Dit d’una altra manera: donada
la bandera de transparència que tots van aixecant, els acords adoptats amb la
CUP no haurien de quedar-se amagats a l’armari, i advocar-los quan una de les parts ho entén necessari, i fer-los
públics. La segona qüestió estaria en
aclarir si, pel fet d’unes certes tolerància i/o permissivitat que semblen
deduir-se de l’actuació de la Generalitat, la societat, en general, és més
feble davant d’accions diguem-ne “d’incontrolats” que gairebé sempre actuen en
resposta a decisions administratives o de Govern que lesionen uns suposats drets. Ens passarà això? Què
diu, al respecta la Generalitat? Perquè encara recordem amb una certa sorpresa
actuacions del Conseller Saura en el seu moment que varen propiciar l’arribada
de determinats provocadors diguem-ne que professionals coadjuvant en la
actuació dels radicals. Per tot plegat, obrir les portes i ensenyar-nos
voluntats és sempre bo.
Duran Lleida ha plegat. No sé si això vol dir que
abandona definitivament la política després de trenta anys o si fa una retirada
estratègica a la espera d’unes situacions polítiques més favorables. És
innegable que dues patacades electorals seguides fan mal; però semblava evident
que esperava reaparèixer en aquelles eleccions
catalanes que tots ja donàvem per convocades i que no es varen convocar. Potser eren la seva última
esperança. Personalment haig de reconèixer la seva “animalitat” política. Però
també sempre m’ha semblat que era una actitud mantinguda per determinats
interessos econòmics. Des de la perspectiva sobiranista, ha estat un autèntic
desastre que queda demostrat pels resultats electorals obtinguts. Defensor
d’una tercera via inassequible per la pròpia posició del Govern Central, va mantenir-la a capa i espasa tot i
els enfrontaments que li suposaven dins de la pròpia coalició. Amb la sortida de la coalició arriba l’hora
de la veritat i quedà palès que els suposats bon resultats electorals es devien més
a l’aparellament amb Convergència que no pas a les qualitats de la
pròpia Unió. La actuació amb el seu propi partit al efectuar un referèndum
intern, amb un resultat que provoca a
més el trencament del partit, va estar la primer i seriosa senyal de que Unió
anava avocada al pedregar. Les circumstàncies polítiques varen agreujar la
ferida i aquesta, a la fi, ha resultat mortal per qui semblava ser amo i senyor
del pocs que varen quedar a Unió.
A Espanya
continua la incertesa per la formació de
govern. Demà hi ha el primer debat d’investidura i tot fa pensar que no n’hi haurà. Se’n fotien de la situació
catalana i, mancats de la qualitat pactista de Catalunya, han d’anar posant-se
en el millor aixopluc possible per si s’acaba tot en un nou procés electoral.
C’s va endurint la seva posició política i Podemos no aconseguirà la divisió en
els grup parlamentaris diferenciats, el que pot suposar una fractura interna de
no sabem quin abast tot i la llibertat de vot anunciada. Rajoy i Sánchez continuen en el mateix lloc i els partits petits continuen a
l’espera. Continuarà?
J. Vinyeta
19 de Gener de 2016
P.S.: Redactant aquestes ratlles arriba la notícia de
que la Generalitat no retirarà l’acusació particular en el cas de Can Vies.
Veurem que diuen Govern i la CUP al respecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada