dimarts, de gener 19, 2016

354.- Comentaris (Govern, Duran, Govern a Espanya)

354.- Comentaris  (Govern, Duran,  Govern a Espanya).-

Ja tenim Govern, amb nomenaments clarament polítics, i ara el que hem de fer és esperar. És ben  cert que la feinada que ve és marcadament política i social, però se'm dificil entendre  que  es prescindeixi de Mas Colell, tècnic de prestigi internacional, a canvi de Jonqueras, i de  Boi Ruiz, que no crec hagi estat un mal Conseller de Sanitat, canvi  que  suposo imposa la CUP, i que en el seu lloc hi posin a Comín. Les coses han quedat com han quedat i, per tant, ara, com ja he dit, a esperar actuacions.

De totes maneres hi ha hagut una primera actuació que ha causat una cert desconcert: la Generalitat ha retirat l’acusació  particular en set casos en que hi ha hagut aldarulls seriosos a la ciutat i, entre ells, en el cas de Can Vies que va deixar a Sants potes enlaire. No és la meva intenció entrar en discutir la decisió,  perquè, des del punt de vista jurídic, no soc qui per discutir-la. El que si m’agradaria que se’m aclarís és si aquesta decisió forma part dels acords amb la CUP i si, aquesta decisió, ens deixa més vulnerables a les accions dels radicals que acaben destrossant, en el millor del casos, mobiliari tant privat com públic. Per  la primera qüestió, fora necessari saber  si realment respon a acords presos amb la CUP i, si és així, crec que estem en el dret de saber quines sorpreses més ens esperen. Dit d’una altra manera: donada la bandera de transparència que tots van aixecant, els acords adoptats amb la CUP no haurien de quedar-se amagats a l’armari, i advocar-los quan una  de les parts ho entén necessari, i fer-los públics.  La segona qüestió estaria en aclarir si, pel fet d’unes certes tolerància i/o permissivitat que semblen deduir-se de l’actuació de la Generalitat, la societat, en general, és més feble davant d’accions diguem-ne “d’incontrolats” que gairebé sempre actuen en resposta a decisions administratives o de Govern que lesionen  uns suposats drets. Ens passarà això? Què diu, al respecta la Generalitat? Perquè encara recordem amb una certa sorpresa actuacions del Conseller Saura en el seu moment que varen propiciar l’arribada de determinats provocadors diguem-ne que professionals coadjuvant en la actuació dels radicals. Per tot plegat, obrir les portes i ensenyar-nos voluntats és sempre bo.

Duran Lleida ha plegat. No sé si això vol dir que abandona definitivament la política després de trenta anys o si fa una retirada estratègica a la espera d’unes situacions polítiques més favorables. És innegable que dues patacades electorals seguides fan mal; però semblava evident que esperava reaparèixer en aquelles eleccions  catalanes que tots ja donàvem per convocades i que no es varen  convocar. Potser eren la seva última esperança. Personalment haig de reconèixer la seva “animalitat” política. Però també sempre m’ha semblat que era una actitud mantinguda per determinats interessos econòmics. Des de la perspectiva sobiranista, ha estat un autèntic desastre que queda demostrat pels resultats electorals obtinguts. Defensor d’una tercera via inassequible per la pròpia posició del Govern  Central, va mantenir-la a capa i espasa tot i els enfrontaments que li suposaven dins de la pròpia coalició.  Amb la sortida de la coalició arriba l’hora de la veritat i quedà palès que els suposats bon resultats electorals  es devien més  a l’aparellament amb Convergència que no pas a les qualitats de la pròpia Unió. La actuació amb el seu propi partit al efectuar un referèndum intern, amb un  resultat que provoca a més el trencament del partit, va estar la primer i seriosa senyal de que Unió anava avocada al pedregar. Les circumstàncies polítiques varen agreujar la ferida i aquesta, a la fi, ha resultat mortal per qui semblava ser amo i senyor del pocs que varen quedar a Unió.

 A Espanya continua la incertesa  per la formació de govern. Demà hi ha el primer debat d’investidura i tot fa pensar que  no n’hi haurà. Se’n fotien de la situació catalana i, mancats de la qualitat pactista de Catalunya, han d’anar posant-se en el millor aixopluc possible per si s’acaba tot en un nou procés electoral. C’s va endurint la seva posició política i Podemos no aconseguirà la divisió en els grup parlamentaris diferenciats, el que pot suposar una fractura interna de no sabem quin abast tot i la llibertat de vot anunciada. Rajoy i Sánchez continuen en el mateix lloc  i els partits petits continuen a l’espera.  Continuarà?


J.  Vinyeta
19 de Gener de 2016


P.S.: Redactant aquestes ratlles arriba la notícia de que la Generalitat no retirarà l’acusació particular en el cas de Can Vies. Veurem que diuen Govern i la CUP al respecta.