352.- Mentiders?
Sembla com si es vagin aclarint certes coses. O al menys a
mi m’ho sembla. Dic això perquè una cosa que se’m anava fent estranya que era
la insistència de la CUP en no investir Mas, que no va ser més que un crit que
va anar guanyant adeptes durant la campanya electoral i que no estava en el
programa electoral de la CUP, em sembla que es va aclarint.
Han passat mesos i la CUP, ha anat complint aquella
consigna, al menys fins avui en el moment d’escriure aquestes quatre ratlles.
Però ara a la fi de tot plegat
(insisteixo, si no hi ha novetats d’ultimíssima hora), arrel de la reunió de la
CUP, aquella famosa reunió decisòria, del consell polític i parlamentari del passat dia 3, s’han filtrat algunes de les
comunicacions de la CUP i de la pròpia reunió internes que em sembla desvetllen
alguna cosa que se’m acut interessant.
Ha sortit a la llum el fet de que des de la CUP es
vol intentar formar una coalició d’esquerres[1],
renunciant a la DUI i acostant-se a la idea d’un referèndum, això si
unilateral, de cara a les properes
eleccions tibant inclús a ERC a formar part del bloc esquerrà: és a dir
d’acostar-se a CSQP (Podemos). I ha sortit també que, a banda de la fractura ja expressades
per alcaldes, regidors, membres i
simpatitzants de la CUP, grups interns com[2]
UM9 de Sant Pere de Ribes, proper a les tesis de Endavant (Anna Gabriel)
proposaven solucions intermèdies per sortir de l’atzucac o com Poble Lliure que obertament proposava
l’acceptació de la investidura de Mas. Totes les propostes varen ser
rebutjades.
Tot plegat em fa arrufar el nas. Si com sembla, la
proposta oficialista, la de la línea
dura, s’anticipava al resultat de la reunió proposant una amplia coalició
d’esquerres de cara a les properes eleccions[3],
que donava per convocades, vol dir que portava la decisió presa. És aleshores
que se’m acut pensar que el famós empat de l’Assemblea de Sabadell (en el meu
entendre increïble i per tant manipulat) té una raó de ser que em sembla lògica: la de portar la presa
de decisió al consell polític i parlamentari, perquè aquesta decisió ja estava presa
d’antuvi al menys pel grup fort dins del consell. Era evident que, d’investir a
Mas, en cap cas aquesta suposada coalició d’esquerres hagués estat ni tan sols possible de
plantejar-la. Es feia absolutament necessària una acció diguem-ne democràtica (gairebé 90 assistents a la reunió ja éra un bon número...) però passada per un filtre compromès: el consell polític. Lamentablement arribo a la conclusió de que tot plegat no ha estat
més que una presa de pel i em dona la sensació de que la fractura interna, dins
del propi consell polític i parlamentari, ve més pel que sembla ser un
condicionament en unes votacions (en
podríem dir imposició de resultats) que, vistos els resultats des de fora i amb
tot l’exposat, no semblen massa diguem-ne “netes”. Serà que la CUP ens ha estat enredant des del
primer moment amb el tema Mas?
I Junqueras? Em sembla que estava a punt de mossegar l’ham quan va fer aquelles
declaracions en les que, defugin de la seva pertinença a JxS, carregava sobre
de CDC tota la responsabilitat del fracàs de les negociacions, declaracions que
després varen ser reconduïdes per Romeva, proposant una nova reunió entre JxS i
la CUP, reunió que s’està portant a terme en aquests moments. Es postulava
Junqueras com a futur president de la Generalitat? Per què una càrrega de
profunditat d’aquell gruix contra CDC quan els
silencis d’ERC en general i d’ell en particular han estat clamorosos amb l’actitud de la CUP?
Si no hi ha novetats d’última hora, Mas signarà
dilluns el decret de convocatòria de noves eleccions. Segona volta i ferms
perquè entenc que no hi haurà passes endarrere perquè l’ANC i l’Òmniun em
sembla que tornaran a liderar la societat civil. Amén!
J. Vinyeta
7 de Gener de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada