353.- Acord i... President !

353.- Acord i... President !

t !Divendres passat, acollonit. Dissabte, pel mati, també. Però sembla que hi ha uns moviments estranys arrel d’aquell fil d’esperança que, amb cara trista i de decepció, ens feia arribar el President de l’ANC el dia abans;  als vols de  les quatre de la tarda les xarxes comencen a fer més soroll de l’habitual i s’anuncia una conferència de premsa del President Mas per a tres quarts de sis de la tarda. Es va confirmant que hi ha acord entre JxS i la CUP. El que no sabem és en quines condicions s’ha pactat l’acord. L’expectació va creixent i a la Plaça de Sant Jaume comença omplir-se de gent i d’estelades. Passades les sis, apareix a Palau el President Mas, sol, i ens anuncia que hi ha acord definitiu per anomenar President  i el consegüent Govern en les condicions que ens expressa. La tradició pactista de Catalunya, una vegada més, queda pal·lesa.

Donat que el rellotge continua en marxa, l’única preocupació ara és deixar-ho tot enllestit abans de les 0 hores del Dilluns 11 de Gener perquè els terminis parlamentaris son inexorables i si no hi ha diligència tot se’n pot anar en orris.  Es convoca el Ple parlamentari per l’endemà Diumenge a les quatre de la tarda. El PPC, en un intent desesperat  per aturar-ho tot, presenta una esmena filibustera denunciant les  irregularitats que presenta la  convocatòria[1], esmena que és rebutjada en la reunió prèvia de portantveus. El Ple tira  endavant i, pels vols de les 10 de la nit, Carles Puigdemont i Casamajor, quedà investit 130è President de la Generalitat de Catalunya. L’esbufegada va ser general en el món independentista. A partir d’aquí es comencen a tornar veure aquells somriures perduts...

És el resultat pactat entre la CUP i, pel que sembla, Mas directament. Els pactes ja se sap com han acabat. La CUP - CC sembla, a priori, la més mal parada: amb una auto flagel·lació pública i reconeixement de la mala actitud mantinguda i dels errors comesos, descomposició de l’actual  grup parlamentari amb la renuncia de dos diputats (Jodar i Busqueta)[2] que seran renovats i la cessió de dos més al grup parlamentari de JxS,  amb el compromís escrit de mantenir l’estabilitat parlamentaria durant la legislatura.  A canvi, el President Mas renuncia a la Presidència de la Generalitat  (un mal tràngol que no es mereixia haver de passar, però també és cert que se’n va el President, però es queda Artur Mas i la seva ombra, que serà, sens dubta, molt allargada...) i designa  successor[3], [4]. Ara ens queda la nominació oficial de Puigdemont i la composició del Govern: primer President netament independentista i que formarà un Govern en aquesta línea. Del que faran, tindrem ocasió de parlar-ne.

Benet Salellas diu que la CUP ha enviat a la paperera de la Història a Mas, Puig, Boí, Rigau... És un intent gairebé desesperat de fer-nos creure que la fractura que les pròpies  decisions han causat a la organització i la factura  que a la fi han hagut de pagar  per tot plegat,  ha valgut la pena. Declaració que va en contra del discurs durant la investidura d’Anna Gabriel quan parla de que no hi ha vencedors ni vençuts. Ens han de demostrar que son fiables i, de moment i fins que es demostri que ho son de fiables, l’única fiabilitat que tenim és que, per qüestió reglamentària, no hi poden haver noves eleccions fins passat l’onze de Gener del 2017.

I Madrid? Dons ens ha donat, una altra vegada, més del de sempre amb les amenaces de costum, avant la lettre. I ho agreuja fent que el Rei Felip declini rebre a la Presidenta del Parlament en l’acta protocol·lari de comunicació de la Investidura de Puigdemont. Potser si que el Rei ens vol ignorar (¿ja desconnecta?). Però Madrid rebla el clau quan en el  BOE “s’oblida” d’agrair els serveis prestats, com s’ha fet sempre a tots els ja ex Presidents, al President  Mas. Sembla que, al menys en aquest  cas,  es manifesta la mà de Soraya Saenz de Santamaria. És una bona manera de començar tot i estar en funcions...

És evident que el Procés tirarà endavant i Rajoy i companyia posaran tots els pals a les rodes possibles i amb més rigor i duresa de com ho han fet fins ara. Però, no puc fer-me desentès que Mas queda, de moment, en segona línea. Ha  estat part del desllorigador de tot plegat, cert. Però ens queda  pensar que, si tot va com esperem, es pot convertir en el President de la primera República Catalana.  

J.  Vinyeta

12 de Gener de 2016

---

[1]  No vull  negar la urgència  amb que realment s’ha de fer tot. Però no em sembla vàlida l’afirmació que donava el grup d’Albiol de que no havien rebut la documentació corresponent amb les quaranta vuit hores prèvies reglamentàries. Tot i sent veritat, cap altra grup s’hi va afegir a la demanda pepera de suspendre la sessió. Suposo que tots havien entès que eren gent que estava  en actiu i cobrant, com els hi va dir l’Exconseller Tresserres, i per tant podien, amb un mínim esforç, arribar a la reunió prèvia de portantveus amb la lliçó apresa:  tota la documentació necessària estava penjada a la Web del Parlament i els  hi era  assequible. EL Sr. Albiol i els seus deurien d’estar tant garratibats  amb el disgust i incapaços de la mínima reacció que no fos malaltissa i, repetim, filibustera:  l’única finalitat era la d’aturar el Ple, fer passar el temps i que el País anés directament a les eleccions.

[2] A banda, el seu president, Baños, ja ha fet efectiva la seva renuncia com a diputat electe de la CUP. Significatiu.

[3] Acord Parlamentari    http://www.ara.cat/politica/text-acord-Junts_pel_si-CUP_0_1501050098.html

[4] http://tortosa.cup.cat/noticia/la-cup-cc-confirma-lacord-de-presidencia-de-consens-amb-junts-pel-si-1