334.- Després del 27S

334.- Després del 27S.-

Poques coses a dir.  El sí ha guanyat per majoria absoluta, el PP es queda com a partit gairebé residual i Unió desapareix de l’espectre polític català. I així estan les coses.

Però, quan per primera vegada en la història del país hi ha una majoria absoluta clara i indiscutiblement independentista en el Parlament i amb una participació electoral històrica; quan en 906 dels 947 municipis catalans la victòria electoral ha estat pel bloc independentista; quan en el bloc unionista per poder-ne presumir, hi  compten fins  i tot  aquells que no hi volen ser comptats;  quan els de sempre entenen com a trencament social allò que només es expressió de la pluralitat política de la nostra societat; quan la premsa internacional es fa eco, pràcticament en la seva totalitat, de la victòria electoral de  l’independentisme  català; quan tota l’estratègia muntada pel partit en el Govern Central i de les institucions que aquest Govern controla, que son gairebé totes,  ha estat muntada per a fer fracassar a l’independentisme i no ha servit per a res més que per a propiciar la  davallada del seu propi partit aquí a Catalunya; quan aquesta mateixa estratègia  ha servit, a més a més,  per a donar més ales als seus directes opositors; quan l’oposició política al Govern central de l’Estat ha volgut entabanar a la societat catalana amb uns canvis constitucionals impossibles i ha aconseguit que els seus representants polítics aquí a casa nostra rebaixin encara més el seu sostre; quan el lerrouxisme més  visceral ha fet que els seus socis es converteixin en una força per sota de les més baixes expectatives (entenc que el Sr. Herrera continuarà esperant Godot, per si li porta l’escó  perdut...);  quan aquells que no ens varen deixar expressar en un referèndum ara ens venen a dir que el que compta no son els ascons  si no  el nombre de vots obtinguts; quan tot  això passa i des del Govern Central diuen que mantindran tancades les oïdes i els ulls a la realitat que en resulta d’una majoria absoluta en un Parlament democràticament triat..., hem de convenir que hi ha quelcom en aquest Estat que ens evidencia que les virtuts democràtiques pròpies no estan a l’alçada per a una homologació que el deixés a nivells democràtics d’Estats  com Anglaterra, Suècia o Noruega, per exemple. I Per tant, podem tenir-li a aquest Estat el mateix respecta que aquest Estat té per a les nostres decisions plenament democràtiques...Perquè encara que no ho vulguin i els hi faci molta nosa,  els escons donen la victòria al sí i sabem també que aquest sí, agradi o no i a molts no els hi agrada, ens permet iniciar el camí cap la formació d’un Estat independent.

Per tot això, perquè hem deixat a les vostres mans (Romeva, Mas Junqueras, Baños i a tots els que formareu el nou Parlament) la creació de la República Catalana, m’atreveixo a demanar-vos la vostra fidelitat al País, més que no pas al partit que pugueu representar,  i molt i molt especialment em permeto emplaçar-vos  a que sapigueu ser dignes d’això que us hi hem deixat a les mans. A nosaltres, la societat civil, ara ens toca esperar. Esperar i estar amatents a les vostres actuacions.

J.  Vinyeta

28 de Setembre de 2015