332.- De la
Campanya.-
Estem oficialment en campanya electoral. Potser l’única diferència entre aquesta
oficialitat i el dia a dia que anem tenint,
des de fa anys, està en que ara va de bo. Això vol dir que
l’enfrontament serà directa i, per part de molts, brut[1].
Donada la finalitat plebiscitària amb que gairebé tots ens mirarem el resultat
electoral (inclosos els que diuen que no ho faran), es fa evident el to diguem-ne èpic i aquesta espècie de
dramatisme que impregna tot plegat.
Èpic i dramàtic perquè hi ha molt en joc i, davant
de la possibilitat de perdre, amb un
cert pànic i sense raons potser perquè
no en tenen, els de sempre han amplificat el fantasma de la por, especial i
directament davant dels més dèbils i
susceptibles. És per tot això que ja fa dies que vinc pensant que la campanya
pro independència, especialment la de Junts pel sí, no és o no està pensada i elaborada, o així m’ho
sembla (a menys que s'hagi deixat directament en mans de les CUP aquesta feina concreta, la qual cosa em semblaria una deixadesa per part de la coalició), per a aquell col·lectiu molt i
molt sensible sobre el que cauen voltors
i demagogs sense pietat, amb afabilitat o no, a la caça, literal,
d’algun vot a qualsevol preu. M‘explico.
Em dona la sensació de que tota la campanya es
fa en els mitjans de comunicació, en
tots els seus àmbits. És en aquests
mitjans, i especialment en els
escrits, on hi trobes totes les explicacions necessàries. Pots trobar-hi
fàcilment referències ja sigui dels
altres candidats i de les seves intervencions o dels candidats considerats com
els propis, explicacions a les reaccions hagudes o per haver, indicacions dels
col·lectius significatius en un o altra sentit que donen més credibilitat,
etc... tenint sempre en compta, això
sí, que la ideologia dels propietaris de
la capçalera del mitjà escrit son els que
marquen el tipus i sentit de la info rmació
que donen (per molt que molts periodistes s’entestin en dir-nos que no és
així). Però en un Estat que no és
precisament assidu als mitjans escrits, més fidel a les televisions i, de les
quals aquí casa nostra, només amb una emissora incontestablement a favor el
sobiranisme i no visible en tot el territori nacional, ¿com es fa arribar el
missatge sobiranista, amb els avantatges (dels possibles inconvenients ja se’n
fan ressò els de sempre) a aquells que son durament bombardejats amb truculències, en massa casos, completament falses?
Penso ara en el Col·lectiu Wilson, per exemple, i
en el seu comunicat sobre les eleccions del proper 27S[2]
en el que, entre altres coses, fan
referència als articles del propi col·lectiu sobre les pensions[3]
o sobre els efectes comercials de la independència[4].
Tot plegat, un munt d’info rmació que aclareix moltes coses i que ha estat
realitzat per gent de gran vàlua, de
gran “pedigree” internacional, la majoria amb càtedres d’economia en universitats de prestigi mundial. I al mateix temps, penso en el Sr, Albiol amenaçant als avis en
general, i els del Carmel en particular, de que la independència de Catalunya
suposarà una disminució de la seva pensió. El col·lectiu Wilson tracta
d’innoble l’afirmació d’Albiol i
demostra, en el seu document referenciat, la fal·làcia d’aquella asseveració.
Certament aixó s’ha dit i explicat. Però s’ha dit i explicat més enllà dels cercles d’economia, dels fòrums
econòmics habituals o dels mitings electorals plens a vessar d’incondicionals? Un altra exemple:
entenc que bona part dels votants de Junts pel Sí tenim clar que, en cas de ser
independents, si no volem la nacionalitat espanyola haurem de renunciar a ella,
perquè l’Estat espanyol en cap cas, constitucionalment parlant, ens la pot
traure. Per què no es diu amb claredat una cosa tan simple com aquesta i sobre
la que amb piconament sistemàtic van sembrant dubtes els partits unionistes?
D’exemples com els que he posat n’hi han molts més
(fronteres, desplaçaments, comerç,...). És cert que molts o hem sentit a parlar-ne o ens hem preocupar per trobar respostes.
Però, ¿se n’ha parlat tant com ha estat
necessari, i per gent amb crèdit per a fer-ho,
allà on els dubtes semblen més evidents, i que no és precisament allà on
hi ha un col·lectiu més escèptic i
clarament independentista?
Deixo la pregunta a l’aire.
J. Vinyeta
16 de Setembre de 2015
[1] Suposo que malauradament es faran presents
els “dosiers” en contra dels de sempre i fets públics pels mateixos de sempre.
[2]
http://www.wilson.cat/en/comunicats-conjunts/item/243-comunicat-col·lectiu-wilson-eleccions-del-27-s-2015.html
[3] http://www.wilson.cat/ca/comunicats-conjunts/item/213
[4]
http://www.wilson.cat/ca/comunicats-conjunts/item/215-dos-m%C3%A9s-dos-s%C3%B3n-mil-els-efectes-comercials-de-la-independ%C3%A8ncia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada