dimecres, de setembre 23, 2015

333.- Revolució

333.- Revolució.-

Han fotut gairebé tota la carn a la graella  (dic gairebé perquè estem a l’espera del corresponent dossier anti – Mas que ens ha de publicar El Mundo, l’ABC o La Razón...). Amb la més pal·lesa immoralitat, Rajoy  ha forçat a particulars, institucions i tota l’oligarquia  afí a pronunciar-se en contra de la previsible  victòria independentista. El problema greu ha estat no tant en els missatges (tot i que els hem entès  com a mal intencionats, extemporanis i absolutament desestabilitzadors inclús per una economia com l’espanyola amb un atur escandalós i per un Estat que manté un deute impagable de més d’un 100% del PIB), i per això he parlat d’immoralitat, si no  que totes aquestes amenaces hagin estat dirigides als sectors més dèbils de la societat en particular, a banda de constituir un xantatge barruer a tota la societat catalana. Repassem-ne algunes:

Ha estat escandalosa la voluntat dirigista de determinats grups industrials (recordo ara Almirall i Pronovias) en voler condicionar el vot dels seus treballadors, la qual cosa deixa clar l’escàs tarannà democràtic dels seus titulars i que ens retrau al caciquisme més ranci i  de pèssims records. Si entenen que han de marxar, que ho facin; però aquesta voluntat dirigista és un atac a la baula més feble de la composició del grup corresponent: el personal laboral. I que pot ser l’excusa per un futur ERO oblidant que les empreses, a més de guanyar diners, tenen uns deures socials que cuymplir.

La banca rescatada amb els nostres calés i  supeditada a les pàgines del BOE, ens diu el que hem de votar, ens promet que reconsiderarà la seva presència a Catalunya i ens vaticina una restricció del  crèdit en cas de convertir-nos en un Estat independent. És evident que els més dèbils son el que més tremolen pels seus estalvis. La Caixa i el Sabadell mantenen un silenci culpable, mentre el BBVA ja s’ha despenjat del comunicat oficial.

El governador del Banc d’Espanya es despatxa, tot i veient-ho “futurible improbable”, que en cas de convertir-nos en un nou Estat existeix la possibilitat d’un “corralito”. Un nou atac al conjunt de la població catalana i en el que, novament, aixequen el fantasma del pànic especialment entre els més febles. Manifestació, a banda, que deixa en entredit la situació de l’economia espanyola.

La Junta Electoral Central (seguint l’exemple dels jutges que ja varen dictaminar el què i el com havíem d’ensenyar a les escoles) ens diu també què hem de veure a la TV. Quan el País decideix no visionar el que ens imposen, tal com han assenyalat les dades de les audiències de diumenge passat, ens tracten novament de nazis[1]...

Ens faltava l’Església. I el Sr. arquebisbe de València, Sr. Cañizares, en una Pastoral diu que les parròquies, convents, col·legis  cristians, etc... de la seva diòcesi han de fer pregàries perquè es mantingui la unitat d’Espanya... El text[2] recorda el llenguatge de l’Església de seixanta  anys endarrere, posa en evidència la servitud  que encara mantenen estaments eclesials amb les restes del franquisme i ens recorda encara les menys llunyanes referències en les intervencions del ínclit Rouco Varela, sempre disposat a guiar-nos   per la rectitud evangèlica. Novament recordem allò atribuït  a   El Quixot:  “Amb l’Església hem topat, amic Sanç...!

Però amb tot plegat, i involuntàriament suposo, han obert un debat que, fins aquests dies no s’havia fet amb la claredat amb que s’ha fet ara  (i de l’absència del qual personalment em queixava) sobre quatre punts que sempre he considerat fonamentals:

El debat sobre les pensions. Ha hagut  de sortir Mas-Collell a desmentir al PP, C’s i companyia, i per  a dir-los-hi als pensionistes que donat que hem cotitzat a l’Estat espanyol, i fins avui ho hem fet  tots els que hem treballat o segueixen treballant,  la pensió, fins que la transició no es doni per acabada,  ens la ha de pagar l’Estat espanyol perquè, repeteixo, és a ell al que ha anat a parar les nostres cotitzacions. Si l’Estat espanyol no ho fa, entrarà en frau de llei i de ser així, Mas-Collell ja ha a firmat que la Generalitat  estarà al cas.

Nacionalitat. Ha estat espectacular el ridícul que Rajoy  ha fet en la entrevista que li ha fet Onda Cero[3]. Ha demostrat un desconeixement absolut d’una Constitució que tant diu defensar que diu, taxativament, que cap espanyol d’origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. Som i serem (llevat del que hi vulgui renunciar específicament i la seva renúncia sigui acceptada...) espanyols encara que adquirim una segona nacionalitat. I per tant, europeus. Suposo que és un aspecte que queda aclarit.

Pertinença a la UE. Finalment s’ha dit  el que era evident: si  Catalunya ha de quedar-se fora de la UE serà perquè serà un Estat independent, i no una  Autonomia de l’Estat Espanyol.

Deute. Si no hi ha negociació amb l’Estat espanyol, Espanya es quedarà amb el 100% del seu deute. I si, com deia Margallo, Catalunya es queda perduda pel món sideral,  a més es quedarà amb el 50% del deute català, perquè ho han fet així amb la finalitat de tenir al Govern sota el seu control (son tan llestos...), i sense el 18%  del PIB que genera Catalunya a l’Estat: una senzilla regle de tres ens indica que el deute espanyol quedaria sobre el 120% del, aleshores, seu PIB. En Mas va dir-ho a Manresa, si no recordo malament i avui, més contemporitzador, hi ha fet referència Mas-Collell.

Per què passa tot el que he comentat? En el meu entendre perquè el procés català és una autèntica revolució. Pacífica, democràtica, amb somriure si es vol, transversal i inclusiva i per a la què el Palau d’Hivern no és més que una gran urna posada a disposició de la ciutadania. I això, una revolució a les portes i amb urnes no agrada, com ens està resultant evident, a cap poder constituït i, molt menys, a l’oligarquia que  representa i que l’encara, aquesta revolució,  amb raons de força, però sense la força de les raons que sembla no tenir.

Amb aquestes últimes premisses per bandera, es fa més comprensible, com diria l’escriptor, el per què de tot plegat...

J. Vinyeta
23 de Setembre de 2015




[1] José Luis Rodriguez, portantveu del primer Govern Aznar
[2] http://www.archivalencia.org/contenido.php?a=6&pad=6&modulo=37&id=12473
[3] http://www.eldiario.es/politica/surrealistas-entrevista-Rajoy-Onda-Cero_0_433606891.html