331.- Comentaris, després de la
Manifestació.-
Com sempre, des de fa uns quants
anys, la festa va ser civilitzada, d’expressió clarament democràtica,
participativa, manifestació evident d’un sentiment que no era d’un dia abans i que, precisament per això, no va agradar
(com cada any) a tots. L’excusa per a no participar-hi per a uns, era que allò
no era la marxa reivindicativa de la
identitat nacional malmesa des de fa tres-cents anys, si no que no era més que una marxa pamfletària d’uns
partits que no incloïa ni deixava espai
participatiu als d’ideologia diferent. Que en comptes de ser una marxa Nacional
i corporativa, s’havia convertit en un acte electoral sense escrúpols. Per
altres, era ben clar que es demanava la
Independència de Catalunya, com cada any, acte en el que, com és evident, no hi
podien participar perquè hi son contraris.
La veritat de tot plegat és que, amb les eleccions a 15 dies vista, es
fa difícil pensar o creure que el PSC i/o els
comunistes reciclats del Sí que es Pot (deixo de banda a tot l’altre
sector d’unionistes, dels quals aquests d’esquerra tampoc en son tant llunyans ideològicament al menys en
aquest tema...) podien anar-se’n del que venen predicant repetidament, perquè havia de quedar clar que
a qui deixaven al marge era precisament a tots el altres: ells és evident que
son els purs; el altres no som més que morralla...
És
aleshores que s’imposen algunes
reflexions al respecta:
- La primera que se’m acut és que,
llevat de la Diada de San Boi (1976) a la mort del dictador que realment va ser
multitudinària, a les altres, fins al 2010, hi participava tothom. Però quants
hi participaven 5000, 10.000....? En les últimes, perquè son reivindicatives,
no hi va tothom i ens acostem als dos milions de persones...
- És evident que enguany la
manifestació es fa el primer dia de Campanya Electoral de cara al proper i ja
famós 27S. Puc acceptar, tot i que cap col·lectiu polític va demanar el vot per a la seva corresponent
organització – partit, que realment la manifestació fóra un acte electoral. En
el cas de que ho fos (la Junta Electoral Central no té “arguments” per
prohibir-la, tot i declarar-la com acte
electoral...), ¿no serà que mostra la impotència de tots els crítics amb l’acte
perquè es veuen i saben d’una
incapacitat de convocatòria com la que es manifesta en el suposat acte
electoral? Si realment allò va ser un acte electoral, queda clar que
aleshores “tot allò” eren vots, oi?
- És també evident que no tota
Catalunya estava a la Meridiana. El fet s’aprofita per manifestar per part dels
crítics que la majoria silenciosa és de més volum. És possible. Però també podem constatar al respecta que, quan s’ha convocat
a aquesta majoria silenciosa a manifestar-se, el fracàs ha estat absolut. El
dia de la Diada del 2014, Societat Civil Catalana, que forma part d’aquesta
majoria silenciosa i presumeix de bon feeling
entre aquesta majoria, va organitzar
el seu Acte particular al circ romà de Tarragona. L’èxit va ser tal que aquest
any han hagut de celebrar l’Acte en un espai molt més reduït: a l’Auditori de
la Pedrera, de Barcelona... O podem
recordar el èxits de convocatòria dels 12 d’Octubre anteriors, a Barcelona. Pensen que som criatures de pit?. Aquesta
majoria silenciosa va fer una crida a posar banderes espanyoles als balcons de
la Meridiana. Els resultats de la crida, eren a la vista.
- El ball de número de
participants no és diferent del de cada any i a
cada manifestació. La Guardia
Urbana en compta 1.400.000 participants. Els organitzadors, que mai han volgut
donar dates concretes diuen que els van info rmar
de que hi havia 2.000.000 de participants; en qualsevol cas, manifesten que ha
estat la participació més massiva i important de totes les últimes Diades. La
Delegació del Govern, com no podia ser d’una altra manera, parla de 550.000
participants.
És difícil fer entendre, als que
no ho volen d’entendre, que una participació, com la de divendres, en un acte
reivindicatiu no és més que una
demanda de comprensió i satisfacció de
moltes (massa!!!) coses. Però, tal com l’experiència ens demostra, res
serà comprès o satisfet en la situació actual. Per tant, la solució?: el
resultats electorals del proper 27S.
Aleshores i en conseqüència, ha de
quedar clar que la modificació de la situació actual, només és possible amb una
majoria fefaent d’escons (no ens han permès intentar una majoria de vots, la
qual cosa a qui ha de fer pensar no és a nosaltres sinó aquells
que mantenen una actitud negacionista
permanent i en el per què ho fan).
J. Vinyeta
13 de Setembre de 2015
P.S.: Sembla que demà
dilluns es reuneix la Comissió Europea per trobar solucions al tema dels refugiats.
Què sigui veritat que es buscaran
solucions (i no es compleixin els meus mals auguris expressats en el nº 327 d’aquest blog). Tot i que serà difícil
determinar quins son, o volen ser, refugiats, i per tant amb dret d’asil, dels
que son emigrants, han d’aclarir quines polítiques es portaran a terme amb tots
plegats.---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada