336.- Dies després del 27S (Ombres, Aznar).-

336.- Dies després del 27S  (Ombres, Aznar).-

Han passat dies des de les eleccions i, llevat de les negociacions entre les CUP i JxSí que es mantenen en una discreció que entenc com a saludable, no hi ha gaires coses més per explicar, si no fos que   des de l’Estat encara no han paït els resultats. Entenc que es fa difícil de pair que després de totes les maniobres  encaminades a trinxar tot el que segons ells havia  de ser trinxat (i ja sabem que només allò que els hi va bé ha de ser conservat...), el partit popular hagi quedat gairebé com a partit residual a Catalunya; és una qüestió que crema i fa mal  i de molt difícil solució  donat que, a més, els resultats han afavorit clarament als que semblen convertir-se en els directes contrincants (potser i donant que estem en l’Estat que estem, podríem parlar directament d’enemics) a batre en la carrera electoral propera del 20D, amb una campanya iniciada ja  molt abans inclús del 27S.

Aquelles eleccions tenen algunes ombres que entenc no es poden deixar de banda. Una d’elles, de la que en donava compta el nostra Síndic de Greuges   ha estat la actuació de la JEC, gens imparcial segons el pròpi Síndic, allargant el període el recepció de vots per correu pels militars i no fen-t’ho per el personal civil quan ha estat la pròpia Administració Central la que no ha estat diligent per complir amb el seu deure. No sé per quina regle de tres ha autoritzat el retard en la recepció de vots dels militars,  a menys que la JEC considerés el vot militar com a més proper a les tesis i propostes del PP. Si fora així, aquesta actuació no cau dins d’allò que s’anomena prevaricació...?. És un problema  en el que també a nosaltres ens toca entonar el mea culpa: després de gairebé quaranta anys, el  nostre Parlament ha estat incapaç d’elaborar una Llei Electoral pròpia: els partits, i diria que sense excepció, no volen ni sentir parlar de llistes obertes, de districtes..., de tot allò que faria que  Catalunya tingués un pedigrí més demòcrata, i que haurem  d’encabir en la Constitució que ens donarem, i així ens ha anat.   Però crec que hi ha hagut un problema més greu encara: ha estat la dificultat amb que els residents a l’estranger s’han trobat en el moment de voler exercir el seu dret a vot. Pel que expliquen els que s’hi han trobat, el desgavell ha estat total i les dificultats a l’alçada d’aquet desori: vots perduts, paperetes que no han arribat a temps, adreça equivocada d’algun consolat, dificultats interposades des de la pròpia administració, etc... Ha estat greu. I és per a tot plegat que entenc que els tribunals han de prendre-hi part. Algú, i penso que ha de ser el Govern Català, ha de denunciar els fets perquè  son coses que no es poden deixar passar. I no crec que al Govern  li faci falta fer una crida especial als que s’hi han trobat: en trobaran a centenars i disposats a declarar davant del jutge que toqui...! 

Seria una qüestió més per deixar clar davant d’Europa el  grau de pèssima democràcia de l’Estat en que ens trobem i una raó més del per què volem marxar.

El Sr. Aznar,  que es creu amo i senyor de bens i hisendes del PP,  està que treu foc pels queixals i ja fa dies que té ganes de sortir a l’escenari com a primer actor. De moment es dedica a avisar, i deixar en evidència davant de tothom al pobre Rajoy, de que els resultats electorals van de mal en pitjor, que el partit  ja porta  uns quants avisos al respecta i li diu al Sr. Rajoy que no ha estat a l’alçada en  el tema català. Aznar sempre ha estat un prepotent. Només cal recordar (mal recordar...!) la famosa foto dita de Les Açores: amb el peus sobre de la taula, fumant-se un puro i, suposadament, conversant amb Bush Jr. i Blair sobre del què i com de les  armes del tirà iraquià.  Aquest tarannà forma part del seu ADN i per aquest mateix tarannà també va cometre errors de “bulto” durant el seu mandat, especialment en la insistència personal en l’autoria etarra dels  atemptats d’Atocha, error amb el que va regalar el resultat electoral al PSOE. No és la meva intenció entrar en la baralla Aznar – Rajoy. Només deixar constància de que, en bona part, l’èxit de l’independentisme es deu  precisament a la actuació de Aznar durant el seu segon mandat, el de la majoria absoluta, perquè és en aquest moment en que, per aquella prepotència de la que parlava, trenca tots el ponts que quatre anys abans  (quan parlava català en la intimitat...) s’havien obert amb els famosos pactes de Majestic, iniciant una recentralització de competències que encara dura i  afirmar que l’Estat de les Autonomies quedava definitivament tancat. Aznar, castellà com cal, recordarà aquell refrany que diu “De aquellos polvos vinieron éstos lodos...” Però, es clar, la seva prepotència no li permet ser mínimament crític en la seva pròpia actuació....

J.  Vinyeta

8 d’Octubre de 2015