304.- Comentaris
(Madrigal, Català)
Consuelo Madrigal va ser
anomenada Fiscal General de l’Estat quan, des del Ministeri de Justícia, es va
acceptar la dimissió de l’anterior Fiscal, Torres Dulce, arrel de les querelles
criminals que, en oposició al criteri de la fiscalia de Catalunya, es varen
presentar en contra de Mas, Ortega i Rigau per no sé quants possibles delictes
que haurien comés arrel del famós N9N.
Madrigal,va ser anomenada immediatament. I immediatament va a començar a corre la brama de que era la persona ideal pel càrrec pel seu conservadorisme i per la seva inqüestionable fidelitat al
que la nomenava: el Ministre de Justícia Rafael Catalá. Dons bé, per deixar
clara quina és la seva visió del “problema catalán”, afirma, per aquesta qüestió,
que s’ha de lluitar “... contra els mateixos mals que va combatre la
il·lustració: l’obscurantisme, el fanatisme, la tirania i també els seus
desviaments i errors...” afegint-hi
després que “...els que invoquen la llibertat per vulnerar la Llei incorren en una
perillosa demagògia...”[1]
Malauradament les hem sentit de tots
colors i gruixos, però considerar a Catalunya obscurantista, fanàtica, tirana, desviada i erràtica per aquells (i
només per citar algunes de les “seves coses”) que varen mantenir la Inquisició
en marxa fins fa no gaire més de 150 anys, que varen pactar amb l’Església Catòlica
el manteniment de “l’espiritualitat nacional” perquè estes sotmès al poder
polític, que varen mantenir una tirania amb milers de morts acusats precisament d’estar ideològicament desviats
i ser desafectes i erràtics, assassinats
per invocar una llibertat gens demagògica i inexistent, creuen realment que ens
podran donar lliçons?. Ens veuen tal com
la Fiscal diu que som? Dons la veritat,
no sé que esperen per a fotre’ns fora, perquè una “contaminació” derivada
d’aquestes dèries que diuen que tenim, pot convertir en heretgies veritats
immutables...
Rafael
Català, Ministre de
Justícia, va fer una xerrada al Círculo
Equestre de Barcelona. No és que vagin transcendir massa coses de la
xerrada, però el que va cridar la atenció va ser la “queixa” sobre de les que
podríem anomenar, i així estan considerades, com a “filtracions judicials o
sumarials”. I no va tenir més acudit que insinuar l’obertura d’un debat per
plantejar sancions als mitjans que en publiquessin, de “filtracions”. Vagi per
endavant que no em proposo sortir en defensa de la premsa d’aquest país perquè,
en massa casos, el tan cacarejat dret d’informar no és més que una deformació d’aquell dret en necessitat de vendre. Per tant, poca
cosa a dir, en aquest aspecte. Però
d’aquí a imposar una Llei del silenci sobre d’una societat que, entre les
moltes coses que pateix és un absoluta
manca de transparència governamental, hi va un món. Però ja sabem com sol
portar les coses el PP. Emmerdat fins al coll per la corrupció que l’envolta,
amb unes eleccions autonòmiques i municipals a la cantonada, va veient com, i diria
que des del mateix partit, es van filtrant dades sumarials en uns casos, des de
l’Agència Tributària en altres, o per investigacions fetes per periodistes, que
també en massa ocasions no han estat més que
globus sonda amb l’única idea d’esquitxar endegant el ventilador, el cas
és que, per tot plegat hem anat sabent coses que ni somiant haguéssim pensat
que s’arribarien a saber i amb la celeritat amb que han transcendit. És per tot
això, que majoritàriament afecta al Partit Popular, que entenc que cerquen
posar dificultats en les informacions periodístiques, incapaços, a la fi de tot
plegat, de imposar silencis als que, en un país normal, n’haurien de tenir.
Incapaços de portar una transparència absoluta de l’acció de Govern, entenen
que la censura és la millor arma per aturar l’airejada de les seves pròpies
misèries. Totes les dictadures actuals, mantenen un ferri control sobre els
mitjans de comunicació. I pel que sembla, el PP vol comportar-se com una
d’aquelles. O serà que ja ho és...?
Pocs dies després, el propi ministre
desfeia la troca i anunciava que en cap
moment havia tingut la intenció de sancionar al mitjans...Globus sonda? No ho
sé. Però tal com estan portant les coses, res pot ser sorpresa en la actuació
del Partit Popular.
J.
Vinyeta
1 de Maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada