306.-
Podemos.-
Sembla que els senyors de Podemos han començat a
tocar os. La retirada de Monedero assenyala
el canvi de rumb que el Sr. Iglésias està donant al seu partit. Monedero, el
més “bolivarià” de tots plegats, plega o
el foten fora (o se’n va per pura estratègia personal) perquè el partit s’ha
tornat tou, perquè la “casta” està
vorejat perillosament al partit i veu, o li sembla, que aquesta, la casta,
acabarà deglutint-lo. No ho sé, però si que em sembla que les trobades amb la
realitat quotidiana, amb una fèrria oligarquia omnipresent, no li permeten a
Podemos anar més enllà i, mica a mica,
es va posant en la línia de sortida de la resta de partits perquè, per tot plegat i posant els peus a
terra, li comença a resultar evident
que, com diuen a Castella, “...una cosa es predicar y otra muy distinta
es dar trigo..”, acabant per plantejar
les coses des d’un estricte punt de vista
de renovació política del País en comptes de la revolució que, com a bon hereu
que és del 15M, s’esperava d’Iglésias i Podemos. Per arrodonir-ho, resulta que el Sr. Tsipras,
flamant guanyador de les eleccions gregues amb la consigna d’enfrontar-se a
Europa, va, perd el primer round i ha
d’acabar retornant al Sr. Varoufakis, l’element més esquerrà del partit, cap a
casa per evitar que la batalla europea no vagi directament pel pedregar.
Europa, per ara, no afluixa i Tsipras comença a plegar veles. Iglésias veu el seu mirall trencat ,i com que
ja sap com van les coses per Europa, ara que és eurodiputat, també afluixa: ha
passat de ser, com dic, d’un revolucionari aglutinador del 15M a convertir-se
en un partit polític teòricament més esquerrà, però a la fi partit polític de
tall clàssic, incloses diferències internes que comencen a aflorar.
A Catalunya, tot i els èxits puntuals en les
trobades, ens han quedat clares unes
quantes coses. La primera, posa en evidència que aquell dret d’autodeterminació
convertit posteriorment en dret a decidir, ha desaparescut del seu programa i
ens ve a dir que res ens serà possible sense un canvi constitucional, que és
exactament el que diuen PP i PSOE. En la segona, entra en el tema lingüístic i perd el nervis per a dir que valencià i
català no son el mateix (tot i que el que parlen a L’Alguer sí que ho és, de
català)[1]
i el company d’Iglèsias, Echenique, candidat de Podemos al Govern d’Aragó, no
creu necessària una cooficialitat entre el castellà – aragonés i el Català, en les zones (La Franja) en que es parlen els dos
idiomes. No deixa de ser curiós el que Podemos proposi la cooficialitat de les
quatre llengües (Galego, Euskera, Català i Castellà) a tot l’Estat i que a la primera de canvi ens
esmeni la plana... I la tercera, tant greu com les anteriors és que, tot i la
seva condició d’eurodiputat, el Sr. Iglésias, no té info rmació
suficient sobre el tema del Corredor del Mediterrani... Dons mira que és un
tema cabdal per a l’economia de tot l’Estat...!! La semblança amb el PP i el
PSOE en resulta evident. I aquesta evidència, en el meu entendre, és el que fa
que la tendència de vot que mantenia, vagi perden empenta.
Ubasart, la líder
de Podemos (Podem) a Catalunya, ha estat
més agosarada i suposo que per fer un a picada d’ullet al Sr. Herrera o al PSC
tot i que siguin casta, contradient al seu cap de files, defensa el dret a
decidir amb un referèndum i no precisament amb unes eleccions. Dons a veure com
s’ho farà, Sra. Ubasart, perquè el seu cap de files diu que res de res si no es
modifica la constitució. I per quan podrà ser això? La resposta, la del Hermano
Lobo...
Tot plegat dibuixa un xoc gairebé frontal entre les posicions de Podemos i les sobiranistes del país que, en els pitjor del casos, voreja el 50% de la població catalana... La gran diferència entre uns i altres radica en que, a la posició reformadora de Podemos (o també de C's) si enfronta una posició clarament rupturista i revolucionaria que mai s'havia plantejat en aquest País i que modifica substancialment l'Estat i les seves estructures, deixant, ves per on, com a clarament conservadors a aquells que presumeixen de progressistes.
J. Vinyeta
11 de Maig de 2015
[1] Uns
dies després, en el Diari El Punt Avui
del 10 de Maig, reconeix que Català, Valencià i Balear, son el mateix…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada