305.- Comentaris (València i C’s)

305.-  Comentaris (València i C’s)

El tema de la corrupció al Regne de València va a tot ritme.  Des de fa temps. Però si fins ara anava amb una biga, tot i que molt apressada, ara marxa amb una quadriga desbocada en busca dels llorers de la victòria: el PP – Ben Hur va deixant darrera Mesalas destrossats per pures i exclusives raons de supervivència, que en aquest cas son les properes eleccions autonòmiques i municipals perquè, si aquestes no hi fossin,  tots aquests que cauen potser no haguessin caigut. Tot ve de lluny:  Terra Mítica i urbanitzacions i camps de golf sense aigua tot amb la participació de la Banca valenciana,  el cas Naseiro, aquelles suposades declaracions del propi Zaplana en les que admetia haver-se ficat en política per guanyar diners, seguint amb Camps, Fabra (l’avi – amo del aeroport de Castelló...), l’escàndol de l’accident del metro de València o el de les escamotejades “ajudes al desenvolupament” a Sudamérica, per seguir amb l’anomenat RitaLeaks i per acabar, de moment, amb el cas Rus.  Ha estat tot un programa “d’autoajudes”  portat a terme de forma acurada i escrupolosa per un partit que ha fet del Regne Valencià el seu “Cortijo” particular amb el que ha creat  tot un sistema clientelar amb el que imagino que ara voldrà passar  comptes en forma de vots. La pregunta del milió no és gens fàcil de contestar i és la següent: tota aquesta podridor que va sortint, serà suficient per desplaçar al PP dels punts neuràlgics del poder a la  Comunitat Valenciana?. La resposta el  proper dia 24 a patir de les 10  de la nit.

El C’s està també desbocat. Preocupat per arrencar tants quants votants del PP li sigui possible, ha tingut la genial idea de complicar-se la vida i fer tot el possible  (Carina Mejías dixit) per impedir que l’11 de Setembre d’enguany,  l’ANC, Òmnium i companyia,  puguin convocar la manifestació a la Meridiana de Barcelona i impedir, aleshores, que els ciutadans ens puguem manifestar. El Sr. Rivera ha de deixar clar que ell, de català, no en té més que el fet geogràfic de la naixença i que, per tant, tot allò que el pugui “lligar” a un pensament més o menys ni tan sols catalanista, ha d’esborrar-ho del seu currículum, perquè si la seva pretensió és arribar a la política  de i des de Madrid, el handicap de ser català haurà de ser superat amb nota molt i molt alta, i tot i matrícula d’honor no té assegurat el reconeixement. Arribada la contesa electoral, arriba també el moment de començar els exercicis per l'avaluació de les seves aptituds polítiques i, en conseqüència, començar a marcar perfil més simpàtic a les espanyes. C’s (Ciutadans),  per mantenir allò  del perfil simpàtic, ja va castellanitzar  el seu nom per Ciudadanos i, a pesar de les primeres bufetades verbals  a Andalusia, no els hi ha anat tant malament i per això em tem que s’han envalentit. Però haurem de convenir que Catalunya és una realitat diferent que el Sr. Rivera vol uniformar. I hi ha dues dates (i no tan elementals com ell es pensa) que son difícils de modificar perquè, al menys fins avui, formen part de la “transsubstanciació”  de l’esperit de País: Sant Jordi i l’11  de Setembre. Entenc que l’11 de Setembre potser tingui caducitat a partir del moment que Catalunya sigui un Estat Independent, donat que la  Festa Nacional de molts Estats sol celebrar-se precisament el dia  en que es va aconseguir la Independència. Però Sant Jordi, que molts també havíem rumiat que potser hauria de ser festiu i de caràcter Nacional, ha quedat assenyalat inclús internacionalment com un dia laborable en que la gent que pot i la que arriba a Catalunya, i que tradicionalment és molta, ja saben que el seu lloc és al carrer, amb els llibres i les roses. Realment el Sr. Rivera sabrà fins on vol arribar, però comença per anunciar que si pot prohibirà la manifestació a la Meridiana. Aquest senyor se’n ha anat tant a la dreta, tant, que entén que prohibir és necessari per a mantenir la salut mental dels administrats. Dons si, Sr. Rivera: exactament així pensava i actuava en Franco. I tot i que ja sabem que Vè. no va haver de viure amb ell, els que si hi varem haver de viure-hi, sabem què significa prohibir: anular llibertats.

J. Vinyeta

6 de Maig de 2015