308.- Dones en Campanya Electoral.-
S’acosta la diada electoral. No sé fins a quin punt
hi haurà sorpreses, però si que serà important estar a l’aguait dels resultats.
És fa difícil fer previsions tot i que penso que, des del punt de vista
Sobiranista no han d’haver-hi canvis significatius: el número d’Ajuntaments
adscrits al procés no serà gaire diferent d’aquells nou-cents vint i set (si no
recordo malament) que es varen presentar al President Mas demanat independència. Però Barcelona és la
plaça que més interessa guanyar pel procés, per allò de la capitalitat del nou
Estat i arrodonir-ho amb les quatre
Diputacions que es poden convertir en peces clau. Per saber-ho fefaentment, per
bé o per mal, hem d’esperar a Diumenge. Com que crec que les decisions de vot estan ja preses,
incloses les del que es manifesten indecisos, deixarem que la campanya continuï
fins que les paperetes ens donin els resultats.
En aquestes eleccions, especialment a Barcelona,
han fet aparició personatges, dones en aquest cas, tot i que
ja conegudes, però que han decidit involucrar-se electoralment.
Ada
Colau forma grup amb
Podemos, ICV i Procés Constituent. És un bon grup que permet a tots, si no se’n
surt, quedar-se aparentment al marge del resultat. Però m’han sorprès del discurs de Colau dues
coses. La primera és aquest anunci de creació d’una espècie de departament
d’assumptes interns, en el que s’investigaran denuncies portades per
funcionaris respecta d’altres
funcionaris. Suposo que sabrà com fer-ho
sense externalitzar aquesta oficina,
perquè pensar que un cos tremendament corporatiu com és el funcionariat
diguem-ne d’oficina, difícilment, en el meu entendre, posarà a la picota a
companys seus. La segona cosa que em fa arrufar el nas és allò que diu de que
segons qui dirigeixi el procés s'hi afegirà o no. Suposo que el que ens vol dir
és que si les eleccions del 27S les guanyen CiU (a veure si amb U o sense...) i ERC, no s’afegirà al
Procés i si guanyés algun dels seus acompanyants, sí s'hi afegiria. Realment farà
el que voldrà i ningú se li posarà al davant per impedir-li-ho. Però, posats,
jo també puc dir que segons qui dirigeixi el procés jo no mi afegiré i, al
final, seguint aquests criteris excloents, a qui “excloem” és el propi Procés en sí. El que em queda clar és que amb
l’acudit de la Sra. Colau és ella la que
se’n vol desentendre i quedar al
marge, amb el companys de Podemos i de ICV i no sé si també Procés Constituent,
però que no te el valor de dir-nos-ho amb claredat.
Teresa
Forcades, sota l’ègida de
Ada Colau, es posa a disposició del grup a que pertany, Procés Constituent, per
si Procés decidís que Forcades es presentés com a candidata a la Presidència de
la Generalitat, en les eleccions del 27S. Ella acceptaria i, de donar-se el cas
i per a poder-ho fer, haurà de demanar permís – dispensa o com sigui dit, a la autoritat eclesiàstica per un temps
determinat o, vés sa saber, si de forma indefinida. Si no recordo malament, tan
ella com Oliveres, actuaven una mica com
a Capitans Aranya: constituïen el grup però ells renunciaven a presentar-se com
a candidats a res, sempre darrera de les bambolines. Celebro el canvi
d’orientació perquè llençar la pedra i amagar la mà, no sembla de bon cristià.
I ella és una dona de Fe... El que no entenc massa és com es pot deixar de ser
monge per un temps per raons estrictament polítiques. Però segur que ens ho
sabrà explicar, com ens sabrà explicar com conjugaran el sentiment
independentista de Procés Constituent amb la tebiesa o inexistència del mateix
en els companys de colla. O no?
Maria
José Lecha és l’alcaldable
de les CUP a Barcelona. No està afiliada però és prou coneguda en medis
sindicalistes activistes dins de la
sanitat; treballa a Sant Pau i, tot i ser de més edat, de 57 anys, se sent
satisfeta i troba fàcil treballar amb joves. Diu que Aznar, com a tants
d’altres, la va fer independentista[1].
Se sent molt lluny d’ICV, no ja sols pel tema independència, sin no perquè entén que el model ICV és un model
continuista, mentre que el de les CUP és clarament trencador. Personalment haig
de reconèixer que estic molt lluny ideològicament del grup, però també reconec
que les CUP han actuat amb una coherència i seriositat altament elogiables en
tot el que fa al procés Sobiranista i
que potser els hi devem la continuïtat del Procés.
Carina
Mejías va começar amb bon
peu la campanya afirmant que, si d’ella depèn, L’Ajuntament no permetrà la mani
a la Meridiana l’11S. I remataria la
feina amb l’enderrocament del Born. Afiliada al PP des de 1991 i des de 2012 a C’s, no pot negar la vena
imperial i inclús autoritària en el seus discursos: em sembla una clara demostració de la
continuïtat “renovada” del PP que vol instal·lar C’s, aquí i a tot l’Estat.
Enmig de tot plegat, Sor Lucia Caram, flamant Català de l’Any, que pel que es veu ha
estat cridada a capítol per Roma, ens diu
que rep moltes pressions des de Madrid
perquè el seu discurs molesta molt i que inclús ha rebut amenaces de
mort. Deixa clar que els moviments integristes conservadors catòlics com Germinans,
InfoCatólica o Infovaticana son els que han mogut els fils perquè ella anés a
Roma. Però com que estem en plena campanya, sosté que “els barcelonins tindran un problema si voten per Ada Colau. Treballo
per la mateixa gent per qui diu que treballa Colau. Jo crec que hem de tenir un
discurs més inclusiu i hem d’estar disposats a estendre la mà a tothom. Hem de
dialogar amb la banca, s’han de buscar solucions, s’ha de treballar per una
banca ètica, s’ha de comptar amb les empreses...És molt fàcil caure avui en el
discurs de la indignació. Cal un discurs més constructiu. Em fa por que això es
torni ingovernable...” [2].
No sé si Sor Lucia té raó, però el que
si em veig a venir és que el llenguatge que alguns fan servir en aquesta
campanya farà difícil determinats pactes posteriors. No el que crida i insulta
més té la raó. I deixar pel camí ànimes ferides és evident que tanca portes.
I ara, a esperar fins Diumenge.
J. Vinyeta
20 de Maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada