302.-
Coses del PP
La Sra. De Cospedal ha tingut un atac de sinceritat
i ens ha dit, amb la manera peculiar que ja te de dir les coses, que han treballat molt dur (ella i el PP) per
“Saquear” (sic) aquest país. No sé
quina és la paraula que tenia intenció de dir (volent ser bo i no gens
malpensat, se’m acut que la paraula que hauria d’haver-li sortit era “Sanear”).
Però, en qualsevol cas, Freud faria festa major ara entre nosaltres perquè la
confusió econòmica, política i social amb
la que estem vivint, és terra adobada
per a les males consciencies i els lapsus, que possiblement son les
coses amb que més gaudia l’austríac.
Tampoc és la primera vegada que la Sra. De Cospedal
queda atrapada pel mateix lapsus que comentava al principi. Es veu que se li va
escapar la mateixa paraula en un ple de la Comunitat Castella – La Mancha. I
com que sempre està amb l’enginy a punt (només cal recordar l’espectacular
fórmula “diferida” d’acomiadament de Bárcenas...), resulta de la seva
peculiaritat que encunya frases que sonen molt bé (i més si pretenen acostar-se
als clàssics grecs, o així ho embla) però que inconscientment (Freud una altra
vegada...!) van més enllà del que volia dir. Així les coses, fa sonar aquella,
que en clara ocurrència respecta a
Iglésias i Rivera, diu així: “Cuando los
dioses quieren castigar a los pueblos, les envian reyes jóvenes...”[1]. És maca,
si senyora, la frase; però es clar que Felip VI acaba d’arribar i... també és
jove! La pregunta que cal fer és si, a més de líder del PP, aquesta Sra. ens
ha sortit republicana.
Perquè si una cosa ha sabut fer el PP, amb
complicitat amb la resta de partits tot ha de dir-se, ha estat el crear aquesta sensació de que el saqueig ha
estat brutal. La corrupció, que a la fi de comptes és la que pot mesurar la
temperatura de la honradesa dels que estan en l’obligació de ser-ho d’honrats,
com tots, però que a més han de semblar-ho, assenyala que la febre de la corrupció està en nivells que poden
deixar a tot el País en estat catatònic. Per si no n’hi hagués prou, només ha
faltat que el vaixell insígnia del aznarisme i del PP acabés tocat i ens deixés
a la vista les vergonyes que comporten la doble moralitat en la que sembla que
hi viuen molts, tal com queda palès a mida que es van esventant noms i
corrupteles.
Per si l’espectacle ja no era suficient, i després
de que el Sr. Montoro estes gairebé un any i mig dient-nos que no hi ha hagut cap amnistia en aquest País,
sinó que el que va finalitzar a novembre del 2012 va ser una regulació
financera, la Vicepresidenta Saenz de Santamaria diu tot el contrari. En plena batalla parlamentària, en la que es
demanava la publicació de la llista famosa
d’aquests 715 “regularitzats” – sospitosos, la Sra. vicepresidenta va
deixar anar la paraula amnistia que havia estat gelosament evitada per tot el
PP. El Sr. Montoro, no sabia quina cara posar...
Entenc que, per raons de seguretat jurídica, no es
vulgui fer pública la llista de regularitzats. Però el que em costa més d’entendre
és que això passi en un país que té el record d’incompliments de mandats de la UE i que hagi estat contestat pel
Tribunal d’Strasbourg en el tema de la doctrina Parot, per exempla. Tot plegat
no és una inseguretat jurídica flagrant? No serà que a la llista hi ha noms
molt sonats i suficientment coneguts com per crear, de publicar-se, un nou escàndol?
Podem sospitar que hi ha una altra protecció especial, una més, per a uns de determinats
que, casualment, sempre son els mateixos?
Per cert, un nou escàndol ha sortit a escena i que implica
al Sr. Trillo i al Sr. Martinez Pujalte per la concessió - construcció[2] d’uns parcs eòlics. Dona la sensació de
que el PP està en una situació similar a
la època final de la UCD amb el “descalabro” de Suarez i del propi
partit. Alguna cosa està passant internament en el PP perquè hi hagi un degoteig constant
de figures, tots pesos pesants, de
l’aznarisme. Qui mou els fils d’aquesta
“guerra” i per què?
J. Vinyeta
25 d’Abril de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada