301.- Comentaris
(Immigració, Rato)
La Immigració des del nord d’Àfrica través del Mediterrani està causant centenars
de morts. Les màfies corresponents es fan d’or aprofitant el desgavell que en
que es troben Tunis i, especialment, Líbia.
Situada l’Illa a 100 km de Tunis i amb un mar per davant que no és dels
més temibles, Lampedusa és una de les portes d’arribada d’aquesta immigració
que surt a cara o creu per intentar sobreviure. Com ha passat en els últims
dies, el mar a vegades s’emprenya, vés a
saber perquè, i més d’una barcassa, ja normalment sobrecarregades, s’enfonsa
convertint-se en la creu d’aquella sortida esperançada. Mil morts ofegats és el
dramàtic balanç dels últims dies i, pels que sobreviuen, l’arribada a una illa
de no gaire més de 20 Km2 sobresaturada on les condicions de
supervivència s’escapen fins i tot al propis habitants de l’Illa, no promet més
que la supervivència momentània en un lloc d’acollida.
Lampedusa és possiblement la frontera sud d’Europa,
més al sud que Ceuta i Melilla que en massa freqüència son també escenaris de
situacions similars. Què pensa fer Europa davant d’aquest problema? És evident
que tots aquests que ens arriben, a Itàlia, a Espanya o a altres punts de les
costes sudeuropees, han de travessar les fronteres de la UE. Quins controls o
què pensa fer Europa davant d’aquest allau que està en visos de convertir-se en
una tragèdia humana amb milers de refugiats? Què pensa fer Europa perquè no hi
hagi més morts en aquestos viatges en massa vegades sense retorn? No son més
que preguntes que, fins avui al menys, no han obtingut resposta positiva, ans
el contrari, per part de la UE.
Jo tampoc sé quina és la solució, però tinc la
convicció de que si els mateixos desembarcaments es realitzessin en les costes
atlàntiques franceses, a les d’Holanda o al nord d’Alemanya, les respostes serien
unes altres, no sé si més o menys contundents, però diferents de les que està
donant ara perquè, l’Europa del nord, la que mana, la que imposa els seus
criteris socio – econòmics – polítics, té el problema a milers de quilòmetres i
no el considera problema seu. A tots aquests del nord, el problema no els
emprenya directament. Ni els importa, pel que sembla, que per aquest anys 2015,
hi hagi previst la mort de 30.000 d’aquests immigrants que intenten arribar a
Europa.
Del que estic convençut és de què les màfies d’allà
no poden actuar sense la connivència de les d’aquí. Per tant, potser seria la
manera, investigant les màfies implicades d’aquí, de trobar el desllorigador de
tot plegat. La UE té la paraula... i la obligació de solucionar el problema.
El tema Rato
està a l boca de tothom. La realitat de tot plegat la desconeixem i, posats a
desconèixer, ignorem si, abans de tot plegat, el Sr. Rato va rebre una trucada
telefònica avisant-lo de que preparés tot el “preparable” per sortir-se’n ben aviat i amb la màxima impunitat. Veurem,
perquè, com ja deia un avi molt savi, no cal dir res perquè tot se s’acaba
sabent.
De tots maneres, el famós FMI ha estat l’il·lustre
patró dels tres últims Directors Generals: Dominique Strauss-Kahn, Cristine
Lagarde i Rodrigo Rato que, per una o altra raó han acabat emmerdats. Va ser
cèlebre la detenció de Dominique per abusos sexuals primer per acabar després
imputat per prostitució. Cristine manté
un contenciós judicial per suposat finançament il·legal del partit de Sarkozy i
Rodrigo detingut i escorcollat per suposats delictes en contra de l’Hisenda
pública espanyola. Aquests han estat o son encara, aquells que ens deien o diuen encara com
hem de fer les coses per anar bé. Potser que ha estat per la seva “capacitat probada”
que ens troben on ens trobem...
Però tornant a Rato, penso que el Sr. Montoro ens
hauria d’aclarir si allò que va dir a Las Cortes, ens ho pot aclarir en el seu
propi cas. Arrel del cas Pujol, va deixar anar aquestes frases guapes[1].
“Cap dirigent polític sensat pot tolerar
la manipulació i cinisme dels que sostenen un discurs polític i en privat
treballen per l’interés d’uns pocs...” per a rematar-ho dient: “És normal que els ciutadans es preguntin si
els hereus polítics [és a dir, Mas] no
estaran contaminats per aquesta presumpta herència. Confio que els ciutadans
catalans, que tenen raons per sentir-se enganyats, sabran valorar el que ha
passat” I tant que em sabut valorar-ho, molt més del que el propi Sr.
Montoro esperava i desitjava. Ara es ell el que ens ha de dir si se sent
“contaminat” per aquest presumpte frau del que ha estat el seu mentor polític. La
resposta ja la sabem tots. Però aquesta si que no ens la creiem. I el Sr. Montoro ens parlava de cinisme...?
J. Vinyeta
20 d’Abril de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada