298.- Comentaris (Trencadisses, Fernández Díaz)

298.- Comentaris  (Trencadisses, Fernández Díaz)

Trencadisses.- El temps s’acaba i els partit polítics que estan en una  “turbulència” en el tema sobiranista, s’hauran de “mullar” i aquest  mullar-se pot significar un trencament del partit. Deixant a banda el ja fracturat PSC, és per tots evident que hi ha dues coalicions – partits que poden estar en aquest perill  i la fractura d’un d’aquests modificarà l’estructura general d’un altra. M’explico.

ICV – EUiA està a la corda fluixa. El no dels senyors d’EUiA com a resposta al full de ruta signat el prop passat 30 de Març per CiU i ERC, deixa sol al Sr. Herrera. El no del Sr. Herrera ha estat més intel·ligent que el del seu company  Nuet, ja que  Herrera va deixar  una porta oberta per afegir-s’hi al full si l’Estat espanyol no es presta a un acord per la celebració del famós referèndum que ha estat la causa del desencant. Però és que dins d’ICV hi ha tot un sector important que demana l’adhesió al full de ruta i ja ha tingut alguna fuga notable (el cas Romeva) per aquesta nova espantada del necessari consens. Sembla dons que, per tot plegat, la coalició per una banda  i el partit majoritari per l’altra (ICV) estan, com he dit al principi, en la corda fluixa  tot i que no crec que fins després de les municipals res ha de canviar. De cara el 27S, la “mullada” en un sentit o altra haurà de ser total i amb conseqüències.

En el cas d’Unió, han  estat més prudents i no hi haurà canvis, si és que ha d’haver-n’hi,  fins mitjans Juny. És a dir fins gairebé passat un mes de les municipals i els respectius governs locals hagin estat formats. De totes maneres, en previsió de que la majoria del partit es manifesti a favor de la independència, el Sr. Duran ja ha posat en marxa un aixopluc en el s’hi pugui sentir còmode: Construïm, una plataforma conservadora i no  independentista que, d’entrada, pressuposa una contraposició al seu company de coalició CD. Unió decidirà la seva posició davant el full de ruta. I si aquesta decisió resultant és més propera a les tesis convergents, hem de pensar que hi haurà fractura de la coalició i, en conseqüència, els senyors d’Unió, encapçalats o no per Duran, que sempre ha estat mig a l’ombra, aniran sols a la cita electoral. El que no sabrem, pràcticament fins al mateix moment de les votacions, és quin traspàs d’afiliats – simpatitzants – votants d’Unió aniran a parar a Convergència i quants d’aquests se sentiran atrets per Unió o per  Construïm. En qualsevol cas, de ser-hi, hi haurà fractura de partit (Unió) i de coalició (CiU). 

De moment es preludien aquestes “trencadisses”. Haurem d’estar a l’aguait perquè tots els partits tenen interessos econòmics importants i, d’altra banda, hi ha interessos personals electorals. Estar en una llista i sortir premiat amb un escó, municipal o parlamentari, pot representar la supervivència per a molts. I això també pot anar per davant de qualsevol intent de trencadissa.

Fernàndez  Díaz ha protagonitzat a Barcelona unes declaracions barroeres sobradament conegudes i sobre les que no cal insistir gaire. Només recordar que ens havien dit de tot, però que donàvem suport al jihadisme, encara no.  Ell, que hauria de ser qui apaivaga focs per tranquil·litzar la ciutadania, no té millor idea que encendren un, i gros. Queda evidenciat allò que sempre hem cregut molts  que les declaracions del Srs. del PP no son innòcues, res en el seu cas és baladí i tot si val en contra de qualsevol ideologia que s’aparti del seu ideari i dels seus interessos. Per això, com que cada vegada estem més lluny, cada vegada  les manifestacions, en les  que s'hi pugui referenciar al sobiranisme, seran més intencionadament tendents a mostrar-nos com autèntics fills de Satanàs (per a dir-ho de forma suau) als ulls dels que els vulguin escoltar. El pitjor encara està per venir.

J.  Vinyeta

9 d’Abril de 2015