300.-Comentaris
(Ajuntament de Barcelona, Ministeri de l’Interior, Rato)
Barcelona està canviant la cara. Es nota que les
eleccions municipals estan a tocar i l’Alcalde Trias ha posat tanta quanta carn
li ha esta possible a la graella perquè,
a l’hora de votar especialment, ens en recordem d’ell i del seu equip. Molt i res a dir: tots els municipis estan en
la mateixa tessitura. Les eleccions manen i els partits polítics, cap d’ells,
volen perdre el mínim bri de poder.
Però, com a veí
de Barcelona capital, hi ha
moltes d’aquestes obres que estan en marxa, i que s’inauguraran molt a prop del
24 del mes vinent, que en fan arrufar el nas (deixo de banda la qüestió social
de la pròpia Ciutat creada a ran de la crisi, perquè ja el farem en un altra
moment) S’estan eixamplant voreres i el comerciants estan molt contents. Però
els vianants, aquells que obligatòriament hem de circular – caminar – passejar
per elles, ens trobem amb que les voreres no estan pensades precisament per a
nosaltres:
n
La
presència de les dites terrasses limita
considerablement la superfície lliure. Exemples com Les Rambles o Rambla de
Catalunya, son palmaris. Amb els aparcaments de les motos a sobre d’elles passa
exactament igual.
n
Si a
més hi posem sobre de les voreres els ciclistes, poc respectuosos en general
amb el que no siguin ells mateixos, la passejada es converteix en una constant sensació de perill pel pobre vianant.
n
Afegim-hi
els que van amb qualsevol de les formes de patinet: aquests desconeixen
sistemàticament que els demés també existim.
n
I com
a traca final, alguna moto que, sense pudor, puja a les voreres i que qui ha de
vigilar i esquivar-les aleshores és precisament el vianant.
Per tot plegat, la pregunta del milió es: per què o
per a qui s’eixamplen les voreres?,
perquè no sembla que sigui per l’ús i gaudi dels vianants per als que han esta
creades.
El
Ministre Fernández Diaz continua burxant en el mateix sentit. Hi ha
qui diu que aquesta actitud respon a un convenciment de que la batalla
secessionista la sen perduda. Jo no ho crec així. Personalment entenc que un
èxit dels Mossos, del gruix en que ho ha estat, ha fet molt mal al Govern
Central. I aleshores, aprofitant el moment i per l’espina clavada allà on fa
més mal, ha carregat contra el Procés desacreditant tot el desacreditable, tot
i que si l’èxit hagués estat de la policia
nacional també, el Sr. Ministre, hagués anat pel mateix cantó, no en
tinc cap dubte. Com diu Angel Colom, si la integració dels Nous Catalans
s’estigués fent en castellà, no hi ha hagués
hagut problema: tot allò que penja de la bandera d’Espanya és bo. El que penja
d’una Senyera és inútil i perillós; tot el que no casa amb l’ideologia estatal
ha de ser, com a mínim desprestigiat i fer-ho veure així, sense cap valor
positiu, a la resta de l’Estat. Com sempre...i agreujant-se!
El
Sr. Rato se’ns ha afegit
avui a les notícies del dia. La seva detenció ha estat immediata, pràcticament
48 hores després de que es filtrés que es va acollir a l’amnistia fiscal que va
finalitzar a finals del 2012. La pregunta, quan passen coses com aquestes (el
cas Pujol n’és un paradigma) és per què ara i no abans, o per què no després de
les eleccions autonòmiques, per què en aquest moment. Res en el PP és innocu i
una cas com aquest, encara menys. Haurem d’esperar que el tema es vagi aclarint
i, especialment, veure a quins personatges esquitxa, perquè, encara que ens
jurin que no hi ha més implicats, em sembla que serà difícil de que ens ho
puguem creure, com que tampoc em crec que sigui una manifestació de pèrdua general de la impunitat de la que massa personatges n'estan gaudin. Esperarem.
J, Vinyeta
16 d’Abril de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada