299.-
Comentaris (ANC, Camarga)
L’
ANC va celebrar a Lleida
l’Assemblea General 2015. Des del meu punt de vista personal, poca cosa, per no
dir res, hi haig d’afegir. Més de 3000 membres hi van participar, votar i decidir.
Carme Forcadell plega per qüestions estatutàries i
s’anuncien noves eleccions pel 9 de Maig. Just abans de les eleccions
municipals, hi haurà nou Secretariat i nova Presidència. No seré jo qui posi en
discussió el paper que Carme Forcadell ha portat a terme en aquests anys. Només, i en algunes ocasions,
m’he mostrat contrari a la seva rauxa que la portava a fer declaracions que, en
els seus moments, em semblaven inoportunes o donant a la pròpia ANC un paper
d’exigència al Govern que entenia fora de lloc. Però el que em preocupa és el
què ha de venir per la senzilla raó (inherent a la condició humana...) de que
m’és desconegut. No es tracta de fer un plantejament conservador però L’ANC,
com a organització civil que és i fins avui, ha mantingut una asèpsia política
partidista, tal i com es va convenir en la seva constitució fundacional, i tem
que aquesta idea de netedat partidista es perdi perquè, d’acostar-se massa a d’ideari d’un partit concret, si es
dona el cas, ens farà perdre la gran raó per la que ha estat possible la gran
transversalitat del seu conjunt. I em fa un cert temor que aquesta, podríem
dir-ne “puresa” desapareixi o se’n enterboleixi amb la nova presidència.
Carme Forcadell va fer una nova crida a la
necessària unió política i civil per aconseguir l’objectiu primordial per a la
que va ser creada l’ANC i també per
satisfer les demandes de la ciutadania. El nostre País és un País difícil i en
el que la unió davant del grans reptes no ha estat pas una obvietat. Josep
Fontana[1]
ja en fa una referència quan parla sobre el Compromís de Casp i assenyala que
els interessos particulars (de classe,
cita textualment) s’imposaren per
sobre dels del País, qüestió que, malauradament,
es segueix repetint, diu, en la nostra història. Per tant, no és d’estranyar
que, en massa ocasions, hagi de fer-se una crida al seny i recordar-los-hi a alguns la feina necessària. Potser que el
proper 24 d’Abril tinguem alguna pista al respecta.
De a la concentració a La Meridiana de l’11 de
Setembre em sembla que, després de
l’èxit de les convocatòries anteriors, poca cosa més hem de dir: l’ANC té
crèdit suficient i revalidat. Només fer una petita acotació, no a la
convocatòria, però sí precisament a la data. Ja sé que la data no podia ser una
altra. Però la proximitat del 27S potser
un handicap per a la pròpia con centració donat que les immediates eleccions poden suposar, pels
que hi participin, una significació evident davant de part del seu electorat
que no està per aquesta feina o per la forma en que es porta a terme. Potser
creguin que la participació pot condicionar, d’alguna manera, el resultat
electoral (de nou Fontana...!).
El culebrot
de La Camarga sembla que arriba a la
fi dins de la Comissió Parlamentària, que continua fins al total de les
compareixences, però que ho farà pràcticament amb nul·la credibilitat. No he
seguit en directe les declaracions de les dues protagonistes citades a declarar però, pels detalls i resums
de TV, de Premsa escrita i debats
radiofònics, em sembla que el show
muntat ha estat depriment i, en sentit estricte de cara a la Comissió
parlamentaria, no ha fet res més que ratificar el que ja semblava una evidència apreciada en anteriors
compareixences: un Parlament sense qualitat suficient davant del que realment
és una Comissió investigadora. Ha estat com ha estat i, el que penso que ha de
fer-se és definir, com a mínim, la serietat i concreció sobre del que es vol investigar.
Per molt que s’hagi volgut fer veure d’una altra manera, la Comissió es munta pel cas Pujol i Soley i
és fa sabent que el cas està ja sub judice. A partir
d’aquest punt, que ho condiciona tot, res de bo podíem esperar. I si algú
pensava que els ministres Montoro i Fernández Diaz i el cap de gabinet, Moragas,
compareixerien, em sembla que pensava massa... Veurem si, al menys, la Comissió pot traure conclusions.
J. Vinyeta
13 d’Abril de 2015
[1] Josep
Fontana.- La Formació d’una Identitat. Una
historia de Catalunya.- Eumo
Editorial, 4ª edició, 2014.- Pàg. 85
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada